"Jo no t'espero": associacions atees i laiques no volen pagar la visita del papa Lleó XIV
"Nosaltres no l'esperem, no el necessitem. Que vingui i passegi per Barcelona si vol, però el que és impresentable és que les nostres autoritats li facin uns favors i uns privilegis impossibles d'entendre". Ho diu Albert Riba, president d'Ateus de Catalunya.
Ells són una de les entitats signants del "Jo no t'espero", el lema de la campanya que vol mostrar el rebuig a l'organització i finançament públic de la visita de Lleó XIV a Catalunya.
Fa 16 anys ja van sortir al carrer amb motiu de la visita de Benet XVI. Ara aquell clam de les associacions laiques i atees torna a ressonar. Defensen que el paper de les administracions xoca amb el principi d'aconfessionalitat de l'Estat, i també han convocat una manifestació a la tarda al passeig del Born.
"L'aconfessionalitat marca que no hi haurà cap confessió religiosa que estigui per sobre de les altres", descriu Luis García, coordinador d'Europa Laica Catalunya. "Quan tu fas aquesta visita estàs afavorint l'Església catòlica".
No comparteixen, per exemple, que se'l rebi al Congrés. "Cedir la tribuna de la representació popular al responsable de l'Església catòlica perquè faci una exaltació religiosa és una claudicació d'Estat", opina García.
Però, sobretot, rebutgen el finançament de les administracions. "Estem en contra que això ho paguem entre tots i totes", sentencia Hungría Panadero, directora de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia.
Contra el finançament públic de la visita
Que se cedeixi l'Estadi Olímpic gratuïtament és una altra de les qüestions que assenyalen directament. "Són 60.000 euros que l'Ajuntament deixa de cobrar", recorda Riba. "Ni els ingressen les arques municipals, ni nosaltres com a ciutadans de Barcelona", afirma.
La visita a tot l'Estat té un cost aproximat de 25 milions d'euros, dels quals les administracions públiques "fonamentalment Catalunya i les Illes Canàries", n'aportaran el 20%, segons el sotssecretari d'assumptes econòmics de la Conferència Episcopal Espanyola, Fernando Giménez Barriocanal.
La Generalitat en finança almenys 1,6 milions d'euros. Uns diners que el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va especificar que provenen exclusivament de la taxa turística.
"Fan el ridícul, francament", assenyala Riba. "Fan un seguidisme complet, com si fossin uns xaiets". Ho comparteix García: "L'Església catòlica té prou fons, béns i activitat econòmica suficient per poder fer aquestes coses i pagar-les de la seva butxaca".
I assenyalen, alhora, la campanya publicitària que ha fet la Generalitat. "L'anunci de televisió em sembla una barbaritat", diu Riba. "Li fan propaganda a una entitat privada. A mi també me la farien, com a Ateus de Catalunya?", es pregunta irònicament.
Moment de revisar el Concordat amb el Vaticà
Signats en època franquista i actualitzats en la Transició, els Acords de l'Estat amb el Vaticà continuen vigents. Ara, les associacions laiques i atees del "Jo no t'espero" aprofiten l'arribada del pontífex per defensar que el que hauria de fer el govern espanyol és derogar-los.
"Van quedar blindats tota una sèrie de privilegis de l'Església", apunta Panadero, que afegeix que es tracta de "privilegis econòmics, fiscals, d'educació...". I recriminen que la declaració de la renda permeti una assignació directa a l'Església, mentre cap altra entitat privada gaudeix d'aquest mecanisme. "És anòmal finançar una única religió; exigim que es pagui de manera privada".
Riba descriu que se senten "ofesos" per la derivació de diners vinculats a la renda: "els que marquen la creueta l'únic que fan és dir quina quantitat s'ha de pagar, però després ho treuen del pressupost de l'Estat, és un privilegi totalment immerescut".
I afegeix: "el Vaticà ha sigut còmplice del cop d'Estat del 36, han robat nadons, són responsables de delictes d'abusos sexuals, tenen una administració econòmica absolutament opaca... Que vingui, el papa, però que no s'hi impliquin les autoritats. Això s'hauria d'haver acabat".
