Els lefebvrians ordenen 4 bisbes sense permís del papa: qui són i per què tornen a tensionar l'Església
La congregació catòlica fonamentalista dels lefebvrians, coneguda com la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X, ha ordenat aquest dimecres a Suïssa quatre bisbes sense l'autorització del papa Lleó XIV, que els havia demanat aturar-ho.
L'ordenació s'ha fet en una cerimònia a l'aire lliure a la ciutat d'Écône, on hi ha la seu principal. Hi han assitit unes 15 mil persones entre fidels i curiosos i s'ha retransmès per les xarxes socials en diversos idiomes.
Des del Vaticà es considera un cisma que pot comportar l'excomunió de l'Església catòlica perquè han fet cas omís a la petició del papa. Dilluns Lleó XIV els va adreçar un missatge contundent:
els prego i els demano de tot cor: Feu marxa enrere! Els exhorto a considerar atentament el bé espiritual dels fidels, ja que l'acte cismàtic que cometrien els privaria de la recepció lícita i, en alguns casos, fins i tot vàlida, dels sagraments que estimen i busquen per a la seva santificació
Des de la congregació, alguns dirigents com el superior, Davide Pagliarini i altres fidels assistents a l'acte han manifestat decepció per l'actitud del Papa.
Aquesta congregació, fundada el 1970 pel bisbe francès Marcel Lefebvre, té mig milió de seguidors a tot el món i uns 700 sacerdots. Estan en contra d'alguns preceptes del Concili Vaticà II i ja ha tensionat més d'una vegada el Vaticà.
A la cerimònia ha estat consagrats el suís Pascal Schreiber, el nord-americà Michael Goldade i els francesos Michel Poinsinet de Sivry i Marc Hanappier. Es preveu que tots siguin excomunicats pel Vaticà immediatament.
Marcel Lefebvre, que va morir el 1991, va promoure litúrgies ultraconservadores. Per exemple es postulen contra l'ecumenisme i totes les cerimònies de la congregació son en llatí. A finals del 80 va nomenar sacerdots i bisbes sense el permís de la Santa Seu. Això ja va provocar un cisma i l'aleshores papa Joan Pau II els va excomunicar. Més tard, Benet XVI els va aixecar l'excomunicació. I el papa Francesc va introduir restriccions més severes.
