El papa recorda l'extermini armeni i provoca l'enuig de Turquia

El papa Francesc ha recordat "l'atroç extermini" del poble armeni, un episodi del que actualment es compleix el primer centenari i que ha qualificat com "el primer genocidi del segle XX".

Aquestes paraules s'han sentit durant la missa pel centenari del "martiri" armeni, celebrada a la basílica de Sant Pere i on es proclamava doctor de l'Església a Sant Gregori de Narek:

Avui recordem afligits, però també amb esperança, el centenari d'aquell tràgic esdeveniment, d'aquell atroç  extermini que els vostres avantpassats van patir cruelment. Recordar és necessari i fins i tot obligatori perquè si no persisteix la memòria significa que el mal manté encara la ferida oberta. Amagar o negar el mal és com deixar que una ferida continuï sagnant sense sanar".

Segons Francesc, el segle passat va viure tres grans genocidis: el primer, el dels armenis i després ha assenyalat que el van succeir dos més: el nazisme i l'estalinisme.

El papa, que ha clamat en diverses ocasions contra "la tercera guerra mundial per parts" que es viu en l'actualitat, ha recordat:

Estem assistint a una mena de genocidi provocat per la indiferència general i col·lectiva, pel silenci còmplice de Caïm, que diu: "A mi què m'importa!" Assistim quotidianament a crims atroços, a massacres sagnants i a la bogeria de la destrucció".

Sembla que la família humana rebutgi aprendre dels seus errors causats per la llei del terror. I així, encara avui, hi ha qui tracta d'eliminar els seus germans amb l'ajuda del silenci còmplice d'altres quecontinuencom aespectadors.

Ha concelebrat la missa el patriarca de Cilícia dels armenis catòlics, Nerses Bedros XIXM, i el patriarca suprem dels catòlics de tots els armenis, Karekin II. A la basílica hi havia també el president armeni, Serj Sargsian.

Enuig del govern turc

El govern turc, que sempre ha negat el genocidi, ha cridat a consultes el nunci apostòlic del Vaticà a Ankara per les paraules del papa.

L'executiu turc assegura que les afirmacions de Francesc estan "lluny de la realitat històrica".

L'extermini armeni

El 24 d'abril de 1915, durant la I Guerra Mundial, en la qual Turquia combatia del costat d'Alemanya, el govern otomà va ordenar la detenció de centenars d'armenis a Istanbul i va posar en marxa una deportació massiva d'aquesta ètnia.

Actualment, només 22 països han qualificat aquells fets de genocidi, mentre que Turquia, tot i que reconeix centenars de milers de morts d'armenis durant la deportació, nega que la intenció de l'imperi Otomà fos la d'extingir l'ètnia. Turquia defensa que es tractava d'una guerra civil en què entre 300.000 i 500.000 armenis, i també turcs, van morir.

En total, durant la I Guerra Mundial van ser exterminats més d'un milió d'armenis i 600.000 van ser deportats, molts dels quals van emigrar a Europa, Amèrica i Rússia.