Els Mossos tenen detectats 34 grups juvenils violents amb un miler de persones vinculades
Redacció
A Catalunya hi ha 34 grups juvenils violents, segons els Mossos d'Esquadra. El cos policial assegura que els tenen identificats, juntament amb un miler de persones que hi tindrien relació d'una manera o altra .
El seu tret més característic és la violència i, segons els Mossos, hi ha tres bandes principals: els Trinitarios, Barrio 18 i Los 300. Per mirar de desarticular-los, Mossos posarà en marxa al novembre el Pla Proa.
Segons explica el cos policial, la mitjana d'edat dels membres d'aquests grups és d'uns 20 anys, aproximadament. Tot i això, es tracta d'un fenomen format tant per menors, joves majors d'edat i adults.
Els Mossos els hi atribueixen almenys tres homicidis en els últims anys.
L'activitat delictiva
La seva activitat delictiva passa, segons els Mossos, per agressions, càstigs entre ells, baralles, lesions, robatoris, tràfic de drogues (no a gran escala), tinença d'arma blanca i, de vegades, arma de foc.
El 66% dels delictes d'aquests 34 grups juvenils violents identificats els fan els grups que integren més gent, els Trinitarios, Barrio 18 i Los 300; de manera que tres de cada quatre membres són d'aquests tres grups principals.
Operen, sobretot, a Barcelona i a l'àrea metropolitana, amb ramificacions al Camp de Tarragona, Girona i Lleida.
S'inspiren en les bandes llatines
El fenomen de les bandes llatines que van proliferar durant la primera dècada dels anys 2000 ha evolucionat i presenta, en l'actualitat, diferències en la relació i vinculació amb el grup.
Abans, predominaven les estructures jerarquitzades i un dels principals vincles entre ells era que compartien el mateix origen, principalment de països llatinoamericans. També disposaven d'una simbologia que els identificava.
El fenomen actual, en canvi, té una naturalesa multicultural. La majoria dels seus integrants han nascut a Catalunya. En canvi, el sentiment de pertinença al grup s'articula a través de la violència i el domini territorial.
Tot i aquestes diferències, coincideixen en la voluntat de mantenir l'estatus dins del grup i la rivalitat amb grups contraris.
Preocupa la capacitat d'expansió
La policia catalana encara no disposa de xifres precises sobre aquesta nova realitat, però han detectat que tenen una gran capacitat de creixement i accés a armes blanques i, en menor mesura, també de foc.
"Preocupen perquè són grups on hi ha menors, molts joves i per la violència extrema que moltes vegades opera entre grups", ha manifestat la comissària en cap dels Mossos d'Esquadra, Sílvia Cata.
Per aquest motiu, i també per la captació de menors, el cos policial ha dissenyat una nova estratègia. "No tots els fets delictius que passen amb menors d'edat operen amb aquests grups violents", ha remarcat Cata.
El pla Proa
De cara al novembre, els Mossos d'Esquadra posaran en marxa el Pla Proa, amb dos objectius concrets: eliminar els grups juvenils violents i fer prevenció perquè no n'hi hagi de nous.
Es tracta, a diferència de l'abordatge de les bandes llatines dels anys 2000, d'una estratègia més transversal que integrarà la prevenció, la detecció, la investigació i la neutralització sota una mateixa direcció estratègica.
Per tal d'arribar a actuar a tot el territori català, es crearà una Taula Central i diferents taules territorials amb professionals especialitzats.
Una altra de les prioritats és la intervenció en els espais públics on actuen aquests grups violents amb la intenció de "saturar-los".