El planeta s'escalfa més ràpid del previst
La Terra s'escalfa a un ritme accelerat i ja frega el llindar crític d'1,5 °C
Un informe internacional alerta que l'escalfament global ha arribat als 1,37 °C el 2025 i podria superar el límit fixat per l'Acord de París en només quatre anys.
El planeta s'escalfa més ràpid del que es preveia. Així ho constata l'última actualització dels "Indicadors del canvi climàtic global", publicada aquest dijous a la revista Earth System Science Data.
L'informe l'elabora cada any un equip internacional de científics —més de 70 investigadors de 56 institucions— i, des d'aquest 2026, es desenvolupa sota el paraigua del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus de la Unió Europea, amb el suport del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini i la coordinació de la Universitat de Leeds. També hi participen experts vinculats al Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic.
Segons l'estudi, l'escalfament global ja ha arribat als 1,37 °C el 2025 respecte als nivells preindustrials, i tot apunta que el llindar d'1,5 °C es podria superar cap al 2030 si no es redueixen de manera dràstica les emissions.
Cada cop més calor acumulada
Un dels indicadors clau és el desequilibri energètic de la Terra, que mesura quanta energia reté el planeta. Aquest indicador s'ha duplicat en les darreres dècades i es troba en màxims històrics, fet que anticipa més escalfament en el futur.
En paral·lel, les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle han assolit un nou rècord, principalment per la crema de combustibles fòssils, i mantenen el ritme d'escalfament en uns 0,27 °C per dècada.
Impactes ja visibles arreu del planeta
Els efectes d'aquest escalfament ja són evidents. El nivell del mar continua pujant —23 centímetres més que a inicis del segle XX— i augmenta el risc d'inundacions en zones costaneres.
També creixen els fenòmens extrems. El 2025 es van registrar 65 dies d'onades de calor marines a escala global, més del triple que fa tres dècades, amb impactes directes sobre els ecosistemes i l'economia.
En aquest context, aquest mes de maig del 2026 ha reforçat la tendència. Segons el servei europeu Copernicus, va ser el segon maig més càlid registrat a escala global. Les temperatures van ser excepcionalment altes tant a l'atmosfera com a la superfície dels oceans, especialment al Pacífic tropical, en plena transició cap a condicions del Niño, un patró que sovint intensifica els episodis meteorològics extrems.
A Europa, el mes va començar amb condicions més fresques del normal, però va acabar amb una de les onades de calor més primerenques i intenses registrades a l'Europa occidental, amb rècords de temperatura en països com França, el Regne Unit, Irlanda i Portugal. El canvi sobtat va augmentar l'impacte sobre la població i els ecosistemes, amb poc temps d'adaptació.
Un marge d'actuació molt limitat
Els científics alerten que el pressupost de carboni restant per no superar els 1,5 °C és cada cop més reduït. És a dir, la quantitat total de diòxid de carboni que encara es pot emetre a partir d'ara sense superar aquest límit. Amb els nivells actuals d'emissions, aquest "marge" es podria esgotar en només tres anys.
Tot i que el creixement de les emissions s'ha moderat respecte a dècades anteriors, l'informe subratlla que la descarbonització és urgent en aquesta dècada si es vol evitar un escenari d'escalfament més greu.
La importància de les dades i la cooperació internacional
Els autors també adverteixen que mantenir els sistemes d'observació climàtica és clau per seguir l'evolució del planeta. Sense aquestes dades, serà molt més difícil prendre decisions efectives davant una crisi que ja s'està accelerant.