"Estat i religió haurien d'estar separats": col·lectius laics critiquen el tracte al papa

Concentració en contra del tracte institucional que ha rebut Lleó XIV en la seva visita a Catalunya. Ha estat aquest dimarts a la tarda al passeig del Born, a Barcelona, i l'han convocat diversos col·lectius laics. 

Amb el lema "Jo no t'espero", critiquen "la concepció política que s'està fent de la visita" i que els actes s'hagin finançat amb fons públics. Ho ha dit el president d'Ateus de Catalunya, Albert Riba, que ha recordat que "estat i religió haurien d'estar separats", referint-se al principi d'aconfessionalitat de l'Estat.

La directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Hungria Panadero, ha denunciat que s'està vivint una "anomalia democràtica" en els diferents actes de la visita del papa:

Persisteix una ambigüitat entre la religió i les institucions públiques que no correspon a la realitat social.

En la mateixa línia, un dels manifestants, Javier García, ha considerat "lamentable" la rebuda al Congrés:

Representa una jerarquia catòlica que va tenir un paper molt important en el cop d'estat del 36 i una institució que no ha ofert informació sobre els nens robats.

Albert Riba ha criticat que el pontífex hagi fet un discurs "sobre l'ètica del país, quan l'Església no ha denunciat cap dels milers d'expedients de pederàstia registrats". "I ho han tapat, així que són còmplices", ha afegit. 

Denuncien, també, l'opacitat del finançament en aquesta visita i en l'històric del finançament de l'Església catòlica i no comparteixen que se cedeixi l'Estadi Olímpic gratuïtament.

Per tot això, demanen que els càrrecs públics no vagin aquests actes en qualitat de càrrec públic.

Quant costa la visita del papa? 

La visita a tot l'Estat té un cost aproximat de 25 milions d'euros, dels quals les administracions públiques, "fonamentalment Catalunya i les Illes Canàries", n'aportaran el 20%, segons el sotssecretari d'Assumptes Econòmics de la Conferència Episcopal Espanyola, Fernando Giménez Barriocanal.

La Generalitat finança almenys 1,6 milions d'euros. Uns diners que el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va especificar que provenen exclusivament de la taxa turística.

Una de les manifestants, la Rosalia, ho argumentava: "S'ha fet una despesa que es podia haver dedicat a altres coses."

Les associacions laiques i atees del "Jo no t'espero" aprofiten l'arribada del pontífex per demanar al govern espanyol derogar els acords de l'Estat amb el Vaticà, signats en època franquista i actualitzats en la Transició.

S'han fet ressò també de les immatriculacions de l'Església, un procés pel qual la institució catòlica va registrar milers de propietats al seu nom sense haver d'aportar títols que en demostressin la propietat.

Recriminen, a més, que la declaració de la renda permeti una assignació directa a l'Església, mentre que cap altra entitat privada gaudeix d'aquest mecanisme: "Proposem que no es posi cap creu a la casella de l'Església. Aprofiten de tot arreu."

El clam "Jo no t'espero" ja va ressonar fa setze anys amb la visita de Benet XVI. I Rosa Vendrell va ser allà en aquell moment i ara: