El vent, cada cop més escàs a Catalunya: menys dies i amb menys intensitat
El 2025 vam tenir 3 episodis de vent molt fort (alguns que superaven els 150 km/h) i 3 esclafits, el que passa quan una columna d'aire fred i pesant impacta violentament contra terra i l'aire s'expandeix en totes direccions, cosa que provoca vents huracanats molt destructius. La percepció pot ser que cada cop tenim un vent més fort, però amb les dades a la mà, des del 1998, la força del vent a Catalunya ha disminuït un 5% cada 10 anys. O sigui, aproximadament, un total d'un 15%. I la tendència és que continuï baixant.
De fet, des que se'n tenen dades, el 2025 va ser l'any menys ventós, el cim d'una tendència que s'observa des dels anys 90. La baixada és generalitzada a tot Catalunya, però també al món. El fenomen conegut com a "encalmament" ja fa anys que s'observa arreu i està associat a la crisi climàtica.
L'escalfament global fa que l'Àrtic s'escalfi molt més ràpidament que l'equador. En reduir-se aquesta diferència de temperatura, també es redueixen les diferències de pressió que impulsen els corrents d'aire a l'hemisferi nord.
Però el fenomen, més centrat a Catalunya, el revela per primer cop el Butlletí d'Indicadors Climàtics que publica el Servei Meteorològic de Catalunya, i l'explica el seu cap de Climatologia, Marc Prohom:
Hi ha una disminució del vent, no només amb intensitat, sinó també amb freqüència d'episodis de vent fort."
De fet, els darrers 6 anys hem pogut observar una velocitat del vent més baixa que la mitjana.
I sobre els motius diu: "Està lligat probablement a diferents factors. Un són els canvis en la circulació atmosfèrica, derivats de l'escalfament, com pot ser que els anticiclons cada cop són més freqüents i persistents."
I també es pot deure a possibles canvis en les brises, ja que amb l'escalfament del mar la seva intensitat va a la baixa.
Tot i que la disminució és bastant general a tot arreu, els climatòlegs han detectat que "la baixada és més gran al delta de l'Ebre i al nord de l'Empordà, sobretot quan tenim en compte els episodis més extrems que superen els 90 km/h". A més, en aquests indrets, el nombre de dies amb vent també s'ha reduït "i al cap de Creus ja és de 28 dies menys".
I com ens afecta que hi hagi menys vent?
Doncs, a priori, pot semblar que ens beneficia, però és tot el contrari. La velocitat del vent afecta el clima, el medi ambient i la societat.
Per exemple, amb menys vent, els contaminants de l'aire no es dispersen tant i la pol·lució ens afecta més la salut.
A més, no hi ha tanta capacitat de generar energia eòlica.
Però, fins i tot, pot provocar que els episodis de sequera siguin més extensos, perquè no hi ha tant moviment i els anticiclons persisteixen, per exemple. I els efectes negatius no acaben aquí: les onades de calor també poden ser més llargues.
Afecta en tants aspectes que pot retardar el moment de caiguda de fulles a la tardor, cosa que altera els cicles biològics de la biodiversitat.
El fenomen de l'encalmament s'ha començat a estudiar des de fa molt poc, i, de fet, havia estat el gran oblidat dels estudis climàtics mundials. Però el Butlletí d'Indicadors Climàtics ho publica per primer cop amb dades robustes i de gairebé 30 anys.
El clima canvia arreu del món, a Catalunya encara més
Els catalans d'avui dia han de viure en un país amb un clima molt diferent del de mitjans del segle passat. No només viuen menys dies de vent, sinó que han de suportar temperatures molt més extremes que els seus avis i pares.
Concretament, als anys 50 vivien, de mitjana, en un ambient 2,1 graus menys que ara. Però els estius és quan més es nota la diferència: ara hem de suportar 6 dies més cada 10 anys de calor per sobre dels ardents 30 graus.
El que més preocupa és que el gran salt que va fer la temperatura el 2022 no va ser flor d'un sol any, i ja en portem 4 en què la tendència continua. De fet, el 2025 va ser el tercer any més càlid a Catalunya.
L'escalfament és més alt que el de la mitjana mundial, que se situa en els 1,37 graus. Com a conseqüència, a Catalunya, els dies extrems de calor han augmentat, clarament, mentre que els extrems per fred han disminuït.
Estius més durs
Per això l'època que més preocupa els meteoròlegs és l'estiu, "que és quan l'increment de temperatura és més accelerat i a la vegada l'època en què plou menys. La combinació de més calor i menys pluja fa que sigui l'època de l'any més dura i més sensible per als ecosistemes i l'agricultura", diu Marc Prohom.
En concret, han constatat una disminució del votant d'un 33% de la pluja, a l'estiu, des dels anys 50. I en aquest sentit, Prohom insisteix que no podem oblidar que calen mesures per combatre la sequera, encara que ara tinguem els pantans ben plens.
"Sí, hem tingut un any i mig molt bo. Ens hem recuperat de la sequera, tot i que no arreu del tot. I el que estem observant és que hem de ser molt cautelosos amb els períodes secs, perquè cada cop són més freqüents." Però, a més, els períodes de recuperació són cada cop més curts.
La natura ens en dona senyals
La temperatura del mar ha pujat 1,9 graus en poc més de 50 anys, cosa que té efectes en fenòmens cada cop més extrems i també en la tropicalització de les espècies que viuen al nostre Mediterrani. La crisi climàtica ha fet que el nivell del mar hagi pujat uns 14 centímetres.
I de tot això ens en dona senyals cada cop més clarament la natura. Un pagès que tingui oliveres deu haver observat com li maduren 10 dies abans que fa només una dècada. O, potser, també ha vist com la puput aterra a casa nostra 15 dies abans. Si fa uns anys la vèiem arribar des de l'Àfrica a l'abril, ara ja és aquí a principis de març.