Per què Espanya, estat aconfessional, finança l'Església catòlica? El concordat, herència franquista
Les institucions s'han abocat en el viatge del papa a Madrid, Catalunya i les Canàries, tot i que Espanya és un estat aconfessional. Ho han fet amb diferents arguments, com el de la projecció mundial que dona qualsevol viatge d'un pontífex. Però diferents associacions atees i laiques qüestionen el finançament públic d'aquest viatge o que es rebi el pontífex al Congrés.
Des de la campanya "Jo no t'espero", que aplega la Fundació Ferrer i Guàrdia, l'associació Ateus de Catalunya i Europa Laica, es reclama "un debat honest dels partits polítics i la societat per posar en clar la neutralitat, pluralisme, democràcia i, en definitiva, l'aconfessionalitat de l'Estat."
Les relacions entre l'Estat i la Santa Seu estan regides per un acord anomenat Concordat vigent des del 1953, –en plena dictadura–, signat per Francisco Franco i actualitzat el 1979, –durant la Transició–, pel govern que presidia Adolfo Suárez.
En essència, el Concordat del 1953 regulava les relacions entre el règim franquista i l'Església catòlica i establia que era l'Estat qui havia de sufragar les despeses de l'activitat de l'Església a canvi que Franco pogués participar en el nomenament dels bisbes espanyols.
D'aquesta manera, el règim s'assegurava el control ideològic de l'Església espanyola mentre aquesta rebia importants privilegis legals, polítics, econòmics i fiscals, com ara atorgar als ordes religiosos un estatut jurídic o permetre que l'Església s'immiscís en les causes matrimonials.
A més, se li va donar el control de l'ensenyament a les escoles i es va reservar una importantíssima dotació econòmica per al clergat.
Finalment, també prohibia als altres cultes manifestar-se públicament.
L'adaptació a la Constitució
Després de la mort de Franco, Adolfo Suárez va firmar el 1979 quatre acords que modificaven el Concordat per adaptar-lo a la Constitució espanyola aprovada un any abans.
Però amb aquells acords es van mantenir bona part dels privilegis i, per tant, hi ha qui diu que no s'adequa a la Constitució del 78, que estableix que Espanya és un estat aconfessional.
Aquesta adaptació, en el capítol econòmic, diu que l'Església es compromet a treballar per al seu autofinançament, però serà ella qui decideixi quan s'arribarà a aquest punt.
Mentre això no passi, l'Estat finança l'Església amb fons públics i, a més a més, li atorga exempcions fiscals, com el pagament de l'IBI dels immobles que siguin llocs de culte, els destinats a l'activitat pastoral i eclesiàstica i les residències de càrrecs eclesiàstics. Tampoc no es paga impost de successions i donacions, si els béns heretats o adquirits per l'Església es destinen al culte, al clergat o a la caritat.
A més a més, l'Església catòlica entre el 1946 i el 2015 va inscriure milers de béns a nom seu sense necessitat de títols de propietat, cosa que ha provocat una gran controvèrsia entre les persones que es consideren perjudicades i que reclamen la propietat dels béns immatriculats.
En el capítol civil, destaquen entre les mesures que els arxius eclesiàstics són inviolables, i això ha servit perquè l'Església es negui, encara avui, a registrar els actes d'apostasia en les partides de baptisme. I també es manté la validesa civil del matrimoni canònic, sense fer més tràmits, de manera que l'Església encara és actor en el matrimoni civil.
Hungria Panadero: "Les institucions han de ser neutrals davant una visita religiosa"
El paper del PSOE
El PSOE diu que acabarà amb el Concordat amb el Vaticà des de fa molts anys, però, en canvi, el govern espanyol i tots els seus ministres han participat –i aplaudit– la visita del Lleó XIV.
Des d'entitats laiques com la Fundació Ferrer i Guàrdia es lamenta que els diputats i senadors dediquessin set minuts d'aplaudiments al papa Lleó per un discurs "en què va qüestionar grans drets civils aconseguits a l'Estat", unes lleis aprovades justament a la seu de la sobirania popular.
En cada campanya electoral, els socialistes tornen a posar sobre la taula aquesta qüestió, l'últim cop el mateix Pedro Sánchez el 2023. I en diverses resolucions de congressos del PSOE s'ha aprovat posar punt final a les lleis que lliguen l'estat espanyol amb el Vaticà.
Tot i que Sánchez manté una actitud laïcista simbòlica, la veritat és que no s'ha tocat ni una coma del Concordat durant el seu mandat.
Sí que s'han aprovat algunes mesures com la del 2023 que va rebaixar una mica algunes exempcions fiscals per a l'Església, però la majoria del paquet econòmic d'aquells acords continua intacte.
