Guimerà, l'autor que les actrius feministes de Hollywood volien interpretar
A començaments del segle XX, "Terra baixa", d'Àngel Guimerà, va iniciar un sorprenent viatge pels escenaris d'Amèrica del Nord i el Canadà.
Un periple que va començar a Mèxic amb una funció benèfica, en castellà, per recollir fons per a la ciutat de Galveston (Texas), que havia quedat devastada per un huracà.
Entre el públic hi havia dos traductors americans, Wallace Gilpatrick i Guido Marburg, que van quedar impressionats pel text i van veure la possibilitat d'èxit i de rèdits econòmics.
Després d'un any d'espera, el 1902, van aconseguir que Guimerà els donés els drets per a la traducció i la representació de l'obra.
Així va ser com "Marta of the lowlands" –tal com es va traduir "Terra baixa", reivindicant ja el nom de la protagonista– va arribar per primera vegada a un teatre de Nova York, a càrrec de Minnie Fiske com a directora.
Aquestes són algunes de les troballes que Sharon Feldman, traductora i divulgadora del teatre català al món anglosaxó, explica al llibre "Guimerà a Amèrica", publicat per l'editorial L'Avenç.
Origen de l'star-system de Hollywood
Entre 1903 i 1914, "Terra baixa" i "Maria Rosa" es van representar en 260 funcions a més de 80 teatres dels Estats Units i el Canadà. En els muntatges hi van participar les grans actrius del moment, entre les quals Geraldine Farrar, Corona Riccardo, Dorothy Donnely, Florence Roberts o Bertha Kalich.
Aquestes actrius van impulsar l'èxit del dramaturg català, atretes per uns personatges femenins que es resisteixen a ser dominats i reivindiquen els seus propis destins. L'autora del llibre, Sharon Feldman, hi veu una motivació clarament feminista:
Veien en les heroïnes de Guimerà la capacitat d'alçar la veu i rebel·lar-se contra les normes socials en un moment de canvis polítics i socials a Nord-amèrica.
Entre aquestes actrius hi havia la gran diva del teatre de Hollywood, la soprano Geraldine Farrar, "la primera gran estrella dels Estats Units, la prima donna absoluta del Metropolitan Opera", que va interpretar "Maria Rosa" a l'adaptació cinematogràfica que en va fer Cecil B. De Mille al cinema mut.
De Mille i els productors de la Paramount van oferir a Farrar un contracte "enorme" i inèdit pel que eren les condicions econòmiques d'aleshores:
Amb la Farrar i "Maria Rosa" es va crear l'star-system a Hollywood. Tot comença amb aquesta obra.
Una pel·lícula que és una autèntica relíquia i de la qual l'autora del llibre va trobar una còpia al George Eastman Museum, a Rochester. Precisament, la Filmoteca de Catalunya va digitalitzar la còpia que Feldman havia trobat i la va projectar en dues ocasions: el 2013 i el 2024.
La pel·lícula de "Maria Rosa" de De Mille és una mostra de la importància internacional que va tenir Àngel Guimerà i de la transcendència de la seva obra més enllà de Catalunya i Espanya.
I tot i que Guimerà va cobrar durant una colla d'anys pels drets d'autor de les seves obres als EUA, no va arribar mai a fer el viatge transatlàntic per veure les seves Marta i Maria Rosa representades com a heroïnes en la seva versió americana.