Europa cedeix i suavitza la reducció d'emissions a la indústria però promet accelerar l'electrificació

La Comissió Europea proposa reformar el mercat d'emissions de CO2 cedint a les pressions dels països menys descarbonitzats

Redacció

La Comissió Europea, la CE, ha proposat aquest divendres una reforma del mercat de drets d'emissions de CO2 que amenaça de convertir-se en la batalla que divideixi la Unió Europea els pròxims mesos.

És el Sistema de Comerç de Drets d'Emissió, ETS en anglès, en vigor des del 2005 i que comporta drets gratuïts per a les empreses, que havien de reduir-se progressivament i desaparèixer el 2034.

Però ara la CE proposa reduir-los més a poc a poc i mantenir-los més enllà del 2040, cedint així a les pressions de la indústria que ho han reclamat, amb el suport d'un grup de països que ho justifiquen per no perdre competitivitat.

Això suposarà a la pràctica que les fàbriques podran emetre més tones de CO2 i durant més anys dels previstos en el pla inicial, cosa que alentirà la descarbonització dels sectors industrials més contaminants.

Itàlia i Polònia lideren aquest grup, mentre que un altre grup amb els països escandinaus, els Països Baixos i Espanya, que ja estan més descarbonitzats, volen que es mantingui el pla inicial.

També un pla d'electrificació de la UE

La CE ha presentat aquesta reforma juntament amb un nou pla d'electrificació, totes dues iniciatives plantejades amb l'objectiu d'accelerar l'abandonament dels combustibles fòssils.

Actualment, el percentatge de l'electricitat en el total de l'energia utilitzada pels països membres de la UE és del 23%, i la CE assegura que amb la reforma del mercat de drets i el pla es pot arribar al 46% el 2040.

La CE calcula que això suposarà llavors un estalvi de 260.000 milions d'euros l'any, de manera que no només contribuirà a frenar l'escalfament planetari, sinó que també serà beneficiós per a les empreses.

Apostar per la independència energètica

En aquest sentit, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha dit que les dues propostes són "un pla d'inversió i d'independència", perquè els combustibles fòssils cal importar-los, i contribuiran molt a descarbonitzar la UE:

Avui proposem convertir Europa en el primer continent del món alimentat per electricitat.

L'ETS es va implantar per empènyer les empreses més contaminants a reduir les emissions, fent-los pagar un dret d'emissió per cada tona de CO2 que aboquen a l'atmosfera.

Les empreses reben drets gratuïts, de manera que, si contaminen menys, poden vendre els drets que els sobren a empreses que contaminen més, amb un preu que s'acosta als 80 euros cada tona.

Drets gratuïts, però condicionats a inversions

Els canvis proposats per la CE inclouen mecanismes per aconseguir que l'estalvi de les empreses es destini a descarbonització i això és "una diferència clau", segons Wopke Hoekstra, comissari del Clima de la CE:

La distribució gratuïta no significa efectiu gratuït: el 100% dels crèdits gratuïts s'hauran d'invertir en descarbonització a la UE.

La CE ha fet la proposta d'allargar els drets gratuïts amb la contraproposta d'incloure-hi els vaixells que fins ara no pagaven i també els avions que viatgin a un màxim de 5.000 quilòmetres a fora de la UE.

Segons la vicepresidenta de la CE, l'espanyola Teresa Ribera, la proposta de reforma que fan vol "seguir guiant les inversions per fugir dels combustibles fòssils i portar productes nets al mercat".

Mecanismes per accelerar l'electrificació

És una proposta que inclou la creació d'un Banc de Descarbonització Industrial, que afirmen que disposarà de 100.000 milions d'euros de finançament, i també que els països membres destinin 100.000 milions d'euros més a inversions de descarbonització.

Pel que fa al Pla d'Acció d'Electrificació, la CE afirma que està pensat perquè el gas deixi de ser molt més barat que l'electricitat, i accelerar així la implantació de bombes de calor, bateries i vehicles elèctrics.

També per reduir els costos de les tecnologies d'electrificació que es fan servir en edificis, en la indústria i també en el transport, i per aprofitar de manera més eficient  les xarxes elèctriques europees.