Extremadura posa Sánchez i Feijóo davant del mirall

El resultat de les eleccions extremenyes deixa la política espanyola en suspens a les portes d'unes vacances de Nadal on tots els partits recalibren la situació. Pedro Sánchez gestiona a la distància una crisi que vol contenir a Extremadura.

Sigui perquè ha plegat el seu candidat, sigui perquè aconsegueixin circumscriure, com diuen, la derrota de Gallardo en una campanya de joc brut de la dreta i l'extrema dreta contra un candidat que ha fet pitjor paper que el que li pronosticaven les enquestes. 

Ferraz parla de campanya contra Gallardo i de deshumanització de l'adversari, en un discurs que ha fet servir amb Pedro Sánchez. Els socialistes reconeixen de portes endins que els extremenys han girat l'esquena al seu candidat, però asseguren que la patacada no es repetirà ara a l'Aragó, per exemple.

Canvia la comunitat autònoma, l'escenari és semblant a l'extremeny, però confien que la candidata -Pilar Alegría- sigui un element diferencial ja que no té la motxilla que arrossegava Gallardo, al marge del cas Salazar.

Al PSOE diuen que la justícia ho posarà tot a lloc, però l'últim líder del socialisme extremeny va arribar a l'última designació com a candidat maldant per intentar aconseguir un aforament i processat per, suposadament, endollar el germà de Pedro Sánchez a la Diputació de Badajoz. 

Massa elements negatius per a una campanya que deixa el pitjor resultat de la història per al PSOE a Extremadura, perdent en vots i escons davant del PP i veient com la resta de forces, també la coalició al voltant de Podem, milloren resultats.

La lectura socialista és que no han aconseguit mobilitzar el seu electorat, que els seus votants tradicionals s'han acomodat en l'abstenció i arrufen el nas davant un teòric traspàs de vot cap a Vox. 

Preguntats per l'anàlisi dels resultats, els socialistes busquen debilitats en el PP. Que María Guardiola s'ha quedat curta, que s'abraçarà una altra vegada als d'Abascal i que Feijóo seguirà blanquejant l'extrema dreta. 

Qui alimenta electoralment Vox?

L'augment de Vox a Extremadura és una arma llancívola entre socialistes i populars. Els d'Abascal hi han més que doblat els seus escons, de 5 a 11 diputats, i tenen un 17% més de vot. A la seu socialista ho atribueixen al PP i la política d'aliances en territoris com el País Valencià, l'Aragó o Castella i Lleó, totes beneïdes per Feijóo. 

L'argument entre les files del PSOE és que el pacte normalitza Vox, que el PP fa possibles polítiques reaccionàries i que sort en tenen els espanyols que el govern progressista de Pedro Sánchez garanteix drets socials que la coalició PP-Vox acaba qüestionant o laminant: habitatge, avortament o drets lingüístics, entre altres.

Al PP acusen Sánchez d'alimentar Vox per interès partidista en un intent de dividir el vot de la dreta i aplanar el camí cada cop més complicat de les aliances a diverses bandes. I ho reblen explicant que els ciutadans perden la por als seus governs de coalició perquè són bons per als territoris on governen. 

El cert és que els bons resultats de Vox situen els d'Abascal en una posició de força a Extremadura. I ja han avisat María Guardiola que faran pagar el seu suport, que les seves polítiques són ben clares que el vot dels seus diputats no serà gratis. Vox és conscient que Guardiola pot triar soci. Qualsevol dels partits podria garantir-li govern, però res fa pensar ara en una abstenció socialista o a les files de Podem. 

Vox no descarta cap escenari, però si s'enroca Guardiola pot quedar-se sense socis i sense investidura i Extremadura estaria abocada a eleccions una altra vegada. 

Aquí és on ja ha entrat en joc Feijóo, que sempre ha tingut feina en gestionar la seva relació amb la independència de María Guardiola. La tutela des de la seu del carrer Génova de Madrid és de difícil equilibri i Guardiola ja va plantar cara fa dos anys negant-se primer a pactar amb Vox o ara avançant unes eleccions que no han anat com la direcció del PP preveia. 

Al PP, la campanya se li ha fet llarga

Les enquestes al PP eren bones. Però divendres la direcció del partit ja descartava la majoria absoluta. Es quedaven en 32 diputats com a màxim. La forquilla més baixa era de 30. Ahir van contenir la respiració fins que es va comptar l'últim dels vots, però Guardiola es quedava als 29 diputats. Un més dels que tenia, però insuficients per desempallegar-se de la pressió de Vox. I aquesta és ara la lectura. 

Al PP li ha anat bé a les urnes, però no prou. Guardiola té més diputats, però segueix allà on era. El PP i Vox sumen el 60% dels vots dels extremenys, però el seu govern no està garantit. El PP guanya el PSOE en tots els fronts, però fins i tot a ells pot haver-los de sondejar per arribar a la Junta d'Extremadura.

Guardiola pot haver tombat Gallardo però ensopegar altra vegada amb Vox. Feijóo, que n'és conscient, ja ha enviat un primer missatge a Abascal: que no torni a confondre l'adversari. 

Fos perquè tenia grip o perquè a la direcció del PP deien que María Guardiola anava tan bé que no necessitava interferències del seu líder, el cert és que Feijóo va participar de tres actes de la campanya electoral extremenya. 

Guardiola es va esborrar del debat televisat i va pujar al carro de la possible tupinada pel robatori de 124 vots en una oficina de correus a 48 hores de les eleccions. Per a molts experts una relliscada que no calia i que pot haver passat factura en un resultat massa ajustat per permetre's el que en llenguatge esportiu és un error no forçat: és a dir, propi. 

Extremadura és avui un mirall per a Sánchez i Feijóo. Potser dels que no agraden, però d'aquells que en poden aprendre. Nadal promet -però ja es veurà- un petit oasi a la remoguda política espanyola.

Tornant de les vacances escolars venen eleccions a l'Aragó, a Castella i Lleó i, previsiblement, a Andalusia. Sánchez s'hi juga molt, però Feijóo no s'hi juga menys i ho preveu com un escenari de rebregada permanent a Sánchez. 

En totes aquestes cites hi haurà l'ombra del president del govern amb candidats que li són propers, els presumptes casos de corrupció, i veurem si els d'assetjament sexual. A tots hi seran Feijóo i Abascal competint per candidat interposat per veure com reequilibren les forces i com gestionen discursos com el de la immigració, la seguretat o els impostos.