Gossos guia o pigall: la importància de no distreure'ls mentre treballen
Els gossos guia van sempre ben a prop dels seus propietaris. Són molt més que els seus ulls.
L'Eins, un labrador retriever, és el primer gos guia per a l'Ana Zanfaño que, amb el temps, ha anat perdent visió i ara només conserva el 2% de la vista en un ull. Abans s'ajudava d'un bastó, però problemes auditius li dificultaven la mobilitat.
Quan va arribar el seu gos guia, fa un any, tot va canviar. Primer es van haver de conèixer i adaptar-se un a l'altre, però ara la seva vida, sobretot al carrer, és molt més segura. Això si no hi ha distraccions a la vora.
"La gent moltes vegades té tendència d'atansar-se al gos, saludar-lo, i això no s'ha de fer mai, perquè quan porta l'arnès està treballant, i si es distreu podem caure per un forat, xocar amb un arbre o donar-nos un cop amb una persona", explica.
És important que quan treballa estigui concentrat: no se li ha de donar menjar i no se l'ha de tocar.
No em distreguis, estic treballant
Per evitar situacions d'aquest tipus, va decidir posar-li un cartell de l'ONCE on hi diu "No em distreguis, estic treballant", i així conscienciar la gent. Assegura que ara més persones, quan veuen el cartell, es frenen.
També li ha servit perquè els propietaris d'altres gossos no els deixin acostar, ja que això també els desconcentra.
Miguel González Richart fa quatre anys que té l'Helga, un labrador retriever. Per a ell és la segona gossa guia. Abans havia tingut durant nou anys la Milena, un pastor alemany.
El Miguel entén que la gent senti simpatia pels seus gossos. "A qui li agraden li surt de manera natural voler-los tocar, parlar-los, cridar-los o fer-los una carícia. Però també crec que és important entendre que un gos guia no és exactament igual que qualsevol altre gos", reclama.
Aquests animals han estat educats per guiar. La seua disciplina i els seus hàbits formen part d'una feina molt important: ajudar una persona cega a moure's amb seguretat i autonomia.
Gossos educats per guiar
Els gossos guia o pigall són ensinistrats per l'ONCE a Madrid per ajudar una persona cega o amb una discapacitat visual greu. Estan entrenats per facilitar-los els desplaçaments, i milloren així la seva mobilitat i autonomia.
Els ajuden a evitar obstacles, a trobar escales, rampes, portes o seients. La disciplina és fonamental, perquè qualsevol distracció pot comprometre la seguretat i integritat de l'usuari. Per això és important no distreure'ls sota cap circumstància si porten l'arnès posat, que significa que estan treballant.
González explica que quan un gos guia està pendent de l'entorn en lloc d'estar pendent del seu usuari, la seva concentració disminueix i una distracció que pot semblar insignificant pot acabar tenint conseqüències importants.
Un gos que ha après a estar massa pendent dels estímuls del voltant pot deixar de prestar tota l'atenció en un moment tan delicat com creuar una carretera.
Josep Vilaseca, director de l'ONCE a Tarragona, remarca que totes aquestes incidències fan que el gos hagi de tornar a aprendre els hàbits més normals per portar una persona cega.
Gossos feliços
Els usuaris remarquen que són gossos feliços, que treballen però que també tenen el seu temps d'esbarjo i de joc. Amb altres gossos o amb els mateixos propietaris.
Asseguren que cada vegada la gent està més conscienciada i demanen a la ciutadania que, davant del dubte, el millor que poden fer és preguntar. González destaca que la millor manera d'estimar un gos guia és respectar-lo i que s'ha d'educar els infants des de petits.