Eurovisió 2026: les favorites i tota la polèmica per Israel en una edició atípica sense Espanya
En l'any del 70è aniversari, el Festival d'Eurovisió viurà aquest dissabte a Viena (Àustria) una edició atípica, amb absències notòries i, de nou, envoltada de polèmica per la participació d'Israel, amb expulsió de públic inclosa.
La presència del país hebreu ha motivat la retirada d'Espanya en protesta per la situació humanitària a Gaza. Pel mateix motiu, no hi són tampoc històrics del certamen com els Països Baixos i Irlanda, així com Islàndia i Eslovènia.
Radiotelevisió Espanyola ha estat present al festival de manera ininterrompuda des del 1961. L'emissora pública denuncia que Israel fa un "ús del certamen per objectius polítics".
De fet, una investigació del New York Times ha revelat els esforços econòmics d'Israel per influir en la votació del públic les dues últimes edicions en què, per sorpresa, gairebé va guanyar el certamen.
Com que Espanya no hi participa, RTVE no emetrà la final de dissabte a les 21.00 i ha contraprogramat amb un especial sobre música. La gala sí que es podrà veure pel canal oficial d'Eurovisió a YouTube.
Finlàndia, la favorita que incomoda Israel
25 països es disputaran la victòria en la gala final. La classificació es decidirà a parts iguals sumant el vot de jurats professionals --els clàssics "12 points"-- i el vot del públic.
Finlàndia és la clara favorita des que el país va escollir el duo format pel cantant Pete Parkkonen i la violinista Linda Lampenius amb la cançó en finès "Liekinheitin" (Llançaflames).
Una proposta amb ingredients 100% eurovisius: passió, drama romàntic, flames i un virtuós violí que, com a excepció, podrà sonar en directe (la música a Eurovisió és sempre gravada).
Els fans del festival ja han fet notar una casualitat: Finlàndia actuarà en el lloc número 17 a la final, el mateix que el grup Lordi el 2006, en la que va ser la primera victòria del país nòrdic.
La delegació israeliana ha mostrat preocupació davant d'una hipotètica victòria de Finlàndia i creuen que seria "molt desafiant", segons el mitjà Ynet, per "una situació tensa amb els finlandesos".
Fins al punt que deixen oberta la possibilitat de no participar-hi el 2027 si guanya Finlàndia.
La televisió pública finlandesa, YLE, va publicar a principis de maig una investigació sobre el comportament anòmal del televot les dues últimes edicions del festival.
Polèmiques a banda, entre les favorites al triomf hi ha també Austràlia, que participa a Eurovisió des del 2015. "Eclipse", amb la cantant Delta Goodrem va brillar en la semifinal de dijous:
També té números de fer un bon resultat Grècia, amb Akylas i la cançó "Ferto", una de les més virals del festival amb una barreja d'estils, un vestuari cridaner i una posada en escena cuidada:
A la cançó de Grècia s'hi poden sentir algunes frases en castellà. Tot i que Espanya no hi participa, aquest any hi ha una cançó amb un títol en castellà. És l'enigmàtica proposta de Lituània, "Sólo quiero más".
Expulsió de públic en una semifinal
En la semifinal de dimarts es van poder sentir en directe crits contra Israel --"Pareu el genocidi"-- durant l'actuació del representant del país hebreu, Noam Bettam.
Tot i que la televisió pública austríaca, ORF, ha dit que no censurarà els crits del públic en les seves emissions, la Unió Europea de Radiodifusió (UER), organitzadora d'Eurovisió, va eliminar-los en el vídeo que va penjar en el seu canal de YouTube.
Tant l'ORF com la UER van confirmar que, arran de les protestes, dimarts van expulsar quatre persones del recinte on se celebra Eurovisió per tenir "un comportament disruptiu".
Noves normes per evitar frau en el televot
Arran de la polèmica amb el televot que hi ha hagut els últims dos anys, la UER ha prohibit aquest any campanyes publicitàries per promoure el vot al festival.
La investigació del New York Times apunta que Israel s'hauria gastat almenys un milió de dòlars en màrqueting d'Eurovisió. Diners que provenien d'una oficina governamental.
El diari nord-americà explica que la campanya podria haver canviat fàcilment el resultat del concurs.
El 2024 i el 2025, Israel va ser de les més votades pel públic, una situació insòlita amb cap altre país, tenint en compte que les cançons no eren de les favorites i que van passar sense pena ni glòria.
Mentre que els jurats professionals van situar Israel en una posició discreta, els vots del públic (amb la màxima puntuació d'Espanya, per exemple) la van fer pujar entre els primers llocs en la classificació final.
Tot i la prohibició, diversos usuaris s'han queixat que Israel ha tornat a activar campanyes de promoció a internet. De fet, la UER va enviar una carta a la televisió israeliana perquè retirés els vídeos.
Espanya podrà votar com a "resta del món"
Una de les novetats d'aquest any és que els jurats professionals de cada país tindran set membres i no cinc com fins ara. A més, dos dels integrants han de tenir entre 18 i 25 anys.
D'aquesta manera es volen ampliar els perfils professionals per incloure també crítics musicals, coreògrafs o directors d'escenografia. Tots s'han de comprometre a un vot "independent i imparcial".
Pel que fa al vot del públic, aquest any s'ha limitat a 10 el nombre màxim de vots que es poden enviar des d'un telèfon mòbil, i no 20 com fins ara, per evitar polèmiques sobre possibles influències.
Tot i que no hi haurà representant espanyol, el públic de l'Estat podrà votar i els seus vots quedaran integrats en l'anomenat grup de "resta del món", que agrupa com si fos un sol país els vots dels països que no participen en el festival.