El Tribunal Suprem rebutja portar a la justícia europea el procés de regularització d'immigrants
Redacció
El Tribunal Suprem ha rebutjat la petició dels governs del País Valencià i l'Aragó per suspendre cautelarment la regularització extraordinària d'immigrants feta pel govern espanyol entre els mesos d'abril i juny.
L'alt tribunal també ha refusat plantejar una qüestió prejudicial sobre aquest procés davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
D'aquesta manera, la secció cinquena de la sala tercera del Tribunal Suprem dona resposta als recursos interposats pels governs del País Valencià i l'Aragó per impugnar el Reial Decret 316/2026, del 14 d'abril, gràcies al qual es va poder dur a terme el procés de regularització extraordinària.
La decisió s'ha pres per unanimitat de tots els membres de la secció, i es comunicarà a les parts afectades els pròxims dies.
Al maig, l'alt tribunal ja va rebutjar frenar la regularització, tal com demanaven aleshores les associacions Hazte Oír, l'Asociación por la Reconciliación y la Verdad Histórica, i Libertad y Justicia, juntament amb Vox i amb la Comunitat de Madrid.
Gairebé 1,2 milions de sol·licituds de regularització
Un total d'1.174.978 persones han sol·licitat acollir-se la regularització extraordinària d'immigrants que va impulsar el govern espanyol, segons dades del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. D'aquestes, 257.602 sol·licituds es van presentar a Catalunya, la comunitat que més peticions va registrar.
Van poder demanar la regularització tots els immigrants sense antecedents penals que visquessin de forma irregular a Espanya des d'abans de l'1 de gener del 2026 i que portessin almenys cinc mesos residint a l'Estat, així com els que haguessin sol·licitat asil abans d'aquesta data.
El País Valencià i l'Aragó van presentar un recurs davant del Tribunal Suprem per impugnar el Reial Decret sol·licitant que s'aturés el procés. L'alt tribunal va plantejar la possibilitat d'elevar a la justícia europea aquesta qüestió, per si el decret aprovat entrava en contradicció amb el dret comunitari.
L'Advocacia de l'Estat es va mostrar contrària a acudir a la justícia europea, mentre que els governs del País Valencià i l'Aragó van avalar que se sol·licités la valoració al tribunal europeu.