Eleccions legislatives a Rússia: per què importen si no són lliures i Putin les guanyarà?

Més de 110 milions de russos estan cridats a les urnes per escollir el nou Parlament, en unes eleccions que no són ni lliures ni transparents. Prova d'això és que ningú dubta que el resultat serà una victòria aclaparadora de Rússia Unida, el partit de Putin, i alguns experts vaticinen que obtindrà més del 55% dels vots. 

El Kremlin espera aconseguir aquestes xifres intensificant la mobilització corporativa, és a dir, forçant els treballadors de grans empreses dependents de l'Estat i els seus familiars a participar-hi.

Mitjans opositors han publicat que això ha passat amb treballadors de l'Ermitage de Sant Petersburg. Se'ls "convida" a anar a votar el primer dia de les eleccions, divendres, abans del migdia, i se'ls ofereix un dia lliure com a incentiu.

L'analista polític rus i redactor en cap del mitjà independent Riddle, Anton Barbaixin, apunta a 3CatInfo que els resultats es poden arreglar, però només fins a un cert punt.

Hi haurà manipulacions, i tenen grans recursos administratius per fer-ho, però és impossible falsificar el 40% dels vots.

Barbaixin destaca que per a Putin les eleccions són importants perquè ell és un legalista a qui li importa que les urnes avalin les seves polítiques. "El Kremlin, al cap i a la fi, vol que la majoria de la societat senti que el poder és legítim i que els seus dirigents els representen", afegeix.

Putin només parla de guerra

El president rus ha hagut d'implicar-se en aquesta campanya més que altres vegades per remuntar les enquestes del seu partit, que van arribar a desplomar-se a xifres rècord. Putin ha tornat a apropar-se als ciutadans i ha viatjat a regions remotes de Sibèria i de l'Extrem Orient.

Ara bé, en comptes de fer promeses per resoldre problemes socials que afecten el país, com ara l'escassetat de benzina, els preus disparats o els talls d'Internet, Putin ha situat el suport a la guerra com el punt estrella del seu programa electoral. 

En l'últim congrés del partit abans de les eleccions, a finals d'agost, va exigir a tothom que fes pinya amb ell i amb la seva guerra: "Al nostre Front Popular, a tota la societat civil, gràcies per aquesta unitat, per la lleialtat a la pàtria, per la gesta militar. La victòria serà nostra!".

Anton Barbaixin creu que aquesta dèria ha deixat el partit sense arguments per convèncer els electors. "Putin fa la impressió que simplement no pot controlar-se i deixar de parlar de la guerra, i que els altres problemes no li interessen."

Rússia Unida i els seus dirigents no tenen gaire clar quines són les prioritats.

El partit oficialista s'ha vist obligat a intensificar la retòrica probel·licista. El seu president, Dmitri Medvédev (tot i que el cap de llista és el ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov), va afirmar al congrés del partit que tota la nació ucraïnesa "serà destruïda" i que el "nombre de territoris que han tornat a formar part de Rússia només continuarà augmentant".

Aquestes són, de fet, les primeres eleccions legislatives des de la invasió d'Ucraïna, i també es votarà a les quatre regions annexionades el 2022: Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia. Això, malgrat que l'exèrcit rus no les controla en la seva totalitat.

Rússia Unida també ha promogut que hi participin més de desenes de veterans com a candidats. Això s'explica per la intenció de Putin de convertir els soldats que hagin lluitat a Ucraïna en la nova elit del país. 

Veto a l'únic partit pacifista

Els russos no tenen l'opció de marcar a la papereta cap partit pacifista. Les autoritats han vetat Iàbloko, l'única formació contrària a la guerra, després que inicialment li haguessin permès registrar-se, quan han comprovat com començava a guanyar popularitat entre els joves.

Iàbloko, que en rus vol dir "poma", ha escollit un lema molt senzill: "Per la pau i la llibertat i per viure sense por". Tot i que no té cap opció de fer ombra al partit de Putin, les autoritats precisament han temut que convertís les eleccions en un plebiscit sobre la guerra d'Ucraïna i que es pogués comptabilitzar a les urnes la fatiga de la població després de més de quatre anys de conflicte.

El president del partit, Nikolai Ribakov, explica a 3CatInfo que les campanyes virals del jovent a les xarxes donant-los suport ja són una victòria per a ells: "Aquest estiu ha demostrat que el futur de Rússia, els joves, estan triant la direcció de Iàbloko: que Rússia sigui un estat pacífic, modern i pròsper, que no sigui un perill per als altres". 

Ribakov admet que el "Parlament rus no decideix gran cosa", però defensa que amb la seva campanya han donat "l'oportunitat a milions de russos de creure en un futur". "Això és més important que uns resultats a les eleccions", afegeix. 

En aquestes eleccions s'escullen 450 diputats: cada partit presenta una llista amb 225 noms i, a més, cada partit te la possibilitat de presentar un candidat individual a les 225 circumscripcions. Iàbloko encara té alguns candidats en aquests districtes uninominals, tot i que en les últimes setmanes la justícia ha trobat la manera d'inhabilitar-ne bona part.

"Tenim vuit persones a la presó, en colònies penitenciàries, i desenes dels nostres membres han estat multats i pateixen altres formes de persecució", lamenta Ribakov.

En les paperetes en què no es pugui votar Iàbloko, la consigna del partit al seu electorat és que votin nul perquè entenen que cap de les forces que concorre a aquestes eleccions s'oposa a les polítiques de Putin.

Abans del 2022, Iàbloko era un partit que no agradava a la majoria dels opositors perquè el veien massa institucional, poc combatiu i, a més, molt crític amb Aleksei Navalni. Ara, però, el seu liberalisme i la seva moderació s'han convertit en una opció radical en una Rússia on demanar, com diu Ribakov, "que es deixin de matar uns als altres", es considera una traïció.

Els comunistes, l'oposició tolerada

A l'actual Duma, a banda de Rússia Unida amb 315 diputats, hi ha quatre partits més. La segona força política és el Partit Comunista amb 57 escons, que aspira a capitalitzar el malestar social.

Els comunistes no volen que la guerra d'Ucraïna sigui només la guerra de Putin, i per això un dels principals actes electorals que han fet en campanya ha estat enviar al front un comboi amb menjar, mantes, espelmes, drons o motos d'assalt per als soldats.

Els seus afiliats, participants de la col·lecta, equiparen l'actual conflicte actual amb la Segona Guerra mundial. Nikolai Mirotxnitxenko, de la Unió d'Oficials Soviètics, assegura a 3CatInfo que l'Operació Militar Especial (com Putin anomena la invasió) s'ha convertit en "una nova guerra patriòtica perquè tant grans com joves s'han aixecat per lluitar contra el neofeixisme". 

Marina Púixkina, de la Unió de Dones Esperança de Rússia, insisteix que el poble i l'exèrcit són "una sola cosa" i que per això estan "en un front únic" i "guanyaran".

El líder del Partit Comunista des de fa més de 30 anys, Guennadi Ziugànov, és molt crític amb la situació actual del país i culpa Rússia Unida del seu endarreriment, tot i que evita en tot moment assenyalar directament Putin.

Rússia Unida no ha aplicat la directriu del president Putin d'enfortir al màxim la cohesió de la societat, dominar les tecnologies més modernes i garantir estàndards mundials. 

I, segons Ziugànov, l'única alternativa a Rússia Unida és el Partit Comunista, perquè tota la resta de partits són "obra del dimoni". El cert, però, és que ell ha votat al costat del seu teòric rival polític en gairebé totes les lleis fonamentals a la Duma.

Tot i això, alguns electors, sobretot gent gran, valoren la sensibilitat dels comunistes pels problemes quotidians. Per exemple, el 2018 van liderar les protestes contra l'augment de l'edat de jubilació, en un país on els pensionistes suposen més del 25% dels votants. 

De fet, alguns dels seus candidats s'oposen a la falta de polítiques socials del partit de Putin. És el cas d'Ivan Uliantxenko, que es presenta per un districte del nord de Moscou i que lluita per impedir que s'urbanitzi un parc. En un acte amb veïns, explica a 3CatInfo que, malgrat les crítiques al poder, no li agrada l'etiqueta d'opositor.

Considero que faig les coses correctes i que expresso les crítiques correctes sobre el que està passant al país. Aquesta és la meva posició, això no és oposició.

Ara bé, el Partit Comunista també ha patit durant aquesta campanya la repressió de les autoritats. Alguns dels candidats comunistes més joves i populars han estat desqualificats per desafiar el poder. Nikolai Bondarenko, un bloguer amb més d'un milió de seguidors i que es presentava per Udmúrtia i Perm, ha vist com l'apartaven de la cursa electoral per la publicació d'una foto d'Aleksei Navalni que ell nega haver compartit.

Altres, com el mateix Uliantxenko, s'enfronten al joc brut dels anomenats "partits espòiler", formacions fantasma que presenten candidats amb cognoms molt semblants als dels seus competidors per tal de confondre els votants. 

Així, ell comparteix papereta amb Serguei Uliànov, del partit Comunistes de Rússia. Una estratègia que, segons els experts, auspicia Rússia Unida per perjudicar els partits opositors en circumscripcions amb el resultat més incert.

L'opacitat del vot electrònic

Tant Iàbloko com el Partit Comunista demanen al seu electorat que voti papereta en mà i no de forma digital. Les autoritats han incentivat el vot electrònic, conscients que és la manera més fàcil de manipular les eleccions. Per promocionar-lo, sortegen vals de bonificació que van dels 10 als 500 euros de descompte en targetes de metro, supermercats o cafeteries. 

Uliantxenko creu que aquesta estratègia del sistema per fomentar la participació no sortirà de franc als electors: "Quan el poder et dona un ruble perquè votis de forma electrònica al final sabrà què has votat i probablement podrà modificar el resultat".

El formatge gratis només existeix dins la ratera.

També recomanen als votants que vagin a les urnes només diumenge. "El partit del poder no necessita tres dies: necessita dues nits, i durant  aquestes dues nits poden canviar el resultat que els convé", afegeix el polític comunista. Segons ell, això demostra "la debilitat del poder, perquè no vol competir en igualtat de condicions amb candidats forts".