França acusa l'Iran d'estar al darrere del ciberatac contra frigorífics de desenes de supermercats

França sospita que l'Iran podria estar darrere dels ciberatacs que van deixar inoperatius els sistemes de refrigeració de diferents supermercats el mes d'octubre i que van causar pèrdues econòmiques milionàries. 

Així ho ha confirmat aquest dilluns el ministre d'Exteriors francès, Jean-Noël Barrot, que ha assegurat que, en cas que es confirmin aquestes informacions, "hi haurà conseqüències" sobre l'Iran. 

Les investigacions se centren en el ciberatac de l'11 d'octubre, que va aconseguir anul·lar els controls de temperatura de les neveres de més de 700 establiments comercials francesos. "La investigació sobre el pirateig de neveres mostra l'ús del farsi i adreces IP que apunten a dispositius situats a l'Iran", ha explicat la Fiscalia de París.

Concretament, consideren que els fets podrien haver estat orquestrats pel grup iranià Shahid Kaveh, la unitat digital dels Guardians de la Revolució. De moment, s'han emès ordres d'arrest internacional contra el seu líder i els seus dos ajudants. 

Per la seva banda, Barrot ha convocat l'ambaixador de l'Iran a França per mostrar disconformitat amb la situació. "És el primer ciberatac de sabotatge a gran escala al territori francès i un atac greu contra els interessos de la nació i contra la seguretat de les franceses i els francesos", ha afirmat.

És un atac d'una amplitud i agressivitat inèdites. 

En l'àmbit europeu, l'alta representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Kaja Kallas, ha dit que la UE podria adoptar una resposta contundent contra l'Iran si es confirma que és el responsable dels ciberatacs. Una amenaça que podria concretar-se dilluns que ve durant el Consell d'Afers Exteriors de la UE, on s'oferirà l'oportunitat als representants dels diferents països d'abordar la qüestió.

Onada de ciberatacs als sistemes de refrigeració

Aquest, però, no estat l'únic ciberatac d'aquest tipus registrat les darreres setmanes a Europa. El dia 2 de novembre establiments de Bèlgica, Luxemburg, els Països Baixos, Suècia, Irlanda, Estònia i Finlàndia van patir episodis semblants, que, en alguns casos, van suposar que les neveres superessin temperatures de 50 graus. 

Més tard, el 4 de novembre, van ser atacades les neveres de tres bancs de sang francesos. Un fet que, segons el Ministeri de Sanitat francès, no va causar cap impacte sanitari gràcies al sistema d'alerta, que va detectar l'anomalia i va permetre la intervenció ràpida dels tècnics.