Es dobla en deu anys el nombre de metges estrangers, però no hi ha fuga dels catalans

En els últims anys, s'ha estès a Catalunya una brama relacionada amb el sector sanitari: cada vegada hi ha més metges estrangers treballant a la sanitat catalana, tant pública com privada.

Aquesta brama és certa i té una explicació relacionada amb la manca de metges formats a Catalunya.

Sovint, aquest mateix relat s'acompanya d'una altra brama, en aquest cas falsa: que els metges catalans han de marxar fora per treballar.

Abans de continuar, avisem els lectors que aquesta peça està feta amb dades del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), no del conjunt de col·legis professionals que hi ha a Catalunya, per la dificultat a l'hora de recopilar dades de tot el país. El COMB agrupa el 80% dels metges que treballen a Catalunya.

Metges estrangers al sistema

El nombre de metges extracomunitaris i de la UE s'ha duplicat en els darrers deu anys. Han passat d'uns 5.600 a 11.500, dels 41.000 metges que hi ha col·legiats al COMB. A hores d'ara, representen el 27% del total.

Pel que fa als metges de la resta de l'Estat, la proporció no ha variat gaire en els darrers anys i es manté al voltant del 18% del total. Els metges nascuts a Catalunya són, per tant, un 54% del total.

Segons el COMB, aquesta arribada de metges d'altres països té un motiu molt clar: hi havia feina de metge i no es cobria amb els estudiants que sortien de les universitats.

Els metges catalans no marxen

Davant d'aquest escenari, no és certa la brama que els metges catalans es formin aquí i marxin en massa a exercir a altres països.

Segons el COMB, menys de 50 metges dels 41.000 col·legiats van demanar els papers el 2024 per marxar a l'estranger. D'aquests, només tretze van ser especialistes joves.

Per què falten metges locals?

En els últims deu anys, la població de Catalunya ha crescut en més de 700.000 persones. Gairebé com si la població de les comarques de Girona s'hagués duplicat.

Amb aquest creixement de la població, la demanda de serveis sanitaris s'ha incrementat.

En aquest context, en els darrers anys s'està donant un fenomen comú a tots els sectors: la generació de metges del baby-boom s'està jubilant.

Entre el 2014 i el 2025 han arribat a l'edat de jubilació a Catalunya 8.700 metges.

L'altre factor que intervé en aquesta equació és que hi ha poques places de Medicina i, de les poques que hi ha, un 40% les ocupen estudiants de la resta de l'Estat que majoritàriament marxen quan acaben.

Això vol dir que en deu anys només han entrat al sistema des de les universitats uns 8.500 metges.

La responsabilitat de crear noves places de Medicina és de la Generalitat des del 2003. Per tant, d'administracions de pràcticament tots els colors polítics.

La creació de places també passa per Madrid amb el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats com a responsable últim de l'aprovació de les places.

L'expresident del Col·legi de Metges de Barcelona Jaume Padrós és taxatiu:

"Des de la recuperació de la democràcia, mai s'ha planificat el que necessitarà el sistema sanitari."

Molta vocació per a poques places

Aquest 2025 a Catalunya uns 5.700 estudiants volien fer Medicina, però només hi havia 1.300 places.

D'aquestes 1.300, un 40% les ocupen estudiants de la resta de l'Estat perquè arriben amb més bona nota.

Això vol dir que, de les 14.152 places de Medicina que s'han creat entre el 2014 i el 2024, només uns 8.500 metges s'han integrat al sistema sanitari català.

La presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, Elvira Bisbe, alerta que aquesta realitat complica la planificació dels metges que necessitarà Catalunya.

"Dels que formem i necessitem, només ens quedem amb el 60%. I això torna a passar quan fan el MIR."

Això és possible gràcies al que s'anomena districte únic universitari, el sistema que permet estudiar arreu de l'Estat independentment d'on hagis cursat el batxillerat i fet la selectivitat.

El COMB assegura que han demanat moltes vegades tenir un percentatge mínim per a estudiants catalans o canviar el sistema d'avaluació, perquè el nivell de la selectivitat, asseguren, no és igual arreu de l'Estat.

Per entrar a Medicina cal un excel·lent i, si mirem les dades per comunitats autònomes, les diferències a l'hora de posar aquesta nota són molt grans.

Els estudiants espanyols que venen a Catalunya a cursar Medicina són majoritàriament de Madrid, l'Aragó i el País Valencià.

Aquesta confluència entre la jubilació de milers de metges, la necessitat de més serveis per un augment de la demanda, la poca oferta i planificació universitària i el districte únic universitari han estat una tempesta perfecta per al sistema, que ha subsistit gràcies a professionals d'altres països, sobretot de l'Amèrica Llatina.

Metges sense especialitat

Una disfunció que s'està produint ara mateix al sistema sanitari català és que hi ha molts metges treballant que no tenen cap especialitat.

Alguns d'ells són estrangers a qui no s'ha reconegut l'especialització, o bé per l'embut administratiu que hi ha al ministeri responsable (Ministeri de Ciència) o bé perquè les especialitats dels seus països d'origen no són homologables.

Segons el COMB, dels 11.500 metges extracomunitaris que estan col·legiats, només un 40% tenen una especialitat vàlida per treballar.

Segons la llei d'ordenació de les professions sanitàries, els metges sense especialitat (que no han fet el MIR o no els han reconegut la seva especialitat cursada als països d'origen) no poden treballar ni a la sanitat pública ni a la privada.

Segons el Ministeri de Sanitat, però, els serveis jurídics de les comunitats amb competències aconsegueixen contractar-los per causa de força major, perquè el dret a oferir assistència sanitària està per sobre de la norma.

Els casos que entren al sistema solen ocupar els pocs llocs en què no es requereix una especialització o es poden integrar en equips que els supervisin: els serveis d'urgències, geriatria, primària o en serveis sociosanitaris, sobretot.

La Generalitat assegura que això és una anomalia i que no hi ha d'haver cap metge sense especialitat a la sanitat pública. El Departament de Salut assegura que ja s'han pres mesures per mitigar aquest assumpte.

L'administració també demana l'encomanda de gestió per part del ministeri del reconeixement d'especialitats per poder triar quins perfils de metges venen a treballar a Catalunya.

En definitiva, la sanitat catalana s'ha aguantat en els últims deu anys sobre milers de metges locals amb el suport de l'arribada de milers de metges estrangers que s'han integrat al sistema perquè hi havia feina per fer i perquè les administracions no han estat capaces d'anticipar-se a l'envelliment del personal i l'augment de la demanda de serveis.