Elena Gadel: "He après tant català que em costa no corregir la gent"

Elena Gadel és actriu, cantant i una de les cares més estimades de la ficció catalana actual. Des de fa nou anys interpreta la Noe a "Com si fos ahir", la sèrie diària de TV3 que s'ha convertit en un fenomen i que està a punt d'igualar en temporades "El cor de la ciutat". Però la seva trajectòria va molt més enllà de la televisió: música, teatre i una vida personal marcada pel tetris constant entre feina i família. A "Col·lapse", Gadel reflexiona amb sinceritat —i molt sentit de l'humor— sobre tot plegat.

La Noe i el català après a força de lingüistes

Elena Gadel explica rient, però alhora seriosament, que després de nou anys a "Com si fos ahir", amb lingüistes revisant cada frase, cada verb i cada construcció, s'ha tornat incapaç de sentir una errada sense reaccionar.

He après tant català que quan sento segons quines paraules les he de corregir. Si no ho dic, rebento.

Ella mateixa s'autodefineix com a "repel·lent" des de petita, però admet que la sèrie ha accentuat aquesta exigència lingüística.

Quan va fer el càsting de "Com si fos ahir", Gadel no s'imaginava ni l'èxit ni la durada del projecte. "No m'ho hauria imaginat ni durant tres mesos", explica. "Jo només esperava que m'agafessin ni que fos per un capítol". Però va entrar com a Noe i, de sobte, es va trobar gravant quatre o cinc dies per setmana.

Nou anys després, no se n'ha cansat. Al contrari.

La Noe em fa molt feliç. Té una part de mi, aquesta cosa de no tenir filtre. És una mica l'Elena que de vegades voldria ser, la que no pensa tant en la correcció." 

Tot i que "Com si fos ahir" està a punt d'igualar en temporades "El cor de la ciutat", Gadel prefereix no fer-se il·lusions. "Vaig dia a dia. Penso: 'Encara no m'han matat, bé.'" I ho té clar: no vol saber què vindrà. "No vaig a parlar amb els guionistes. No vull saber coses."

Feina, música i maternitat compartida

Treballar és una constant a la vida d'Elena Gadel. "M'agrada treballar, tot i que potser també estaria bé parar algun moment", reconeix. A l'estiu, per exemple, té concerts del seu projecte musical "La dona que em vesteix".

M'agrada cantar, interpretar i posar-me reptes. Al principi penso que no podré, però després ho faig i em demostro a mi mateixa que sí que puc.

La banda en directe de "Col·lapse", The Veterans, té com a bateria Toni Pagès, la seva parella. Es van conèixer fa gairebé vint anys, al musical Grease, quan ell tocava amb Manu Guix. "Jo sempre pensava que era molt guapo", confessa ella.

La seva vida en comú és un equilibri constant. "Estem pactant tota l'estona", explica Pagès. "Cada setmana és un tetris increïble." Tots dos treballen en el món de la música i el teatre, i tenen dos fills de 7 i 9 anys. "Ens hem d'avenir molt i parlar molt per tirar endavant el dia a dia, però ho anem fent. És una bona balança."

Sobre la maternitat, Gadel la defineix com una experiència molt compartida: "La sort és que la maternitat i la paternitat les vivim molt a mitges."

El dol a escena: parlar del que no sabem gestionar

Actualment, Elena Gadel també és al teatre amb "Els objectes flotants (després de la tempesta)", una obra que aborda el dol des d'una perspectiva íntima i poc habitual. El text parteix de l'experiència real de Montse Clotet i Tessa Harry, que han perdut les seves parelles de joves i han escrit sobre com es viu aquest procés. El projecte ha pres forma teatral de la mà de Carles Fernández Giua i Irene Vicente.

"El dol encara és un tema tabú." Gadel reflexiona: "Fa mandra, moltes vegades no vols anar a buscar passar-ho malament." Tot i això, l'actriu destaca que el públic entra a la història amb molta profunditat. "La gent hi entra a fons, i les actrius també ho fem".

Per ella, parlar del dol és necessari: "Del dol se n'ha de parlar."

No en sabem gaire, de gestionar el dol. Com a societat no tenim les eines per conviure-hi i això té conseqüències.

L'obra, diu, posa sobre la taula justament aquesta falta de recursos emocionals.