Google vol ser el primer a instal·lar un centre de dades a l'espai
La matriu de Google lidera la cursa per aconseguir instal·lar centres de dades a l'espai. Un repte científic, encara impossible, que s'ha convertit en l'esperança de les grans companyies per esquivar les limitacions i el rebuig social que generen aquestes infraestructures a la Terra.
L'expert en IA Aleix Valls, fundador i director general de WeArtificial, explica a 3CatInfo que el projecte encara està lluny de la realitat:
Estem davant d'una prova de concepte que no és gens senzilla ni barata.
Aquest dijous la companyia Alphabet envia a l'òrbita baixa de la Terra –a centenars de quilòmetres–, quatre xips d'intel·ligència artificial per analitzar si la tecnologia resisteix les temperatures extremes, la radiació i les forces del llançament, a bord d'un coet Falcon 9 de la companyia SpaceX.
El projecte Suncatcher, anunciat el novembre passat, inclou el llançament de quatre unitats de processament de tensors (TPU, en la sigla en anglès), que són els microprocessadors que es dissenyen per fer els càlculs matemàtics que donen servei a la intel·ligència artificial.
La previsió és que funcionin durant uns minuts. "Després s'ha d'aturar pel repte tèrmic", explica a 3CatInfo Daniel Sors, cap de l'Oficina de Promoció de Serveis i Internacionalització de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).
Google ja ha provat aquest sistema en un laboratori de la Universitat de Califòrnia, però ara vol anar més enllà i veure com funciona en un context real, en òrbita. Es tracta del primer projecte experimental d'aquestes característiques, que Google impulsa en col·laboració amb l'empresa de satèl·lits Planet Labs.
Dos grans reptes: la radiació i les temperatures extremes
Un dels objectius d'aquest projecte és superar les limitacions del subministrament elèctric de la IA, que consumeix molta energia. "Els xips es fabriquen; l'energia, no", així resumeix Valls el problema. El prototip espacial de Google busca aprofitar la llum solar, que a l'espai és més intensa i pràcticament contínua.
A banda d'energia, el Sol també provoca temperatures extremes que són un repte per a la supervivència dels xips d'IA, que necessiten refrigerar-se. Però a l'espai és impossible instal·lar un ventilador i s'ha de dissipar la calor d'altres maneres, amb la mateixa estructura metàl·lica del satèl·lit.
Una de les anàlisis consisteix a comprovar fins a quin punt la radiació pot alterar o degradar els components electrònics de les TPU, que poden provocar errors en el processament del codi binari, en què els 0 passen a ser 1 i viceversa –un problema que es coneix com a inversions de bits–.
Pel que fa als costos, el llançament és el gran hàndicap. Llançar un quilo de material a l'espai suposa una despesa de milers de dòlars, cosa que complica aquest tipus de projectes. En aquest escenari, la companyia SpaceX domina bona part del mercat, explica Sors:
Un dels motius pels quals SpaceX va sortir a la borsa amb una valoració tan gran és la seva capacitat per llançar molta massa a l'espai.
Hi ha altres tecnològiques, com Starcloud, que tenen projectes semblants per col·locar infraestructura computacional que doni servei a les seves intel·ligències artificials des de l'espai. Els grans magnats, com Sam Altman d'OpenAI, Elon Musk de SpaceX i Jeff Bezos d'Amazon, han mostrat interès pels centres de dades orbitals.
L'any que ve Google preveu llançar dos satèl·lits per provar la comunicació via làser entre satèl·lits i aconseguir que treballin interconnectats com un centre de dades.