Brussel·les
El Parlament belga dóna suport al nou govern interí
Bèlgica ja té oficialment, després de 196 dies, govern. Un govern, però, provisional. El Parlament belga ha donat llum verda a l'executiu que liderarà l'actual primer ministre i perdedor de les últimes eleccions, Guy Verhofstadt, durant els pròxims tres mesos. El programa de govern plantejat per Verhofstadt, que té com a tasca més urgent l'elaboració del pressupost per al 2008, ha obtingut els vots a favor de 97 diputats enfront de 46 vots en contra i una abstenció. La solució s'ha pres per desencallar la crisi política que viu el país després que el guanyador de les eleccions celebrades fa més de sis mesos, el democratacristià flamenc Yves Leterme, hagi estat incapaç de formar una coalició de govern.
Leterme es va esforçar durant mesos a tirar endavant una coalició "taronja-blava" formada per democristians i liberals de les dues comunitats lingüístiques. Un esforç fracassat, perquè les demandes de més descentralització administrativa dels flamencs van acabar xocant amb el temor dels francòfons a la desintegració del país.
Finalment va ser el rei Albert II l'encarregat de buscar una solució a una crisi que ja feia més de mig any que s'allargava. El monarca va demanar a l'actual primer ministre la formació d'un govern interí que gestionés els assumptes més urgents, com el pressupost de l'any que ve i la pujada dels preus, i posés les bases de la ja inevitable reforma institucional.
Per sortir de la crisi, Verhofstadt ha incorporat a la coalició "violeta" que dirigirà, amb liberals i socialistes de les dues comunitats, els democristians flamencs del partit de Leterme i els francòfons del CDH. No hi seran, en canvi, ni els socialistes flamencs, que després de la seva derrota en les urnes al juny han insistit a quedar-se a l'oposició, ni el partit nacionalista flamenc N-VA, aliat electoral de Leterme, i que va ser un dels grans esculls en les negociacions dels últims mesos.
La coalició de crisi serà per tant "asimètrica", amb tres partits francòfons i dos de flamencs, fet una mica inusual al país. El nou executiu tindrà dues vicepresidències, que ocuparan Leterme i el líder del MR (liberals francòfons), Didier Reynders.
En la presentació del seu programa, Verhofstadt es va comprometre a impulsar el diàleg per aplanar el camí a un govern estable i abordar l'inevitable debat per a la reforma institucional. Però el més urgent és l'elaboració dels pressupostos, que enguany s'encaren amb el problema afegit de la inflació i les queixes ciutadanes per la pèrdua de poder adquisitiu.
Verhofstadt, que va encaixar una severa derrota en les eleccions del 10 de juny, surt reforçat d'aquesta crisi i amb un nivell de popularitat a tot Bèlgica molt superior al del guanyador dels comicis. Les bromes de Leterme i les seves ficades de pota, gairebé sempre dirigides contra els francòfons, han malmès la seva imatge al sud del país.
Finalment va ser el rei Albert II l'encarregat de buscar una solució a una crisi que ja feia més de mig any que s'allargava. El monarca va demanar a l'actual primer ministre la formació d'un govern interí que gestionés els assumptes més urgents, com el pressupost de l'any que ve i la pujada dels preus, i posés les bases de la ja inevitable reforma institucional.
Per sortir de la crisi, Verhofstadt ha incorporat a la coalició "violeta" que dirigirà, amb liberals i socialistes de les dues comunitats, els democristians flamencs del partit de Leterme i els francòfons del CDH. No hi seran, en canvi, ni els socialistes flamencs, que després de la seva derrota en les urnes al juny han insistit a quedar-se a l'oposició, ni el partit nacionalista flamenc N-VA, aliat electoral de Leterme, i que va ser un dels grans esculls en les negociacions dels últims mesos.
La coalició de crisi serà per tant "asimètrica", amb tres partits francòfons i dos de flamencs, fet una mica inusual al país. El nou executiu tindrà dues vicepresidències, que ocuparan Leterme i el líder del MR (liberals francòfons), Didier Reynders.
En la presentació del seu programa, Verhofstadt es va comprometre a impulsar el diàleg per aplanar el camí a un govern estable i abordar l'inevitable debat per a la reforma institucional. Però el més urgent és l'elaboració dels pressupostos, que enguany s'encaren amb el problema afegit de la inflació i les queixes ciutadanes per la pèrdua de poder adquisitiu.
Verhofstadt, que va encaixar una severa derrota en les eleccions del 10 de juny, surt reforçat d'aquesta crisi i amb un nivell de popularitat a tot Bèlgica molt superior al del guanyador dels comicis. Les bromes de Leterme i les seves ficades de pota, gairebé sempre dirigides contra els francòfons, han malmès la seva imatge al sud del país.