El pla d'Infantino per "privatitzar" el Mundial de futbol que xoca amb la UEFA
El gol de Ferran el van veure unes 1.500 milions de persones a tot el món, a través de televisors, streaming, xarxes socials i d'altres. Són les primeres estimacions, a falta de l'informe final de la FIFA, però és clar que les xifres superaran les del Mundial de Qatar, que ja van ser estratosfèriques. Qualsevol partit de la fase prèvia supera fàcilment els 100 milions d'espectadors.
Des del Mundial d'Alemanya fins ara, la FIFA ha multiplicat per cinc els seus ingressos, fins als 11.000 milions de dòlars, com a mínim, d'aquest 2026.
És una estimació prudent d'un impacte que, quan es faci el balanç oficial, encara pot ser més alt. Són números molt llaminers. Ho explica Xavier Ginesta, professor de màrqueting esportiu de la UVic-UCC:
També és cert que el futbol ja fa temps que gira al voltant del negoci, en tots els àmbits, i aquest moviment de la FIFA tampoc hauria d'estranyar ningú, segons Ginesta: "El futbol creix i creixerà permanentment sobre la lògica capitalista, i aquesta mateixa lògica capitalista ens va portar a Europa al gran debat de la Superlliga i ara ens porta a aquest debat sobre la comercialització del Mundial."
El pla Infantino
El pla del president de la FIFA, Gianni Infantino, és crear una filial, anomenada FIFA Forward Enterprise (FFE), que controlaria els drets de televisió, les llicències, el màrqueting i tot el que envolta la competició.
Aquí hi entrarien inversors privats, en teoria per contribuir a desenvolupar el negoci en bé del futbol. Hi posarien 4.000 milions de dòlars a canvi d'una participació del 20% en aquesta filial.
Infantino insisteix que, d'aquesta manera, el control final sobre la competició es manté en la FIFA i les federacions, sense interferència dels inversors.
Amb aquests diners, la FIFA multiplicaria per quatre la seva aportació a les federacions, fins als 40 milions d'euros per a cadascun dels 221 membres. "Volem invertir en les més petites i remotes parts del món del futbol, llocs que normalment són ignorats", explica el comunicat de la FIFA que detalla el contingut del pla. I es posa com a exemple d'aquest suport la presència de països com Cap Verd i Curaçao en l'últim Mundial.
És una oportunitat d'or per posar el turbo al desenvolupament mundial del futbol. Però, insisteixo, és una oferta, no una obligació.
Oferta i ultimàtum
És una oferta en forma d'ultimàtum, perquè les federacions han de donar una resposta abans del 19 de setembre. S'especula que el mateix Infantino podria dirigir aquesta filial quan hagi de deixar el càrrec de president el 2031 (si és reelegit en les pròximes eleccions). Però abans haurà de convèncer molta gent.
La confederació africana diu que ho examinarà, i l'asiàtica s'hi oposa; com també la UEFA, enfrontada a la FIFA des de fa anys pel control de l'esport i que amenaça amb un boicot. La Comissió Europea ja ha dit que ho vigilarà i investigarà possibles queixes, i el primer ministre britànic també hi ha posat cullerada insistint que el futbol "és dels aficionats i sempre serà així".
"Quan analitzem el futbol com a actiu d'inversió, hem d'entendre el futbol com a entreteniment, no com a esport. I això ens trenca les lògiques", explica Ginesta.
I, en aquest sentit, recorda que el futbol té també un component de "diplomàcia cultural", com es va veure en el cas del Brexit: "En el pla estratègic del govern britànic post-Brexit, una de les claus d'aquest posicionament era la diplomàcia cultural que exercia la Premier League."
Això explicaria, per exemple, per què el Regne Unit es va oposar de manera tan ferotge al projecte de la Superlliga europea: "Cedir els equips de la Premier a una entitat privada apuntava directament a la seva línia de flotació."
Fons del golf Pèrsic i dels EUA
La diplomàcia cultural també explica, en part, l'onada inversora dels països del golf Pèrsic. "La lògica d'inversió de molts d'aquests estats rendistes va en la línia de crear marca a través de l'esport o el 'nation branding'", explica Ginesta. Una estratègia que hauria tingut el seu punt culminant en el Mundial de Qatar del 2022.
En canvi, la lògica dels fons d'inversió nord-americana és una altra, explica Ginesta: "La lògica nord-americana és una lògica clarament econòmica d'inversió i retorn de la inversió."
Una visió que xoca frontalment amb la visió europea: "Això ens trenca les lògiques amb les quals operen les federacions nacionals, sobretot europees, o com el govern britànic, que veuen el futbol com una cosa consubstancial de la identitat d'un país o d'un continent. I és en aquest xoc d'identitats en el qual també hi haurà una gran batalla pel relat."
La visió comercial, aquest "munyir" un esdeveniment com el Mundial que genera uns 11.000 milions de dòlars, podria donar peu a la temptació d'inflar encara més la bola. Com per exemple, amb més països participants (64?) o convertint la competició en un esdeveniment cada dos anys. Ho explica a l'agència Reuters l'expert en finances del futbol, Kieran Maguire: "Els inversors voldran un retorn, i com l'obtenen? Doncs amb més partits, més competicions i tot més sovint."
Aquests inversors podrien ser països del golf Pèrsic i, sobretot, gegants de les finances dels Estats Units. Com el banc d'inversió JP Morgan, que actuarà com a assessor, o bé fons d'inversió com Apollo Global Management, propietari de l'Atlètic de Madrid, entre d'altres. Ja fa temps que grans grups d'inversió estan entrant en el negoci del futbol europeu.
S'ha filtrat que un dels inversors podria ser família política de Donal Trump, concretament un germà del seu gendre, Jared Kushner. Oportunitats per parlar-ne, Trump i Infantino, n'han tingut moltes les últimes setmanes.
El control d'un símbol
Maguire creu que la FIFA ho tindria difícil per mantenir el seu discurs: "Molta de la feina que fa la FIFA és encomiable, pel bé del joc. Però si ara passa a treballar pel bé dels fons de pensions, els fons sobirans i per als milionaris, doncs això obre interrogants."
Perquè la FIFA jugaria, i mai més ben dit, amb alguna cosa més que un full d'Excel. Ho explica Xavier Ginesta: "Al final, qui tindrà el control simbòlic del Mundial? El continuaran tenint les federacions, el continuaran tenint els equips o el tindrà una determinada empresa comercialitzadora que podrà fer i desfer en funció d'uns interessos estrictament comercials al marge del valor simbòlic que tindria el futbol i el valor social del futbol. Aquest és el gran debat de fons."