L'impuls de la Xina amb les renovables, un gran tsunami energètic i geopolític el 2030

La Xina genera un terç de les emissions globals. Però la Xina també és la superpotència mundial d'energia neta, i des de fa anys inunda el món de renovables més barates que els fòssils. Les dades són contundents i indiquen que estem a les portes d'un canvi de l'estructura energètica i econòmica mundial.

Es preveu que les emissions de la Xina arribin al màxim el 2027-2028, i que el 2035 hagin baixat un 7-10%. Es dona per fet que complirà sobradament aquests objectius, com acostuma a fer amb els seus plans. Fa poc ha passat exactament això amb l'aposta eòlica i la solar: el 2024 va instal·lar el previst per al 2030.

Es comença a evidenciar que la caiguda del gran consum de combustibles fòssils de la Xina i el seu impuls en energia neta a tot el món, porta a reduir el consum mundial de combustibles fòssils en pocs anys. El grup d'anàlisi Ember situa aquest canvi sobre el 2030.

Electrificació accelerada amb renovables xineses

Una acceleració que va a més des de fa anys. El 2024 l'electricitat generada amb eòlica i solar a la Xina va augmentar un 25%, respecte al 2023, i la primera meitat del 2025 un 27% respecte al primer semestre del 2024.

L'electrificació en el consum final augmenta un 1% anual a la Xina i el 2023 va arribar al 32%, molt més del 24% en què la UE i els EUA estan estancats des del 2010.

La fotovoltaica, l'eòlica i les bateries han reduït els costos entre un 60% i un 90% des del 2010. El 2024 el 91% dels nous projectes eòlics i solars, a escala mundial, han estat més barats que l'alternativa més barata disponible en combustibles fòssils.

El 60% dels aerogeneradors i el 80% de les fotovoltaiques que es produeixen del món es fabriquen a la Xina, i han estat bàsicament les polítiques xineses les que han impulsat les reduccions de costos. L'acceleració xinesa és tan forta que hi ha risc que analistes i polítics sobreestimin els costos de la transició energètica si es basen en xifres de fa dos anys.

Eòlica i solar barates estan canviant el sector enèrgic arreu del món. El 2023 una quarta part dels països emergents tenien l'electrificació en el consum final més alta que els Estats Units. Entre els líders en electrificació hi ha Mèxic, Xile, Egipte, Bangladesh i Vietnam.

"La Xina guanya la cursa verda"

Ho titulava la setmana passada un article del Financial Times, arran de visitar una fàbrica xinesa de camions: "Els camions dièsel a la Xina segueixen el mateix camí que els cotxes de combustió. S'està produint un ràpid desplaçament dels camions dièsel i es veuen canvis semblants en els panells solars, els aerogeneradors i les bateries".

La Xina s'ha convertit en el laboratori de la transició energètica global. Entre el 2000 i el 2022 la quota de patents xineses en energia neta ha passat del 5% al 75% mundial.

La innovació xinesa ha generat vehicles elèctrics que es carreguen en deu minuts amb 400 km d'autonomia; bateries lleugeres per alimentar camions pesants i avions de curta distància; línies de molt alta tensió que transporten energia solar des del desert fins a ciutats costaneres al llarg de 3.300 km...

El ràpid desplegament de l'energia neta a la Xina és només la punta d'un iceberg on també hi ha la flexibilitat de la xarxa elèctrica per adaptar-la a les renovables; polítiques i reformes constants del mercat orientades a futur, i sinergies entre fabricació i desplegament per a la substitució inexorable dels combustibles fòssils.

Tot indica que el nou sistema energètic xinès s'accelerarà més, ja que el 15è pla quinquennal (2026-2030) defineix com una "prioritat màxima el desenvolupament verd. És el tret definitori del creixement econòmic d'alta qualitat de la Xina".

Capacitat de producció solar pel Net Zero 2050

El Net Zero 2050, el full de ruta de l'Agència Internacional de l'Energia per intentar limitar l'escalfament global a 1,5 °C, requereix que des del 2030 s'afegeixin 761 GW de capacitat solar mundial cada any.

Actualment les fàbriques xineses ja tenen aquesta capacitat de producció solar, i la capacitat projectada per la Xina per al 2030 és un 65% superior al que projecta el full de ruta Net Zero 2050 de l'AIE.

Invertir en combustibles fòssils?

El Production Gap Report 2025, publicat al setembre, destaca que la majoria dels 20 principals països productors de carbó, petroli i gas tenen plans per augmentar la producció els pròxims anys. En conjunt volen incrementar la producció un 24% per al 2030, respecte al 2020, i estabilitzar-la a aquell nivell fins al 2050.

Però les reserves de carbó, petroli i gas, i altres infraestructures i inversions de combustibles fòssils "poden perdre la viabilitat econòmica, perquè la demanda no es materialitzarà", segons l'Associació britànica d'inversions i finances sostenibles, que calcula que a finals de la pròxima dècada podrien quedar encallats, per inversions en combustibles fòssils, 2,3 bilions de dòlars.

Tot indica que s'acosta un gran tsunami energètic, econòmic i geopolític global. El punt d'inflexió més probable seria a principis de la pròxima dècada. I són bones notícies, les millors que tenim per afrontar l'emergència climàtica.