El Pallars Sobirà exigeix solucions urgents a la C-28 i reclama el túnel de la Bonaigua
L'estat de la C-28 al port de la Bonaigua ha tornat a encendre totes les alarmes al Pallars Sobirà.
Els alcaldes de la comarca s'han concentrat aquest dilluns al mateix port per denunciar el deteriorament de la via i exigir a la Generalitat una solució definitiva per a una infraestructura que consideren vital.
La situació s'ha agreujat després de nous moviments de terra en un punt on ja hi havia hagut una esllavissada al febrer.
Actualment, la circulació està restringida a un sol carril amb pas alternatiu per semàfor a causa d'esquerdes detectades en diversos punts de la calçada, fet que alimenta el temor a un possible tancament.
Un "deute històric" de dècades
Els representants municipals, encapçalats pel president del Consell Comarcal, Carlos Isus, denuncien una manca d'inversió sostinguda durant anys.
Parlen obertament d'un "deute històric" de més de tres dècades i davant d'aquest escenari, insisteixen que la solució definitiva és la construcció del túnel de la Bonaigua:
Aquesta via sempre té incidents a l'hivern, ara també la resta de l'any... l'única resposta és la construcció del túnel.
Aquesta infraestructura, que tindria uns 3,5 quilòmetres, permetria garantir la connexió amb la Vall d'Aran durant tot l'any, independentment de la neu, les allaus o els problemes geològics.
Impacte directe en la vida i la feina La fragilitat d'aquesta carretera va molt més enllà d'una qüestió viària.
El port és una via clau per a la mobilitat diària de centenars de persones, especialment treballadors que es desplacen cada dia a l'Aran.
A més, l'hospital de referència per a molts veïns és el de Vielha, fet que converteix aquesta connexió en essencial també en situacions d'emergència sanitària.
Alternatives precàries i més costoses
Quan el port es tanca, l'alternativa passa per rutes llargues com el pas pel coll de Perves, que poden afegir més de dues hores de trajecte diari.
Això implica més despesa en combustible, més temps perdut i una càrrega afegida per als treballadors i les empreses.
A més, els mateixos alcaldes recorden que aquestes rutes alternatives tampoc són del tot fiables i arrosseguen problemes estructurals des de fa anys.
Crítiques pel "silenci" del govern
Un altre dels punts és la manca d'informació oficial. Els electes locals denuncien el "silenci" del Departament de Territori sobre l'abast real de les esquerdes i els terminis d'actuació.
Per això, han anunciat la convocatòria d'un consell d'alcaldes extraordinari i han demanat una reunió urgent amb el Govern.
L'alcalde de l'Alt Àneu, Josep Rossell, assegura que el territori se sent tractat com a "ciutadans de tercera" i denuncia el greuge:
Per a Rodalies sí que hi ha diners, però per a les carreteres del Pirineu, mai... com si no fóssim part del país.
Reclamen transparència, coordinació i una resposta immediata davant el que consideren una infraestructura estratègica per al conjunt del Pirineu.
Els alcaldes avisen que el futur del territori depèn d'aquesta connexió i que no es poden permetre quedar aïllats cada cop que hi ha un episodi meteorològic o geològic.