En quin punt es troba la relació Putin-Trump? "L'esperit d'Anchorage" s'evapora un any després

Aquest dissabte fa just un any que Donald Trump i Vladímir Putin es van reunir a la base militar conjunta d'Elmendorf-Richardson d'Anchorage, a Alaska. Una trobada històrica que havia de servir per acordar com posar fi a la guerra d'Ucraïna.

El president dels Estats Units es va desmarcar de l'estratègia occidental d'aïllar Rússia i va estendre la catifa vermella al seu homòleg. Tot i les encaixades de mans i les bones paraules, finalment no van arribar a cap compromís, però el dirigent rus va marxar amb la sensació que el líder nord-americà havia estat receptiu a les seves condicions de pau.

Cap de les parts ha explicat mai què va discutir-se exactament en aquella cita, però Washington va assumir públicament el relat rus sobre la necessitat d'arribar a un acord que abordés les causes fonamentals del conflicte i va abandonar la demanda d'un alto el foc immediat.

Segons va transcendir en alguns mitjans, Putin també va exigir la retirada de les tropes ucraïneses de tot el Donbàs com a preàmbul de les negociacions. Aquesta exigència, però, era i encara és una línia vermella per a Volodímir Zelenski. El president ucraïnès sempre ha deixat clar que mai regalarà ni un pam de la regió de Donetsk.

Aquest escull, que el Kremlin creia que la Casa Blanca seria capaç de salvar obligant el president ucraïnès a passar per l'adreçador, és un dels principals motius pels quals l'impuls d'Alaska va quedar aturat. Va ser aleshores quan la diplomàcia russa va crear el concepte de "l'esperit d'Anchorage".

Què és "l'esperit d'Anchorage"?

La politòloga de la Universitat russa HSE, Inna Ianikeieva, explica a 3CatInfo el perquè d'aquesta fórmula. Segons la investigadora, com que "no es va poder arribar a cap acord escrit que confirmés les obligacions d'un país o altre", Rússia va voler posar en valor que hi havia hagut una "entesa mútua" que podia portar a futurs pactes.

La realitat, però, és que Moscou ha estat utilitzant l'ambigüitat de "l'esperit d'Anchorage" com una manera de mantenir la idea que s'estava avançant en les converses de pau en un moment en què havien quedat totalment encallades.

Des de la tardor de 2025, Trump va començar a canviar el discurs. Zelenski ja no era aquell que "no tenia cartes", sinó que fins i tot podia recuperar territori amb l'ajuda de l'OTAN, mentre que Putin ja no tenia la guerra guanyada i Rússia s'havia convertit en un "tigre de paper".

Aquest nou enfocament dels Estats Units va decebre el Kremlin, que esperava que Trump continués mostrant-se impacient amb Zelenski. "No va pressionar directament Ucraïna, no va utilitzar tota la palanca política que tenia sobre ell", assenyala Ianikeieva.

I l'estancament es va consolidar del tot quan Washington va iniciar una guerra contra l'Iran. En aquell moment, el conflicte a Ucraïna va passar a un segon pla per al líder nord-americà i, per tant, la seva resolució va quedar aturada.

L'esperit s'evapora

Putin tenia l'esperança que aquell nou front allunyés encara més Trump d'Ucraïna i deixés Zelenski a l'estacada sense armes ni informació d'intel·ligència. Ara bé, una vegada més, les expectatives de Moscou van quedar frustrades. I més encara quan els Estats Units, al juny, van aprovar un nou paquet d'ajuda militar per a Kíiv.

Va ser en aquell moment que al Kremlin se li va acabar la paciència i la mateixa ambigüitat que al principi li havia permès exaltar l'esperit d'Anchorage per inflar uns progressos inexistents va esdevenir la base d'un retret: eren els Estats Units els que no estaven respectant l'esperit d'Anchorage.

"Vam entendre que els Estats Units no ens havien entès del tot bé", apunta la investigadora, "aquell esperit, aquella motivació, aquell interès, aquell impuls que s'havia generat durant les negociacions d'Anchorage va començar a esvair-se". I conclou:

L'encarregat d'enterrar l'esperit d'Anchorage va ser el secretari d'Estat, Marco Rubio, que va negar que hi hagués hagut cap compromís a Alaska. "Les propostes [d'Anchorage] van fracassar. No es pot arribar a un acord de pau si les dues parts no hi estan d'acord, i els ucraïnesos no hi estan d'acord".

Unes paraules que van molestar el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, que hi va respondre assenyalant la responsabilitat nord-americana. "Si van fracassar, caldria entendre qui va fracassar exactament", va comentar.

Putin no es refia de Trump

Rússia insisteix en la vigència dels "entesos" d'Alaska, tot i que ha assumit que Trump no li facilitarà un acord favorable als seus interessos. Segons afirma a 3CatInfo el politòleg Oleg Ignatov, el Kremlin vol brandar aquest concepte mentre continua mirant de complir els seus objectius per la via militar.

Ara bé, des del seu punt de vista, les relacions entre tots dos països travessen una crisi de confiança que és molt difícil de resoldre. "Rússia mai ha confiat realment en els nord-americans", diu Ignatov, "després de tres anys de guerra, no crec que confiï en ningú".

En canvi, Ianikeieva és menys pessimista. "Trump està aplicant una política més favorable a Ucraïna, ha canviat una mica l'enfocament, però en essència no ha passat res tan radical que permeti dir que totes les relacions s'han deteriorat definitivament", assegura.

No considera que hi hagi hagut cap mena de "decepció especial" amb Trump perquè "tampoc hi havia hagut cap idealització". La politòloga posa en valor el simple fet "que estigui disposat al diàleg" i "que es pugui parlar amb ell" com "un impuls molt positiu" per a les relacions.

Sigui com sigui, la dissipació de l'esperit d'Anchorage ha posat de manifest que les expectatives de grans negocis conjunts i de retornar a la diplomàcia d'abans de 2014 semblen ara molt més inversemblants que fa un any a Alaska. Tampoc la pau a Ucraïna s'ha apropat d'aleshores ençà, sinó que més aviat s'ha allunyat, mentre la guerra va camí dels cinc anys i les víctimes civils baten rècords cada mes que passa.