Els dilemes de Sánchez: quins escenaris s'obren amb el rebuig als decrets d'habitatge

Després d'analitzar la derogació dels decrets d'habitatge i la resposta als carrers, el president del govern espanyol decidirà els pròxims dies si avança les eleccions

Pedro Sánchez decidirà els pròxims dies si convoca eleccions. Després d'insistir durant mesos i fins fa només dues setmanes que esgotaria la legislatura, que acaba l'agost del 2027, ara no descarta un avançament electoral. 

La derogació dels dos decrets d'habitatge tombats aquest divendres al Congrés podria haver estat la gota que ha fet vessar el got. El president del govern espanyol ha dit que es pren "uns dies" per analitzar tant el rebuig als decrets –i la falta de suport parlamentari que això implica– com la resposta al carrer.

També haurà de tenir en compte les enquestes electorals i la situació dels partits d'esquerra que ara li fan costat i que, de moment, no tenen ni candidat ni full de ruta clars. Tant Gabriel Rufián com Irene Montero s'han presentat com a candidats, amb propostes diferents per a un front d'esquerres comú.

Centenars de persones han seguit la votació en directe des de fora del Congrés (EFE/Sergio Pérez)

Pressió per totes bandes, dia sí dia també

Fins ara li han exigit convocar eleccions, dia sí dia també, des de la majoria de grups de l'oposició (com el PP, Vox, Junts, Coalició Canària o UPN) fins a pesos pesants del seu mateix partit, com el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, o l'expresident Felipe González. I a tots els ha contestat que continuaria "fins al 2027 i més enllà". Almenys, fins a aquest divendres.

El que no han aconseguit la instrumentalització política de la crisi migratòria a Ceuta; la caiguda de barons del PSOE com Rodríguez Zapatero –investigat per tràfic d'influències en el cas Plus Ultra i per un presumpte delicte fiscal i de contraban per unes joies que li va regalar fa 20 anys l'Aràbia Saudita– i la seva mà dreta, Santos Cerdán, pel cas Koldo; o els judicis al seu germà, David Sánchez, i la seva esposa, Begoña Gómez, ara ho podria desencadenar la dramàtica situació de l'habitatge.

La portaveu de Junts, Miriam Nogueras, seguint la sessió del Congrés (EFE/JJ Guillén)

De fet, abans de la votació al Congrés, Sánchez ha pres la paraula per demanar el suport dels diputats amb un missatge que es pot llegir en clau electoral: "Facin el que és correcte, perquè si no, la història els jutjarà abans del que es pensen i amb més contundència del que imaginen", ha dit.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, saluda el diputat Juan Bravo després de la seva intervenció durant el debat al Congrés pels decrets d'habitatge aquest divendres

Pedro Sánchez els ha demanat que estiguin a l'altura del que vol la ciutadania, i ha advertit, explícitament al PP i Junts, que "les mentides, les ambigüitats i les excuses absurdes s'acabaven aquí", i que ara havien de demostrar "si la preocupació pel benestar dels ciutadans és més gran que el desig de fer mal al govern".

Aquest cop la culpa no la tindrà la troica, ni la prima de risc, ni els bancs: la tindran aquells que votin no des del seu escó.

El Congrés ja li ha tombat 15 decrets llei

Amb el rebuig d'aquest divendres, el Congrés ja ha tombat cinc decrets llei sobre habitatge presentats per l'executiu espanyol aquest any. El 28 d'abril van derogar, amb els vots de Junts, PP i Vox, la pròrroga dels lloguers per fer front als efectes econòmics i socials de la guerra a l'Iran que feia dos mesos que estava en vigor; al febrer van tombar la pròrroga de l'escut social, que incloïa una moratòria dels desnonaments, amb els vots de Junts, PP, UPN i Vox; i a finals de gener, un reial decret llei per revalorar les pensions en què també es prohibien els desnonaments, un cop més, amb els vots en contra de Junts, PP i Vox.

L'assemblea de l'acampada per l'habitatge de la Puerta del Sol, aquest dimarts a la tarda

Davant la falta de suport parlamentari, l'executiu de Pedro Sánchez ha tirat sovint del decret llei, una mesura que permet al Consell de Ministres aprovar normes d'urgència sense passar pel Congrés. Aquestes normes entren en vigor en el moment que es publiquen al BOE, però han de ser validades pel Congrés abans de 30 dies. Si els diputats no les validen al ple, queden automàticament derogades. A Pedro Sánchez el Congrés ja li ha tombat 15 decrets llei durant les diverses legislatures que ha presidit, dels 18 que s'han derogat en tota la història de la democràcia.

Pros i contres d'avançar les eleccions

La indignació al carrer per la crisi de l'habitatge, amb acampades com les que s'estan fent a Madrid i Barcelona o l'anunci d'una possible vaga general, es podria entendre com un revulsiu per al PSOE per avançar les eleccions generals. L'habitatge és un tema que mobilitza més les esquerres, i tenir-lo en el centre del debat ciutadà i polític els pot afavorir. El PSOE, però, fa vuit anys que està al poder, i també se'ls pot girar en contra si l'oposició convenç l'electorat que el fet que no s'hagi avançat gens en aquest punt no és perquè la cambra els bloquegi constantment qualsevol proposta, sinó per la incapacitat dels socialistes d'arribar a acords amb la resta de forces polítiques. 

Assemblea oberta dels moviments per l'habitatge a la plaça Catalunya després de la caiguda dels dos decrets al Congrés dels Diputats

L'altra bandera social del PSOE són els pressupostos. Fins ara, l'estratègia dels socialistes era intentar una improbable aprovació de pressupostos abans d'acabar l'any i, si fracassaven, anar a les urnes amb un gruix de mesures socials incloses en els comptes del 2026 però tombades a la cambra per falta de majoria.

Les eleccions de mig mandat als Estats Units, que jutjaran la política d'un Donald Trump que no ha parat de criticar-lo, o el creixement de l'extrema dreta a les eleccions regionals d'Alemanya o Suècia, també els pot jugar a favor.

La carpeta judicial també pot pesar a favor d'avançar les eleccions. Al PSOE li convé més posar les urnes amb les causes que afecten el partit encara en fase intermèdia, és a dir, encara sense una eventual sentència condemnatòria que els podria perjudicar.

En contra hi tenen les enquestes, ja que només el CIS els dona una victòria electoral, cada cop amb menys suport; les lleis que encara tenen pendents d'aprovar, com els mateixos pressupostos, les reformes en l'habitatge o les que afecten l'educació, que quedarien parades; i l'aplicació definitiva de la llei de l'amnistia als líders del procés, com Carles Puigdemont o Oriol Junqueras, i la presència pública o el rol polític que aquests poguessin tenir.

Pancartes contra Pedro Sánchez a la manifestació per Ceuta convocada per l'extrema dreta a Madrid (EFE/Rodrigo Jiménez)

Com pot afectar Catalunya

L'avançament electoral també pot afectar Catalunya. El govern de la Generalitat reconeix que hi ha moltes coses en risc. 

D'entrada, suposa la paràlisi automàtica de temes que els dos governs tenen sobre la taula i la incertesa de si a la pròxima legislatura Illa trobarà un govern amic a La Moncloa.

Illa en el debat de política general aquest dijous (ACN/Joan Ramon Parra)

La dissolució de les Corts també fa impossible tramitar promeses fetes per Salvador Illa als seus socis d'Esquerra, com ara el nou finançament autonòmic i el FLA, que la Generalitat confiava que estiguessin aprovats abans d'acabar l'any.

Fa dos anys, Pedro Sánchez ja es va prendre un període de reflexió per decidir si s'apartava del càrrec després de l'acusació de Manos Limpias contra la seva esposa, Begoña Gómez. Llavors va assegurar que feia deu anys que era víctima d'una "campanya de descrèdit": "Si acceptem que l'acció política permet l'atac indiscriminat a persones innocents, no val la pena", va dir. 

Pedro Sánchez marxa de la Cambra després de la derogació dels decrets (EFE/JJ. Guillén)

Cinc dies després va tornar "amb més força que mai" i assegurant que ho feia "compromès a treballar sense descans per la regeneració pendent de la nostra democràcia". L'any 2023, Pedro Sánchez va avançar les eleccions generals després de la derrota del PSOE a les autonòmiques i municipals del 28M. Aquell cop, l'estratègia del tot o res li va sortir bé i va aconseguir repetir mandat gràcies al suport de set forces polítiques.