Els Mossos descarten que l'escopeter de la Policia Nacional disparés directament a Roger Español l'1-O

Després de visionar les imatges als voltants de l'Escola Ramon Llull, especialistes de la unitat científica assenyalen que la bala de goma "rebota" i, posteriorment, impacta a l'ull d'Español

Redacció

Els mossos d'esquadra que van identificar l'escopeter de la Policia Nacional acusat de buidar l'ull a Roger Español l'1 d'octubre del 2017 a Barcelona han descartat que el tret fos directe.

En la tercera sessió del judici, celebrada aquest dimecres, agents de la Unitat de Fotografia i Audiovisuals de la Científica dels Mossos d'Esquadra han assegurat que, en l'observació de les imatges recopilades als voltants de l'escola Ramon Llull de Barcelona, "l'arma està inclinada" i "està apuntant a terra". 

En aquest sentit, assenyalen que la bala de goma "rebota" i, posteriorment, impacta en Español. Un fet que podria qüestionar l'acusació de lesions amb intencionalitat, tot i que diversos testimonis apuntaven el contrari. 

Tanmateix, els agents també han dit que l'escopeter només va disparar una vegada fent servir bales de goma. Les imatges no poden aclarir si també en va utilitzar en els dos trets previs.

També han explicat que el policia nacional acusat tenia diversos agents que li podien tapar el camp de visió. Els pèrits també han precisat que la distància entre la víctima i l'agent antiavalots era de 14,12 metres.

Un fotògraf que va estar cobrint les votacions aquella jornada ha explicat al judici que no recorda si l'agent apuntava directament a Español, però sí que va "sentir tres trets". "Un cop molt fort" va precedir la caiguda del manifestant a terra cridant de dolor. Segons el testimoni, Español va ser "traslladat a un portal" des d'on es va avisar una ambulància i on cap agent policial va intervenir per socorre'l. 

Actuació policial "encertada"

Tant els pèrits de la Guàrdia Civil com els de la Policia Nacional han coincidit a trobar "encertada" l'actuació policial al voltant del centre escolar. 

Els representants de l'institut armat han indicat que hi havia "fustigació verbal" i, posteriorment, "multitud d'actes violents" dels manifestants que posaven en risc la integritat dels efectius del cos. 

Els experts de la Guàrdia Civil han justificat que havien de fer un "replegament" i "acabar el servei", i han reconegut que "no hi havia prou efectius" per desallotjar les persones concentrades. 

En aquest sentit, han justificat l'ús "alternatiu" de bales de goma i salves per "mantenir a distància" els protestants.

Agents de la Unitat de Fotografia i Audiovisuals de la Científica dels Mossos d'Esquadra durant el judici (Senyal TSJC)

Seqüeles permanents 

Els metges forenses que van tractar Roger Español després de l'1-O han corroborat en seu judicial que les ferides que va patir són "compatibles" amb una bala de goma. 

Respecte als tractaments aplicats, han indicat que n'hi va haver de psicològics amb l'administració d'antidepressius per ansietat. 

Un dels doctors ha apuntat que el pacient ha experimentat "canvis a nivell d'identitat, en l'autoestima i en la projecció de futur", perquè són modificacions "estructurals" i "seqüeles permanents" psicològiques.