Eleccions a Israel: cinc perfils de votant per entendre un país amb moltes cares
Malgrat tenir tot just una mica més de 10 milions d'habitants, a les eleccions israelianes d'aquest dimarts 27 d'octubre s'hi presenten 38 partits. Una diversitat que va d'acord amb una societat molt polièdrica.
Tant si ens fixem en la ideologia, en la religió, en la classe social o en la zona geogràfica, els perfils d'habitants són pràcticament infinits. I fins i tot dins de cada calaix on se solen agrupar, hi trobem multitud de subclassificacions.
Les prioritats d'una persona de dretes de Beerxeba no són les mateixes que les d'algú amb la mateixa visió política, però que viu al nord, a tocar del Líban. Les prioritats d'una persona d'esquerres que viu a la cosmopolita Tel-Aviv no són les mateixes que algú d'esquerres de Jerusalem, on els seculars cada vegada estan més arraconats.
El mateix passa amb els ultraortodoxos, o els araboisraelians. I fins i tot entre els colons: cal diferenciar entre els que viuen en assentaments creats fa dècades –la majoria– i els que munten punts d'avançada i no dubten a utilitzar la violència contra els palestins.
Malgrat aquesta diversitat, hem seleccionat cinc perfils diferents que, alhora, representen diferents franges d'edat, gènere i procedència geogràfica. Les seves veus no representen l'opinió de tot un grup, però serveixen per entendre les prioritats dels votants en unes eleccions que seran clau.
El votant de (centre)dreta – Yaron, 58 anys, Petah Tikva
La reelecció de Benjamin Netanyahu com a primer ministre israelià dependrà, en bona part, del que decideixin els habitants de l'anella que envolta Tel-Aviv, on es concentra el 35% de la població d'Israel.
En un país on cada vot val el mateix, independentment de la zona, aquesta àrea és un dels principals camps de batalla de cara a les eleccions.
Aquí hi viu gent que va des de la classe acomodada fins a la classe treballadora, i el seu vot sol variar entre el centre i la dreta. Cal tenir en compte que, a Israel, aquest eix ja està situat força a la dreta de per si.
En aquesta zona ja es van començar a intuir esquerdes en el domini del Likud durant les passades eleccions. Ara, les alternatives a Netanyahu esperen pescar-hi encara amb més èxit, posant el focus en gent com el Yaron.
"Busco un líder que compleixi una sèrie de condicions. En primer lloc, que sigui un home amb valors. En segon lloc, que pensi a mitjà i llarg termini, i no només en la seva supervivència. Algú que vagi més enllà d'apagar focs. I en tercer lloc, que es comprometi a transformar la nostra societat en una de més tolerant i respectuosa", assegura.
El Yaron és advocat, però s'ha passat un dels tres últims anys servint com a soldat reservista. Per ell, l'aproximació dels candidats respecte a la guerra (o les guerres) jugarà un paper clau en aquestes eleccions.
La gent vol veure esperança.
"La gent vol veure un lideratge responsable, que no només pensi en la seguretat del país, sinó que també es preocupi pel cost de vida i com afrontar-lo", diu el Yaron.
Els votants de centredreta que busquen un canvi respecte a Netanyahu tenen dos noms sobre la taula: Naftali Bennett i Gadi Eisenkot. Dos perfils que tampoc disten tant l'un de l'altre.
"Són gent que segueix uns valors que considero molt importants: enfortir la democràcia, construir una societat comunitària, invertir en la resiliència nacional a llarg termini... Encara no he decidit per qui votaré, però són candidats que valen la pena", explica el Yaron.
Pots conèixer més detalls d'aquest perfil de votant en el següent vídeo:
El votant araboisraelià – Murad, 33 anys, Abu Ghosh
El 20% dels votants cridats a les urnes israelianes són àrabs. En les últimes eleccions, només la meitat van exercir el dret de vot. Aquest any, però, s'espera que la seva participació augmenti, després de la polarització que s'ha viscut a Israel en els últims anys, especialment des del 7 d'octubre del 2023.
El Murad és fill d'una família àrab instal·lada des de fa generacions a Abu Gosh, una ciutat que forma part d'Israel pràcticament des de la creació de l'Estat, on el 99% dels habitants són àrabs. Se sent integrat, però no del tot.
"Crec que hi ha alguns límits. Agafem, per exemple, algú que hagi estudiat Economia. Si és un israelià jueu que ha anat a l'exèrcit, tindrà un grau d'acceptació molt més alt que un araboisraelià", explica.
Aquesta diferenciació es reflecteix també a les urnes. El 85% dels araboisraelians voten partits àrabs. Pel Murad, és una decisió que segueix una lògica indiscutible: "Necessitem gent que, d'entrada, entengui la nostra cultura, a més de les nostres necessitats. I, desgraciadament, això no ho he trobat mai en els altres partits: ni els de dretes ni els d'esquerres".
De fet, posicionar-se a prop de la comunitat àrab és castigat políticament Israel. El 7 d'octubre, i els constants assassinats que hi ha a les ciutats de majoria àrab, són utilitzats per Netanyahu i l'extrema dreta per polaritzar encara més el país.
La campanya s'ha convertit en un "ells contra nosaltres".
Espero que arribi un dia en què no hagi d'escollir a qui voto en funció de la seva ètnia o la seva religió.
"L'harmonia és el més important perquè una societat triomfi. Els ha d'entrar al cap que no tenim altre lloc on viure, que cap altre país ens acollirà. Així que, si no treballem plegats, ens ensorrarem", diu el Murad.
Pots conèixer més detalls d'aquest perfil de votant en el següent vídeo:
El votant ultraortodox – Shana, Betxèmeix
Si la societat israeliana ja és prou diversa, quan s'entra a l'entorn dels ultraortodoxos –que representen un 15% del total de la població– aquesta fragmentació es converteix en pràcticament infinita.
Fins i tot la Shana, que ha nascut i crescut en una comunitat ultraortodoxa, admet no controlar totes les característiques de cada grup.
Però a l'hora de votar, una cosa els posa gairebé tots en comú: els ultraortodoxos no solen trencar-se el cap a l'hora de triar un candidat a qui donar suport. Tan sols executen la decisió que pren el seu rabí. I els rabins trien pràcticament sempre un partit ultraortodox.
Un sistema a priori avantatjós, però que, segons la Shana, també pot ser contraproduent: "Com que saben que un percentatge important de la població els votarà independentment del que facin, només perquè els rabins ho han ordenat, es perd la dinàmica habitual en què els polítics han de servir els seus constituents, fer coses per ells, perquè si no la gent els deixarà de votar".
A la Shana li agradaria que a les llistes dels partits ultroartodoxos també s'hi incloguessin dones. Sap, però, que aquest és un camí molt llarg per recórrer. En aquestes eleccions, aquest tampoc serà un element important: gairebé tot girarà al voltant de la possible llei que eximeixi definitivament els ultraortodoxos de servir a l'exèrcit.
Algú que tingui com a prioritat no anar a l'exèrcit, o que no hi vagi un familiar seu, votarà un partit ultraortodox. És tan simple com això.
La comunitat ultraortodoxa és la que més està creixent a tot Israel: s'estan construint barris sencers als afores de les principals ciutats per acollir-los.
Si es manté el ritme de natalitat actual –dins i fora de la comunitat–, l'any 2050 una quarta part dels israelians seran ultraortodoxos.
Pots conèixer més detalls d'aquest perfil de votant en el següent vídeo:
El votant colon – Avidan, 46 anys, Efrat
Els colons israelians que viuen a Cisjordània –uns 730.000, una mica més del 7% de la població d'Israel– voten després de la legislatura més radical, en què s'han aprovat més assentaments que mai i també hi ha hagut xifres mai vistes d'atacs contra els palestins.
La confiança en l'extrema dreta serà posada a prova pels perfils moderats del moviment colon, que són l'enorme majoria en comparació amb els violents.
L'Avidan representa aquest perfil: nascut al Canadà, va créixer dins d'un moviment sionista religiós, va fer l'alià amb la seva dona i es va establir a l'assentament d'Efrat, construït fa 43 anys al sud de Jerusalem.
Tot i ser un colon convençut, es desmarca dels actes violents i de l'estratègia seguida pels més radicals.
"No crec que expandir assentaments sigui prioritari. El moviment violent està entrant a les àrees A i B, vol trencar els Acords d'Oslo, i no crec que aquesta sigui una bona idea ni en l'àmbit polític ni en l'estratègic", diu.
La seva manera d'actuar és moralment problemàtica.
En les passades eleccions, la meitat dels habitants d'aquest assentament van fer confiança a l'extrema dreta, liderada per Bezalel Smotrich i Itamar Ben-Gvir.
La seva política radical ha creat esquerdes entre el moviment colon que es podrien reflectir a les urnes. D'entrada, Smotrich i Ben-Gvir es presenten per separat.
Això sí, hi ha un aspecte que els posa a tots en comú: creure's amb el dret de viure a Cisjordània. "La meva dona i jo vam créixer dins del moviment sionista religiós i com a jueus ortodoxos que creiem que Israel és casa nostra. Ni tan sols sortíem amb gent que no estigués disposada a fer l'alià: traslladar-se a Israel i construir-hi una família".
Tenim tot el dret de viure aquí, com a jueus, i fer-ho no suposa cap inconvenient moral.
Pots conèixer més detalls d'aquest perfil de votant en el següent vídeo:
El votant d'esquerres – Gabriella, 20 anys, Tel-Aviv
L'esquerra israeliana està a la unitat de cures intensives després que el país hagi virat cap a la dreta, un moviment accentuat pels atacs de Hamas del 7 d'octubre del 2023. Es calcula que en les pròximes eleccions només el 8% dels menors de 22 anys votaran l'esquerra.
Ser d'esquerres en els temps que corren implica haver de justificar-se constantment davant la resta de la població, que sent que les idees que defensa l'Esquerra els posen en perill.
La Gabriella, estudiant de Ciències Polítiques a la Universitat de Tel-Aviv, és l'exemple més clar: "Crec que el més difícil és la manca d'esperança. Sentir que tothom està en contra teu, que ningú creu en allò que tu creus..."
"A nivell social, les meves opinions no són fàcils de defensar. La gent creu que soc extremista i que faré que els matin", diu.
Aquesta dinàmica s'accentua encara més entre els més joves: les enquestes apunten que més de la meitat dels israelians menors de 22 anys es declaren obertament de dretes. I en aquestes eleccions s'estrenaran més joves que mai: prop de 600.000 joves israelians estan cridats a votar per primera vegada en unes eleccions generals. Representen un gruix de gairebé el 9% de l'electorat.
"Crec que molta gent jove no pensa amb gaire profunditat a qui votar", explica la Gabriella. "I no crec que vingui necessàriament d'una falta de coneixement, sinó de la por que senten".
És angoixant parlar de política a Israel, perquè no és només un tema de conversa, és la vida real: fa por, fa mal, són les vides dels amics i familiars.
Segons l'esquerra, el gran triomf de la dreta durant els últims anys és haver-se apoderat d'un concepte que vertebra el país: el de la seguretat. Des de l'esquerra intenten convèncer que per assolir-la hi ha més camins que el de la confrontació constant.
"Venim d'un Israel on era habitual parlar de la solució dels dos estats; ara s'ha convertit en un tema tabú, i això és molt perillós. Per això molts joves intentem tornar a parlar de l'assumpte de la seguretat. Jo vull seguretat! I demano la solució dels dos estats, no perquè sigui una cumbaià, sinó perquè em preocupo per la meva seguretat, així com dels drets humans i dels valors generals", assegura.
Pots conèixer més detalls d'aquest perfil de votant en el següent vídeo: