Guanyar el Mundial, un xut per al PIB? Quina repercussió pot tenir la victòria d'Espanya
Quan es parla de repercussió econòmica de grans esdeveniments esportius, les opinions poden anar de considerar que és una fantasmada fins a valorar-ne efectes evidents. En tot cas, per a qui tingui dubtes, només cal recordar un exemple que els catalans (i els barcelonins en particular) coneixem de sobres: els Jocs Olímpics de Barcelona 92.
Poca gent negarà que la repercussió de la imatge de Barcelona i el país va desencadenar un boom turístic cap a la capital catalana del qual encara ara recollim (i patim) les conseqüències. I una millora de la imatge, de la marca país (tant de Catalunya com d'Espanya) que sens dubte va ajudar a l'enlairament econòmic viscut des dels anys 90.
Onze homes i una pilota
Però allò era la repercussió econòmica per al país organitzador d'un gran esdeveniment esportiu. Ara, en canvi, parlem de la repercussió que pot tenir l'actuació d'onze homes darrere d'una pilota i amb una samarreta determinada. Onze homes que "representen tot un país", segons la fórmula convencional.
Quin efecte econòmic, doncs, pot tenir la victòria d'aquests onze homes? El professor d'Economia d'Esade Pedro Aznar recorda que un dels estudis més seriosos que s'han fet al respecte surt d'Oxford, concretament de l'Oxford Bulletin of Economics and Statistics. Es titula "Un xut per al PIB: l'efecte de guanyar la Copa del Món de la FIFA".
Un xut per al PIB
Es van analitzar dades de l'OCDE i els resultats de la Copa del Món des del 1961. L'estudi conclou que en molts casos es pot apreciar una millora del PIB del país guanyador d'un 0,48% en el trimestre de la victòria, i en el trimestre següent.
Seria com una flamarada temporal, de cinc o sis mesos, mentre dura l'efecte psicològic de l'eufòria en el país que ha guanyat i mentre la resta de països també se senten atrets pel guanyador del Mundial. Aquest 0,48%, en el cas d'Espanya, serien uns 7.500 milions d'euros més en el conjunt dels dos trimestres...
El 2010 es va xutar... cap a la recessió
Veurem què passa, perquè en els pròxims sis mesos poden passar moltes coses en l'economia espanyola, i en la del món. Només cal recordar que en l'anterior Copa del Món guanyada per la selecció espanyola, el 2010, aquell estiu el país estava en l'any dels "brots verds" després de l'esclat de la crisi de Lehman Brothers.
El PIB va aconseguir remuntar del negatiu del 2009 al zero. Però el possible impuls del Mundial es va dissoldre al cap de pocs mesos, perquè el 2011, el 2012 i fins i tot el 2013 Espanya va viure la pitjor recessió en dècades.
Una recessió, recordem-ho, que difícilment podia aturar cap efecte futbolístic, perquè arrossegava una bombolla immobiliària i financera emmarcada en la gran crisi de l'euro al sud d'Europa.
La millora de la reputació
En tot cas, el professor Pedro Aznar recorda que, més que unes xifres concretes, els efectes que detecta l'estudi d'Oxford són més conceptuals, com la millora de la reputació del país, la seva imatge, l'anomenada "marca país": "En general, es pensava que hi hauria un efecte més de consum interior. Però aquest efecte de consum és molt limitat en el temps i s'acaba diluint. Té molt més a veure amb la imatge del país i en el fet que es posen més de moda les indústries, les empreses, d'aquest país respecte de l'exterior".
L'efecte halo
I, per tant, l'efecte es pot notar en el turisme i en les exportacions. Exportacions, de quins tipus de sectors? Aznar ens parla en primer lloc de psicologia: "Hi ha un efecte que s'estudia en psicologia, anomenat efecte halo. Té a veure amb el fet que tu, per exemple, perceps una persona (i això passa sobretot amb els polítics) que resulta particularment brillant en un aspecte, i tendeixes a pensar que també és particularment brillant en altres aspectes. Aquest és un efecte relacionat amb la psicologia humana."
"Per tant", afegeix Aznar, "en el cas d'ara mateix, nosaltres hem donat una imatge de selecció jove que juga molt bé, que té un futbol diferent dels altres, que ho fem molt bé. Hi ha aquesta imatge d'eficiència i és fàcil que es traslladi a l'opinió sobre els productes que venen d'aquest país, del país que ha guanyat la Copa del Món."
"És –conclou– un efecte psicològic, més que no pas basat en l'anàlisi dels productes que fan aquestes empreses. Però aquest efecte psicològic, sens dubte, existeix."
Més turistes americans
I sobre el turisme, no en tenim prou, ja? Aznar parla més de qualitat que no pas de quantitat: "No només hem de fixar-nos en quin és el volum de turistes, sinó que també és molt important d'on venen. Perquè en funció de la procedència geogràfica, el nombre de dies d'estada o la despesa que fan és diferent."
I especula sobre què pot passar ara: "Tu imagina't que, com que el Mundial s'ha fet als Estats Units, hi ha un increment dels turistes que venen d'allà. Històricament, totes les dades ens demostren que són turistes que venen per més dies. És obvi, però també amb més despesa. Per tant, aquest efecte pot ser relativament petit, però en funció de l'origen del país, pot tenir certa rellevància ".
