El ponent de la sentència del TC sobre l'amnistia espera que el Suprem l'apliqui "amb rapidesa"
Redacció
El magistrat conservador que redactarà la sentència del recurs d'empara de Jordi Turull espera que el Suprem apliqui l'amnistia amb rapidesa, tot i que ell defensava no aplicar la mesura de gràcia al dirigent de Junts.
El Tribunal Constitucional va avalar aquest dimarts l'aplicació de l'amnistia pel delicte de malversació, fet que obre la porta al retorn de Carles Puigdemont i a amnistiar tots els líders del procés.
La majoria progressista del tribunal es va imposar i va rebutjar el text del magistrat conservador José María Macías, ponent del primer recurs a estudi, el de Jordi Turull.
L'endemà de tombar-li la ponència, el magistrat ha passat pels micròfons d'"El matí de Catalunya Ràdio".
Tot i no estar d'acord amb el que va decidir la majoria, José María Macías serà l'encarregat de redactar la sentència. En aquest sentit, s'ha compromès a redactar una sentència clara –que recollirà el criteri majoritari del tribunal d'avalar l'amnistia– i diu que espera que el Tribunal Suprem l'apliqui amb rapidesa quan es voti, el 6 d'octubre.
El magistrat s'ha mostrat convençut que el Tribunal Suprem farà "el que fa sempre, sens dubte, que és acomplir el que determina el Tribunal Constitucional. I que ho facin amb tanta rapidesa com puguin i en els termes estrictes del que nosaltres diem en la sentència. Jo no espero res diferent del Tribunal Suprem".
El Tribunal Suprem d'Espanya sempre ha fet això i no ho deixarà de fer en aquest cas, n'estic segur.
Tot i la "rapidesa" de què parla Macías, el secretari general de Junts, Jordi Turull, s'ha mostrat més prudent. En declaracions a "Matins" de TV3, ha dit que l'amnistia hauria de ser efectiva abans de finals d'any, però ha afegit que, com que depèn del Suprem, "ens ho podem esperar tot".
Vot particular en contra
Preguntat per les sensacions que li genera redactar una sentència que no comparteix, el magistrat conservador José María Macías ha apel·lat a la seva professionalitat i ha subratllat que fa 35 anys que ho fa i que "no és difícil".
Diu que signarà aquesta sentència com se signen totes, però ja ha avançat que emetrà un vot particular per discrepar de la majoria del tribunal.
El magistrat recorda que, a diferència d'altres tribunals, com el TJUE, al Tribunal Constitucional "hi ha reconeguda la possibilitat de dissentir, i això es fa palès amb un vot particular":
Serà el que es farà en aquest moment... Fer un vot particular per expressar l'opinió pròpia, que serà diferent de l'opinió continguda a la sentència.
El magistrat conservador ha afegit que la primera sentència que es votarà el pròxim 6 d'octubre serà la de Jordi Turull. I ha afegit que trobaria "insòlit" que passés per davant el recurs d'empara de Dolors Bassa, que defensarà el president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido.
Demana prudència al TC
El magistrat conservador del Tribunal Constitucional també ha avisat que aquest tribunal ha de ser molt prudent i no pot imposar al Suprem com ha d'actuar.
José María Macías ha admès que entre el Constitucional i el Suprem hi ha una "fractura d'interpretació" que no és nova. Diu que hi ha molts precedents de sentències del TC que corregeixen el que ha dit el Suprem, però subratlla que "això abans passava de tant en tant i en els últims anys sovinteja més del que jo considero que seria adient".
El TC -al cap i a la fi l'elecció dels magistrats és estrictament política- ha de ser molt prudent i molt restrictiu a l'hora de corregir el que decideix un tribunal independent.
El magistrat conservador admet sense embuts, doncs, la politització del Tribunal Constitucional i, fins i tot, ho justifica: "Pretendre que un membre del TC no tingui idees pròpies... això és pretendre massa".
Reformar el recurs d'empara
El magistrat Macías també defensa que el recurs d'empara "va ser molt útil en el moment del seu naixement, però ara ha arribat el moment de canviar-lo, perquè la situació és molt diferent".
Diu que actualment "hi ha un corrent doctrinal molt important" que ho defensa perquè ara "tenim una justícia plenament democràtica i desenvolupada des de l'any 78, i la situació que justificava l'existència del recurs d'empara ha canviat".
En aquest punt, ha afegit que "el recurs d'emparament s'ha convertit en una fórmula per corregir un poder de l'Estat que no és precisament per al que estava pensat en el moment de néixer".