El violoncel·lista Narek Hakhnazaryan i l'OBC, dirigits per Juanjo Mena, en directe des de L'Auditori, a Catalunya Música

Narek Hakhnazaryan és un brillant violoncel·lista armeni que va guanyar el prestigiós Concurs Txaikovski l'any 2011 i que després de causar sensació al Festival Proms de la BBC el 2016 va començar una important carrera internacional que l'ha portat a actuar en algunes de les sales més prestigioses del món. Hakhnazaryan aquest diumenge pujarà a l'escenari de L'Auditori de Barcelona, al costat dels músics de l'OBC, dirigits en aquesta ocasió per Juanjo Mena, per interpretar l'obra central del programa: el Concert per a violoncel i orquestra núm. 1 en Mi b, op. 107, de Dmitri Xostakóvitx.

El compositor de Sant Petersburg va escriure aquesta obra el 1959, potser un dels anys més tranquils de la seva vida. L'aleshores president de l'URSS, Nikita Khrusxov, intentava "desestalinitzar" el país, i això significava que les autoritats artístiques que havien assetjat Xostakóvitx cada vegada que no seguia la línia del Partit Comunista havien perdut en gran manera el seu poder d'influència. Però tot i que Xostakóvitx se sentia una mica més segur, l'ambient del concert és aclaparador i fosc. La reminiscència de les tres dècades de records foscos que va passar patint per la seva vida no es pot amagar. Xostakóvitx va dedicar el concert a Mistislav Rostropóvitx, que el va estrenar a Leningrad el mes d'octubre d'aquell mateix any, amb l'Orquestra de Leningrad dirigits per Evgeni Mravinski.

El programa del concert d'aquest diumenge començarà, però, amb la suite simfònica del ballet "Alegrías", del compositor català Robert Gerhard. L'any 1942, el compositor de Valls va començar la composició d'una nova obra per a la companyia de la ballarina i pedagoga Marie Rambert: un "divertimento flamenc" en un acte, sobre un llibret del mateix Gerhard. L'obra original, per a dos pianos, es va estrenar a Birmingham el 16 de juliol del 1943. Abans, però, l'Orquestra de la BBC de Londres, sota la direcció de Stanford Robinson, havia fet un enregistrament d'estudi de la suite simfònica del ballet el 4 de març del 1942. L'estrena a Catalunya de la suite es va fer el 29 d'abril del 1996 al Teatre Lliure de Barcelona, amb l'Orquestra del Teatre Lliure dirigida per Josep Pons.

Els músics de l'OBC i el director basc Juanjo Mena tancaran el programa del concert amb la interpretació de la Simfonia núm. 4, op. 29, de Carl Nielsen. Una partitura estrenada el 1916 i que es coneix amb el sobrenom de "L'inextingible" ("Det Uudslukkelige" en danès). La seva grandiosa orquestració no té comparació possible en la música escandinava. Per Nielsen, només la música pot donar una expressió abstracta a la força vital: "La música és vida i, com la vida, és inextingible."

La transmissió d'aquest concert estarà disponible durant un mes al web de Catalunya Música.

catmusica.cat
catradio.cat/catalunya-musica/concerts

#CatMúsica35anys

twitter/catalunyamusica
instagram/Catalunyamusica
facebook/catalunyamusica