Les guerres desplacen més persones que les catàstrofes climàtiques per primer cop al món
A finals de l'any 2025 hi havia un total de 82,2 milions de persones desplaçades internament, en el seu propi país, a causa de violència, conflictes i desastres climàtics. És una de les conclusions de l'últim informe de l'Observatori de Desplaçament Intern (IDMC), vinculat a l'ONG Consell Noruec de Refugiats. (LINK), que també alerta que les evacuacions s'han duplicat en una dècada.
La xifra global suposa, de fet, un lleuger descens del 2% respecte de l'any anterior, però no altera la tendència general, que demostra la incapacitat dels governs de protegir la població civil en guerres cada vegada més destructives.
Xiao-Fen Hernan, coordinadora i autora principal de l'informe, adverteix que el més preocupant és l'augment imparable dels darrers deu anys, que segueix apropant les xifres totals a màxims històrics:
Per a nosaltres, la dinàmica del 2025 demostra que hi ha més inestabilitat i més conflictes en més països i que afecten més persones. Les crisis estan augmentant i els governs no hi estan trobant solucions.
Més inestabilitat i més conflictes
Dels més de 82 milions de desplaçats interns al món, el 68,9% van haver d'abandonar casa seva fugint de conflictes armats.
Els països més afectats van ser el Sudan (9,1 milions), Colòmbia (7,2 milions), Síria (6 milions), el Iemen (4,8 milions) i l'Afganistan (4,4 milions).
Les catàstrofes climàtiques, provocades o agreujades per l'acció humana, van fer que hi hagués 13,6 milions de desplaçats interns al món.
En aquest cas, els països amb més afectats van ser Bangladesh (5 milions), l'Afganistan (2,6 milions) i Etiòpia (757.000).
Desplaçats interns per partida doble
Sovint, les causes estan interrelacionades, i els desplaçats interns que fugen d'una guerra són, a la vegada, més vulnerables a patir els efectes devastadors del canvi climàtic, que alhora afecta més els països en conflicte o més empobrits.
En 42 dels 48 països amb conflictes i violència que s'han estudiat, també s'hi han registrat desplaçaments per desastres climàtics. Els autors de l'informe expliquen que hi veuen un lligam:
Malauradament, hi està relacionat perquè els desplaçats interns viuen en una situació de màxima precarietat i estan més exposats a inundacions, tempestes, sequeres o incendis.
Més desplaçaments per les guerres
El fenomen dels desplaçats interns es calcula a través de dues mètriques: segons el volum de persones evacuades i segons els moviments dels col·lectius en un any, que poden compatibilitzar diversos desplaçaments d'una mateixa persona o d'una família en 12 mesos.
L'Observatori de Desplaçament Intern alerta que per primera vegada des que elaboren l'informe anual, el 1998, el nombre de desplaçaments interns per conflictes en un any (32,2 milions) ha superat els que provoquen les catàstrofes climàtiques (29,9 milions). En aquest cas, el moviment de persones dins del seu propi país marca un màxim històric i un augment del 60% en un sol any.
Segons el nombre de desplaçaments interns causats per conflictes oberts o violència armada, l'Iran va ser el país on més se'n van produir, amb 10 milions d'evacuacions de la capital, Teheran, tot i que moltes, temporalment.
Al rànquing el segueix la República Democràtica del Congo (9,7 milions), Palestina (2,7 milions), el Sudan (1,7 milions) i Haití, amb la major part del país en mans de bandes criminals.
Pel que fa als desplaçaments per fenòmens meteorològics extrems, els països amb més moviments han estat les Filipines (10,7 milions), la Xina (3,5 milions) i el Pakistan (3 milions). Les causes inclouen majoritàriament tempestes, inundacions i, cada vegada més, incendis forestals.
Més desplaçats interns que refugiats
Tot i ser més massives, les crisis de desplaçats interns són menys visibles en l'agenda internacional que els èxodes de refugiats entre països. El focus mediàtic i polític se centra més en els moviments de persones que busquen refugi travessant fronteres i marxant a altres països o continents.
L'any passat eren 43 milions de persones al món, que legalment queden sota la suposada protecció del dret internacional.
Els desplaçats interns, en canvi, queden sota la responsabilitat dels seus propis governs, tot i que no tinguin capacitat per protegir-los. A diferència dels refugiats, tampoc poden accedir al mandat específic de l'ACNUR, l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats.
La migració internacional, que suposa una xifra menor, rep més atenció. Els desplaçats interns són responsabilitat dels governs i la comunitat internacional no se sent apel·lada a actuar.
Més guerres, menys informació
Tot i que pot semblar contradictori en l'era de la informació, l'accés a les dades en contextos bèl·lics està retrocedint. Des de l'IDMC alerten que sense dades és impossible plantejar una gestió de la crisi.
L'any passat l'equip d'Hernan va trobar obstacles per accedir a la informació clau en el 15% dels països amb crisis de desplaçats interns. Expliquen que l'accés a les dades està reculant i això impacta directament en la tasca de monitorització dels desplaçaments, tant pel que fa a la freqüència de les dades com de la cobertura geogràfica:
Això suposa una invisibilització de les crisis més petites, amb impactes molt greus sobre els civils.
Les dades sobre els desplaçats, insisteix Xiao-Fen Hernan, són imprescindibles per poder buscar solucions, especialment en un context marcat per les retallades del finançament i de l'ajuda humanitària al desenvolupament.
Espanya, també en el mapa
Sobre els fenòmens meteorològics extrems, l'informe de l'IDMC enumera tempestes, inundacions, ciclons i incendis, que al llarg del 2025 van provocar prop de 30 milions de desplaçaments interns en algun moment de l'any. L'àrea del planeta més afectada va ser, un altre cop, l'Àsia Oriental i el Pacífic.
Europa queda normalment fora d'aquest mapa, però els devastadors incendis forestals a Castella i Lleó de l'estiu passat han provocat que Espanya figuri a l'informe com el tercer país europeu amb més desplaçats interns per causes climàtiques. Van haver de moure's gairebé 30.000 persones.
El Sudan, rècord de desplaçats
El Sudan té un pes especial a l'informe anual de l'IDMC perquè al tancament de l'any era el país del món amb més persones desplaçades internament per tercer any consecutiu.
Un de cada nou desplaçats interns al món es troba al Sudan i, malauradament, no veiem que la crisi tingui prou visibilitat ni provoqui cap iniciativa política per resoldre la crisi humanitària.
L'altre escenari més preocupant que enfoca l'Observatori és a la República Democràtica del Congo, que arrossega un conflicte armat des de fa dècades. Hi ha persones desplaçades el 2025 que han estat marxant constantment els darrers anys i "aquests desplaçaments constants empitjoren greument la vulnerabilitat de la població".
L'Afganistan és una mostra de com d'interrelacionades estan les crisis, bèl·liques i climàtiques. És el segon país del món que allotja més desplaçats interns per desastres climàtics, sobretot per sequeres, inundacions i terratrèmols i, alhora, és un dels que més desplaçats tenen per conflictes.
Les dues crisis interactuen d'una forma clara, i la coincidència empitjora les possibilitats dels més vulnerables per trobar solucions i poder retornar al que un dia va ser casa seva.
Els experts de l'Observatori del Desplaçament Intern no fan prediccions futures, perquè els seus informes es basen en xifres fiables que recullen al llarg de l'any en curs. Admeten, però, que des de fa una dècada perceben una tendència a l'augment de les crisis, en paral·lel a la manca de polítiques capaces de resoldre les causes profundes dels desplaçats interns al món.
