Els pares poden frenar l'eutanàsia dels fills? El Suprem fixarà doctrina al maig
Redacció
Els 34 magistrats del ple de la sala contenciosa del Tribunal Suprem establiran al maig si els pares tenen dret a recórrer contra una eutanàsia demanada per fills majors d'edat i que metges i experts han validat.
Ho han explicat aquest divendres, l'endemà que s'hagi aplicat l'eutanàsia a Noelia Castillo, amb sis-cents dies de retard perquè el seu pare va recórrer i el sistema judicial li ha permès estirar-ho tot aquest temps.
El Suprem establirà doctrina i jurisprudència sobre això, però no pel cas de la Noelia, sinó pel d'un home de 54 anys de Barcelona que també tenia validada l'eutanàsia però el seu pare també la va recórrer.
Ho va demanar la Generalitat
Quan va debatre el cas de la Noelia, el Suprem no ho va fer sobre la legitimitat del pare per presentar recurs, però en aquest altre cas sí que ho farà, perquè la Generalitat l'hi ha demanat.
En els dos casos va ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el TSJC, el que va decidir donar legitimitat als pares, i el recurs de la Generalitat demana al Suprem que ho prohibeixi.
El principal argument és que la Llei Orgànica Reguladora de l'Eutanàsia, la LORE, no contempla la legitimació dels pares o altres persones per fer-ho, i per això li reclama que assenti jurisprudència.
La Fiscalia també va recórrer al TSJC
L'home és en Francesc Augé: la Comissió de Garanties per a l'Eutanàsia va validar el seu cas l'agost del 2024, però el seu pare, de 93 anys, amb qui conviu, ha anat posant recursos fins a arribar al Suprem.
A primera instància va al·legar que el fill tenia problemes de salut mental, i un jutjat de Barcelona ho va rebutjar sentenciant que no hi havia cap diagnòstic sobre això i que el fill era "capaç d'exercir els seus drets".
El pare, assistit per l'associació Abogados Cristianos, i també la Fiscalia, van recórrer contra aquesta decisió, el TSJC li va reconèixer l'interès legítim per frenar l'eutanàsia, i la Generalitat va presentar el recurs al Suprem, que es debatrà al maig.
En una entrevista a l'octubre va explicar que vol morir pel patiment que arrossega per les seqüeles de quatre ictus i dos infarts que li han afectat molt la parla i el moviment corporal.
"Fixarà els requisits i les circumstàncies"
Així, la sentència sobre aquest segon cas establirà quines característiques poden justificar recórrer contra "una eutanàsia demanada per algú major d'edat amb plenes capacitats per decidir sobre la pròpia vida":
Fixarà els requisits i circumstàncies que permeten establir la concurrència d'un interès legítim d'un tercer (en aquest cas, un progenitor) amb la finalitat de reconèixer la seva legitimació en un procediment judicial.
La Generalitat va posar el recurs contra la decisió del TSJC el juny de l'any passat, de manera que aquest segon cas ja farà gairebé dos anys que està frenat.
Escurçar els terminis dels recursos
D'altra banda, aquest divendres la ministra de Sanitat, Mónica García, s'ha afegit al debat sobre l'aplicació de l'eutanàsia: ha dit que "estudiarà" una proposta del Parlament de Catalunya per escurçar els terminis dels recursos.
García ha mostrat la seva disposició a analitzar quines modificacions legals caldria fer perquè no quedin frenades les eutanàsies aprovades pels comitès d'experts:
Si hi ha prou majoria parlamentària per poder avaluar quines són les fugues de la llei, per suposat que les estudiarem.
La iniciativa del Parlament, promoguda per l'associació Dret a Morir Dignament, proposa que els procediments judicials siguin tan breus com sigui possible i "no es dilatin més enllà del que és estrictament imprescindible".
De tota manera, la immensa majoria de casos no tenen tants entrebancs com els de la Noelia i el Francesc: des de l'aprovació de la llei, el 2021, a Catalunya s'han fet gairebé 500 eutanàsies, i moltes que no es fan és perquè la persona ha mort abans.