"Col·lapse"
Espartac Peran: "A Catalunya no pensem que som únics, i ho som"
Fa 26 anys que forma part de TV3, però si una cosa defensa avui Espartac Peran és que la televisió té una funció molt clara: explicar el país. Ara ho fa des de dos formats molt diferents: al capdavant de "Som únics", que retransmet en directe algunes de les celebracions més emblemàtiques del territori, i com a codirector d'"Atrapa'm si pots". Però més enllà dels programes, a "Col·lapse" deixa clar quin és el missatge que vol transmetre: la cultura popular continua sent un patrimoni massa sovint infravalorat i cuidar-la és també cuidar qui som.
La cultura popular: pobles, places i generacions
Peran parla de cultura popular amb orgull, però també amb preocupació. Considera que sovint continua ocupant un lloc secundari dins del món cultural, malgrat la capacitat que té d'unir persones, pobles i generacions.
La cultura popular és la germana pobra de la cultura, i mira que la cultura ja és germana pobra.
El periodista defensa que Catalunya té un patrimoni excepcional que massa vegades no valorem prou. Recorda figures com Joan Amades, que va documentar tradicions quan encara ningú imaginava que allò seria patrimoni col·lectiu, i reivindica que molts països europeus envejarien aquest llegat.
Aquest discurs connecta directament amb "Som únics", el programa que dirigeix i presenta, però deixa clar que el projecte va més enllà d'ensenyar festes. L'objectiu és explicar per què existeixen.
La festa no és només baixar falles o anar a la Patum. És entendre per què es fa.
També reconeix que aquestes celebracions afronten nous reptes: massificació, comercialització o convivència als espais públics.
El format continuarà portant aquesta mirada a noves retransmissions, amb cites com les Falles de Durro, a la Vall de Boí, o la Transsegre de Balaguer. Però insisteix que el protagonisme no és de la televisió.
Nosaltres plantem càmeres i ensenyem allò que fa el poble. No hi ha trampa.
Fer televisió pública també és fer cultura
Aquesta mirada cultural també travessa l'altre projecte que ocupa bona part del seu dia a dia: "Atrapa'm si pots". Peran explica que fer un concurs a TV3 implica una exigència diferent.
Segons diu, l'audiència no només espera entreteniment: espera aprendre.
El que vol l'espectador no és tant que es donin diners, sinó que les preguntes estiguin ben fetes.
Per això defensa que, fins i tot en un concurs, hi ha una responsabilitat cultural. I probablement és aquí on connecten les dues cares de la seva feina: divulgar, preservar i generar coneixement.
La desigualtat en els concursos: per què continuen venint més homes que dones?
Un dels moments més reivindicatius de l'entrevista arriba quan parla d'un desequilibri que, assegura, continua repetint-se programa rere programa: costa molt més trobar dones disposades a concursar.
Peran ho atribueix a una suma de factors socials que encara pesen.
Un home que no sap és simpàtic. Una dona que no sap, ja sabem què passa.
Explica que durant anys, quan gravaven fora de Catalunya, observaven com la majoria dels participants catalans que s'hi desplaçaven eren homes. Les responsabilitats familiars, la manca de disponibilitat o la inseguretat continuen condicionant moltes dones, lamenta.
Per això considera que la igualtat real encara està lluny i que aquest és un dels molts espais on encara es veu.
�� "La majoria de concursants que es presenten al càsting són homes."
��️ @PeranEspartac reivindica la necessitat d'equiparar el paper de dones i homes en tots els àmbits, també en espais sovint menys visibles com els concursos.#Col·lapse3Cat
�� https://t.co/ofvMWW5cP8 pic.twitter.com/AXQ3HoEMi4
3Cat (@som3cat) May 30, 2026
El millor moment de la vida
Després de més de dues dècades i mitja de televisió, Espartac Peran diu que ha après a mirar menys enrere i més el present.
Assegura que fer-se gran també significa tocar de peus a terra i deixar d'idealitzar constantment altres etapes.
Si l'Espartac nen veiés que amb 50 anys faig 'Som únics' i 'Atrapa'm si pots', estaria encantat
I ho diu convençut: tot i la nostàlgia, aquest és probablement el moment professional que més està gaudint.