Estònia tancarà la frontera amb Rússia l'1 de desembre i acusa el Kremlin de sabotatge militar
Estònia tancarà la frontera amb Rússia a partir del pròxim 1 de desembre, en resposta a un presumpte acte de sabotatge rus contra una fàbrica de material militar. Ho ha anunciat aquest diumenge el ministre d'Exteriors estonià, Margus Tsahkna, que ha dit que ja n'ha informat els seus homòlegs de Letònia, Lituània i Finlàndia, la resta de països bàltics i nòrdic que tenen frontera amb Rússia.
Tsahkna ha explicat que han decidit tancar tots els passos fronteres després d'obtenir "proves clares que el servei d'intel·ligència militar rus GRU (per les sigles en rus) va ordenar un acte de sabotatge contra una empresa de la indústria de defensa estoniana", una fàbrica als afores de Tallin que es va cremar aquest dissabte. L'objectiu d'aquest tancament, ha afegit, és reduir la capacitat de Rússia de dur a terme "activitats hostils" al país bàltic i enfortir els esforços per impedir que puguin saltar-se les sancions imposades a Moscou per la guerra d'Ucraïna a través de les seves fronteres.
El primer ministre d'Estònia, Kristen Michal, ja havia avançat que el govern estava estudiant el tancament de la frontera, una de les poques vies encara obertes per a viatjar entre Rússia i la Unió Europea per la via terrestre. Fins ara, Estònia ha mantingut operatius tres passos fronterers amb Rússia: el de Narva, especialment concorregut, i els de Luhamaa i Koidula. Per aquí hi poden passar durant 12 hores al dia tant ciutadans russos com camions de mercaderies. Finlàndia ja va tancar la seva frontera amb Rússia el 2023, i ara, per arribar a la UE des de Rússia, només quedarien obertes les fronteres terrestres d'Estònia i Letònia, a més del petit enclavament rus de Kaliningrad, que limita amb Lituània i Polònia.
"Rússia ha d'entendre que les accions hostils contra Estònia tenen conseqüències. Els intents d'intimidar, desestabilitzar o soscavar la nostra seguretat no quedaran sense resposta", ha dit Margus Tsahkna, en un missatge a les xarxes socials.
Tant la Fiscalia General com els Serveis de Seguretat d'Estònia han atribuït l'incendi de la fàbrica a l'espionatge rus. Vuit persones han estat detingudes vinculades a aquest foc, que va poder ser avortat pel personal de seguretat de l'empresa i no va afectar el funcionament de la fàbrica. L'empresa s'encarrega de la construcció, entre d'altres productes, de drons de reconeixement i d'atac.
Des del ministeri d'Exteriors rus han dit que la intenció d'Estònia de tancar-los la frontera és una nova manifestació de "russofòbia".
El pal i la pastanaga, al Consell Europeu d'aquest dilluns
Aquest dilluns hi ha reunió de ministres d'Exteriors de la Unió Europea a Brussel·les, amb la guerra d'Ucraïna –i també la situació política i econòmica de Síria–, a l'agenda. Es preveu que el Consell Europeu doni suport a noves sancions per reduir els ingressos que permeten al Kremlin finançar la invasió d'Ucraïna.
En concret, s'inclourà un centenar de noms més a la llista negra relacionada amb la flota fantasma, el sector energètic i els bancs russos. També estudiaran més mesures de suport a Ucraïna, per reforçar les seves defenses antiaèries i ajudar-los a fer front a l'hivern. I s'abordarà com respondre als continus atacs híbrids russos contra Europa. A la reunió del Consell Europeu hi assistirà com a convidat el ministre d'Exteriors ucraïnès, Andrí Sibiga.
Aquestes noves restriccions s'aniran implementant en paral·lel a l'adopció d'un nou paquet de sancions contra Rússia. Es tracta d'un paquet més ampli, el 22è des de que va començar la invasió d'Ucraïna, el febrer del 2022. Les primeres sancions econòmiques contra Rússia, aquell mateix febrer, van afectar sobretot el comerç tecnològic i els actius financers d'elits i bancs russos.
Els ministres d'exteriors comunitaris parlaran de com encarar les futures negociacions amb Rússia per arribar a un acord de pau amb Ucraïna. Divendres passat, en una cimera informal a Dublín, es va descartar enviar-hi només la cap de la diplomàcia europea, l'estoniana Kaja Kallas (que encapçalava la línia dura davant la conciliadora), a qui Rússia no vol com a interlocutora per ser massa "forta", segons la mateixa Kallas.
Com a representants comunitaris a les converses de pau hi haurà un equip integrat per els institucions europees i els països de l'E5 –Alemanya, França, Itàlia, Polònia i el Regne Unit–. Moscou va obrir la porta a la participació europea en aquestes converses després que Kíiv accedís a parlar també de demandes territorials russes que poden canviar l'arquitectura de seguretat del continent.
Aquest dimecres es van celebrar dues jornades de converses tripartides a Abu Dhabi entre representants de Rússia i Ucraïna amb la mediació dels enviats de Donald Trump, que van acabar pràcticament sense cap acord. Els enviats especials dels Estats Units, Steve Witkoff i Jared Kushner –gendre de Donald Trump–, van estar presents en les primeres negociacions en 9 mesos, en les quals no hi va haver avenços significatius, més enllà d'un nou acord d'intercanvi massiu de presoners.
La Comissió Europea també té l'encàrrec de presentar propostes sobre com finançar el suport financer a Ucraïna l'any vinent, abans de la cimera extraordinària de caps d'estat i de govern del 26 i 27 de novembre. Kíiv diu que el 2027 necessitarà 70.000 milions d'euros d'ajudes. Alemanya, Àustria, Suècia o els països bàltics ja han dit que no hi donaran suport si el paquet d'ajudes financeres per a Ucraïna no té el suport unànime dels 27, una condició que no accepten altres països membres com Eslovàquia o la República Txeca.
400 morts o ferits a Ucraïna cada setmana
Les Nacions Unides, que des de la primera investigació sobre el terreny ha acusat Moscou de crims de guerra, continua denunciant l'escalada de l'ofensiva militar russa a Ucraïna i la violació constant dels drets humans, tant pels atacs indiscriminats contra la població civil i les infraestructures bàsiques del país (per provocar escassedat d'aliments i talls en el subministrament elèctric), com pels "nivells alarmants de violència sexual contra civils i presoners de guerra".
Aquest octubre, l'alt comissionat de l'ONU pels Drets Humans, Volker Türk, va denunciar a Ginebra que en els primers vuit mesos de l'any, uns 15.300 civils han mort o han quedat ferits a Ucraïna. Una mitjana de 400 víctimes setmanals, un 55% més que en el mateix període del 2025.
El nombre de víctimes civils també ha augmentat a la Federació Russa, va dir Türk en el seu discurs durant un debat en el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, tot i que no en tenen xifres oficials. Després de quatre anys i mig de guerra, el front militar gairebé no es mou, mentre augmenten la freqüència, la intensitat i l'abast geogràfic dels atacs contra la població civil, segons denuncia l'ONU. "Edificis d'apartaments, escoles, centres mèdics, ferrocarrils, ports marítims, gasolineres, botigues i empreses de logística i telecomunicacions han estat afectades en atacs recents", va dir.
L'escalada contínua està creant un vòrtex de venjança i represàlies que tindrà conseqüències terribles per a les persones i les comunitats durant les properes dècades.
Türk també va recordar que "els atacs russos contra supermercats i empreses alimentàries estan provocant escassetat temporal de verdures i productes làctics en algunes zones, i els danys a les centrals elèctriques provoquen talls de subministrament que afecten les estacions de bombament d'aigua".