Espanya i el Marroc: unes relacions diplomàtiques delicades, i ara sota l'ombra de Pegasus
Redacció
Mentre la crisi de Ceuta continua intensificant-se, amb informacions que apunten que les autoritats marroquines van estar implicades en l'entrada massiva de migrants, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, insisteix a mantenir les relacions diplomàtiques amb Rabat, encara que per això calgui desmentir un informe de la policia espanyola.
En la compareixença d'aquest dijous davant el Congrés dels Diputats, el popular Alberto Núñez Feijóo va acusar el president de "tenir por" del Marroc, i fins i tot va insinuar que el país veí té alguna informació compromesa de Sánchez.
Diversos portaveus parlamentaris encara van anar un pas més enllà i van fer referència al programa d'espionatge Pegasus, que permet accedir als telèfons mòbils, i que creuen que hauria permès al Marroc accedir a dades delicades sobre el president del govern espanyol.
Sigui per aquest motiu o per d'altres, el Marroc ha estat tradicionalment un dels països prioritaris per a la política exterior espanyola, per bé que les relacions entre els dos països s'han caracteritzat per la seva complexitat i per les contínues anades i vingudes.
Una relació "sensible"
Que la relació entre els dos països és delicada ho demostra la tradició que el primer viatge a l'exterior dels presidents espanyols un cop són elegits és el Marroc.
En una entrevista al "Catalunya migdia" d'aquest dijous, Eduard Soler, professor de Relacions Internacionals, destacava que, entre les relacions que Espanya té amb els seus veïns territorials, aquesta és la "més sensible políticament".
Per Soler, la qüestió migratòria i els elements de sobirania són els dos elements que expliquen aquest etern joc d'equilibris, ja que "les accions o omissions del Marroc poden posar qualsevol govern espanyol contra les cordes".
En aquest punt, destacava sobretot la qüestió del Sàhara Occidental i les relacions entre Espanya, el Marroc i Algèria, que també s'han convertit en elements clau en la relació entre els dos països.
El Sàhara Occidental i el triangle Marroc-Algèria-Espanya
El Sàhara Occidental va ser una colònia espanyola fins al 1975, quan la coneguda com a Marxa Verda de 350.000 civils marroquins enviats a la zona pel rei del país va posar fi a la dominació de Madrid.
Rabat considera el Sàhara Occidental territori propi i sempre ha negat el referèndum que les Nacions Unides ha defensat per als saharauis.
Tradicionalment, Espanya, amb una responsabilitat especial, sempre s'havia mostrat a favor del referèndum.
L'any 2022, però, Pedro Sánchez se'n va desmarcar, tot i que nombrosos analistes apunten que ara el rei Mohamed VI vol que Madrid vagi encara un pas més enllà i reconegui que el Sàhara és marroquí.
També entre Algèria, el Marroc i Espanya hi ha una relació complexa, perquè Algèria, que és un dels principals proveïdors de gas d'Espanya, manté una rivalitat amb el Marroc pel lideratge de la regió.
A més, els dos països també estan enfrontats per la qüestió del Sàhara Occidental, ja que Algèria és un dels principals aliats del Front Polisario.
Migració i seguretat
Com han deixat clar els últims episodis, el Marroc és un dels països clau per a Madrid i per a la Unió Europea en qüestions com els fluxos migratoris i la prevenció d'amenaces terroristes.
L'arribada de migrants per vies irregulars al sud de la Península depèn de l'actitud de Rabat, ja que l'activació policial marroquina sempre coincideix amb una reducció de les entrades a Ceuta i Melilla, a les Canàries i a les costes andaluses.
La sobirania de Ceuta i Melilla
Les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, ubicades al nord de l'Àfrica però pertanyents a Espanya i a la Unió Europea, són una qüestió de disputa entre els dos estats.
Espanya considera que les dues ciutats formen part del seu territori nacional, mentre que el Marroc les considera seves i en reivindica, de manera discreta, la sobirania.
Tot i això, es tracta de territoris que van passar a formar part d'Espanya fa diversos segles, i les Nacions Unides no consideren que les dues ciutats siguin un territori pendent de descolonització.
I finalment, Pegasus
Per si amb tots aquests elements en joc encara no n'hi havia prou, la relació es va acabar de complicar el 2022, quan La Moncloa va denunciar que el mòbil de Pedro Sánchez –i els dels ministres Robles, Marlaska i Planas– havia estat infectat amb el programari Pegasus.
Aquesta ingerència es va saber arran de la revisió interna feta després que Citizen Lab destapés l'espionatge a 65 dirigents independentistes, el conegut Catalangate.
Quines mans controlaven el programari israelià? Tot i que la investigació judicial es va acabar arxivant per falta de cooperació internacional i no hi ha una sentència ferma, investigacions periodístiques de mitjans com Le Monde o The Guardian van assenyalar directament els serveis d'intel·ligència marroquins.
Aquest ombrívol episodi continua projectant un sospita sobre la política exterior d'Espanya amb el Marroc, que alguns consideren que va quedar condicionada per les suposades revelacions del telèfon mòbil presidencial.
Al Congrés dels Diputats és habitual que l'oposició insinuï que Rabat disposa d'informació compromesa de Sánchez i que això va condicionar el seu gir històric respecte al Sàhara Occidental, un extrem que no ha arribat mai més enllà del terreny de l'especulació.