Els partits àrabs d'Israel, la minoria que pot impedir un nou govern de Netanyahu
Els resultats de les eleccions a Israel d'aquest dimarts estan convertint les candidatures de la minoria palestina amb ciutadania israeliana, que és el 20% de la població, en la clau de la governabilitat del país, perquè ni el bloc de Benjamin Netanyahu ni el de Gadi Eisenkot podran fer res sense ells.
Són dues candidatures que, a més, han crescut molt perquè el seu electorat, a diferència d'eleccions anteriors i després de tres anys de guerra a Gaza i amb l'ofensiva actual sobre Cisjordània, ha optat per no abstenir-se i anar a votar massivament.
El bloc de Netanyahu, format pel seu partit, el Likud, i cinc partits d'extrema dreta o ultrareligiosos, ha assegurat que no pactarà mai amb els àrabs, i també ho ha dit Eisenkot, però caldrà veure què fan al final.
19 escons per als àrabs, 53 per a Netanyahu, 48 per a Eisenkot
La candidatura àrab més gran, anomenada Llista Unificada, s'ha situat en tercer lloc, amb 12 escons amb el 93% del vot escrutat, mentre que l'altra, Ra'am, n'obtindria 7, és a dir, 19 escons en total.
El Parlament d'Israel, la Knesset, té 120 diputats i, per tant, la majoria absoluta està en 61, i cap dels dos grans blocs, ni el que dona suport al govern de Netanyahu, que en té 53, ni el de l'oposició al voltant d'Eisenkot, que en té 48, pot governar sense pactar amb algú altre.
De tota manera, els resultats definitius, amb el vot per correu incorporat, poden ser sensiblement diferents, i encara trigaran a arribar: es preveu que el recompte final no estigui a punt fins divendres.
Reclamen igualtat de ciutadania per als àrabs
La Llista Unificada és una coalició de diversos partits que es van ajuntar el 2015, que en posteriors eleccions van optar per presentar-se per separat i que s'han tornat a aliar per a aquestes eleccions.
Ara mateix en aquesta candidatura hi ha tres partits ideològicament plurals als quals uneix el rebuig al sionisme, i que reclamen la igualtat de ciutadania per a tots els habitants d'Israel, siguin jueus o palestins amb nacionalitat israeliana.
L'altra candidatura, Ra'am, que vol dir Llista Àrab Unida, representa l'islamisme moderat, és un dels partits que han anat entrant i sortint de la Llista Conjunta i ara ha optat per presentar-se per separat.
El primer partit àrab al govern, el 2021
De fet, la van abandonar el gener del 2021 per integrar-se en el govern de coalició liderat per Naftali Bennett, cosa que el va convertir en el primer partit àrab que ha entrat mai en un govern d'Israel.
La coalició no va durar gaire i el trencament va portar a l'avançament d'eleccions el 2022, quan va guanyar Netanyahu i els partits ultres li van facilitar la majoria que li ha permès governar fins ara.
Aquesta majoria no es repetirà, però la negativa d'Eisenkot i dels partits que li donen suport a arribar a cap mena d'acord amb les llistes àrabs podria portar molt possiblement a una repetició de les eleccions.
Netanyahu pot seguir al capdavant del govern força mesos
Això permetria a Netanyahu mantenir-se en el poder molts mesos més, tot i que en funcions ,i per això, aquest dimecres Eisenkot li ha reclamat que es retiri perquè no té "la confiança de la ciutadania".
El líder opositor ha anat més enllà i ha fet una crida als responsables de l'administració perquè evitin que el primer ministre en funcions utilitzi "la seguretat d'Israel" per als seus interessos partidistes.
Precisament en la mateixa nit electoral, Netanyahu va proposar tornar a atacar l'Iran, propòsit que va qualificar de "missió sagrada", i va fer una crida a formar "un govern nacional fort i de dretes".
Govern d'unitat o ampliació de la majoria
Es pot interpretar com una mà estesa a l'oposició per formar un govern d'unitat, i els analistes plantegen que el president dels EUA, Donald Trump, pressionarà perquè Netanyahu i Eisenkot aparquin les diferències.
Però Eisenkot, que va plegar del gabinet de la guerra de Gaza acusant Netanyahu d'estar allargant-la per motius partidistes, ha fet campanya com a líder del canvi, i hauria de desdir-se de tot.
Una altra possibilitat és que Netanyahu aconsegueixi que algun dels partits de dretes de l'oposició, com ara Yisrael Beytenu, liderat per Avigdor Lieberman, superi l'animadversió que li té i li doni suport.
L'oposició pactarà amb els partits àrabs?
El bloc de l'oposició té com a opció alternativa més viable per poder governar desdir-se del que han dit, repetit i promès en campanya, que no pactarien mai amb els partits àrabs, i aconseguir algun tipus d'acord amb ells.
Aquest dimecres ja ho ha proposat el líder dels Demòcrates, Yair Golan, que ha dit que "silenciar les veus dels ciutadans àrabs és rendir-se a Netanyahu i renunciar a Israel":
No hem de continuar acceptant la divisió racista que fa Netanyahu entre vots jueus i vots àrabs.
Ho ha proposat com a alternativa a un govern "sionista" i ha reptat el primer ministre en funcions que, si vol "una majoria sionista", que "primer elimini del seu bloc els 16 diputats ultraortodoxos", que ha afirmat que no són sionistes.
L'habilitat política de Netanyahu
Però és difícil de dir què és més probable que passi: que els dos blocs pactin un govern d'unitat, que Netanyahu convenci algun partit de l'oposició, que l'oposició pacti amb els partits àrabs o que tot acabi en unes noves eleccions.
En tot cas, cal tenir en compte l'habilitat que ha demostrat Netanyahu al llarg dels anys i les dècades per sobreviure políticament en situacions adverses, i pot ser que aquesta només sigui una més.
En definitiva, caldrà esperar els resultats definitius, però tot sembla indicar que la política israeliana té al davant setmanes i segurament mesos de feina per intentar convertir-los en un govern viable.