Europeistes, però pessimistes: un estudi retrata l'actitud dels ciutadans respecte a la UE
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
El 75% dels ciutadans voldrien veure una Europa més unida, integrada, pròspera i segura. Ara bé, quan se'ls pregunta per la seva percepció del continent, en un 68% dels casos la gent admet que té una visió pessimista.
Vinculen l'Europa actual amb una idea de "deteriorament" o de "pèrdua de normalitat" que, segons un estudi, pot donar ales a les tesis que exploten els partits euroescèptics.
Aquesta dualitat entre el que la ciutadania espera d'Europa i el que realment en rep és la conclusió principal d'un estudi elaborat pel Consell Europeu de Relacions Exteriors, a partir de 5.800 entrevistes a Alemanya, França, Itàlia, Polònia, els Països Baixos i, fins i tot, el Regne Unit.
Hi ha molts europeus que voldrien que Europa prosperés, fos segura i estigués unida, però simplement els costa imaginar que aquesta Europa es materialitzi.
L'autor de l'estudi és el politòleg Pawel Zerka, que l'ha elaborat per al Consell Europeu de Relacions Exteriors.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, afirma que la majoria de la gent "té esperances però també dubtes amb Europa", i això ho vincula amb la falta de capacitat institucional per resoldre els problemes descrits per la ciutadania.
Lentitud, inseguretat i hipocresia
A partir de les respostes de l'estudi, Zerka identifica tres grans problemes estructurals. D'entrada, descriu la frustració dels ciutadans per la lentitud amb què Europa pren les decisions, i la sensació que "reacciona tard a la política global canviant".
Per revertir-ho, el politòleg proposa que la Unió Europea deixi de prendre les decisions en política exterior per unanimitat, perquè, a parer seu, aquest factor dificulta l'assoliment de consensos i atorga a qualsevol país un poder de veto il·limitat.
L'altra problema que identifica és la inseguretat. A l'estudi, hi ha ciutadans que la vinculen amb l'economia, amb la immigració, amb l'amenaça militar de Rússia o, fins i tot, amb la possibilitat que els Estats Units es replantegin el seu compromís de defensa amb Europa i l'OTAN.
Malgrat els esforços per augmentar la despesa en defensa, per a certa gent no són convincents o suficients.
I l'últim problema estructural descrit pels ciutadans és la hipocresia, que Zerka vincula amb una "falta d'integritat moral". I afegeix: "Molta gent esmenta els dobles estàndards amb què Europa tracta Rússia, d'una banda, i Israel, de l'altra".
Els líders estatals, assenyalats
L'autor de la investigació relata que, a l'estudi, els presidents i primers ministres dels països europeus són els més culpabilitzats de la falta d'unitat o de visió estratègica davant dels reptes globals.
De fet, són més assenyalats que no pas els dirigents de les mateixes institucions comunitàries. Zerka lamenta que els líders estatals tendeixin a "culpar Europa de tot el que és problemàtic" però, en canvi, "es quedin els mèrits quan en surt alguna cosa positiva".
El politòleg diu que aquest patró s'aprecia fins i tot quan hi ha dirigents europeistes al capdavant dels països, i alerta que això debilita la "cooperació europea" que, a parer seu, caldria defensar.
Si no fan prou per cuidar la cooperació europea, ben aviat podríem veure l'extrema dreta entrant al govern de països europeus importants.
Zerka diu això pensant en les eleccions estatals que l'any que ve hi ha a les grans potències europees: Alemanya, França, Itàlia, Espanya i Polònia. En tots aquests països, hi ha formacions d'extrema dreta —més o menys euroescèptiques— ben posicionades a les enquestes.
Reformes ambicioses?
Per desactivar les narratives d'aquestes formacions euroescèptiques, que exploten la percepció ciutadana d'una decadència del continent, Zerka reclama als partits europeistes tradicionals més ambició política per impulsar reformes.
Les forces proeuropees semblen atrapades en la gestió de l'statu quo; l'extrema dreta és qui fa les propostes més dinàmiques.
Destaca que, entre els ciutadans entrevistats a l'estudi que diuen que tenen més sentiment europeista, hi ha un afany per acabar amb la capacitat de veto que atorga l'actual disseny institucional de la UE als estats díscols. I consideren que això reforçaria l'acció col·lectiva del club comunitari.
Zerka, però, diu que les forces europeistes sovint temen dur a terme reformes ambicioses "per por que això augmenti més l'atractiu de l'extrema dreta".
"Però no s'adonen que si deceben els seus propis votants sobre Europa, una part del seu electorat es desmobilitzarà, se sentirà desil·lusionat i simplement es quedarà a casa", sentencia.
