Històries de l'antiga presó de Figueres, ara en transformació: d'un incendi mortal al Dalí reclús
A l'antiga presó de Figueres, el temps es va aturar el juny del 2014, quan els 150 presos que hi vivien van ser traslladats al nou centre penitenciari de Puig de les Basses.
Entrar-hi ara encara dona moltes pistes de com van ser els últims anys d'aquest centre penitenciari, ara custodiat només pels coloms que se l'han fet casa seva. Només d'entrar, a la garita de seguretat, un calendari encallat al 2014 recorda la data en què la presó va deixar de funcionar.
Tot està tal com ho van deixar aquell juny: fins i tot les claus continuen penjades, cadascuna associada a una de les 64 cel·les. Eren les claus que els funcionaris feien servir per obrir i tancar les portes als interns.
"Era horrible el soroll que feien cada vegada que havien d'obrir i tancar les portes. Et queda gravat al cap". Pedro del Campo va ser director de l'antiga presó de Figueres durant 17 anys. Passeja pel recinte amb certa nostàlgia, recordant tot el que va arribar a ser aquell edifici i que ara ja no és.
Recorda bé el tancament de la presó i el trasllat dels interns: "Ho vam viure amb molta pena, perquè sabíem que probablement perdrien qualitat humana, perquè aquesta era una presó petita on funcionaris i interns es coneixien".
Del Campo explica que a la presó de Figueres la relació amb els interns era molt estreta: "Als anys noranta, molts eren interns que vivien a Figueres. Entraven i sortien contínuament, i aquesta relació tan directa facilitava molt el tracte", recorda. També ajudava a tenir molt controlats els interns que hi vivien.
Fins al punt que un funcionari que no estava de servei es va trobar un dia dos reclusos passejant per la Rambla de Figueres i els va identificar de seguida. "Ens va trucar dient que s'havien escapat dos presos i que els havia reconegut a l'instant", explica Del Campo.
Fugides de pel·lícula i un incendi a la cel·la 16
Com a director va viure alguns episodis que, reconeix, no oblidarà mai. Recorda la massificació de la presó, amb "cel·les on havien arribat a conviure vuit interns". Fugides de pel·lícula, suïcidis d'alguns interns i un incendi protagonitzat per quatre menors a la cel·la número 16: "Eren les set del matí quan em van avisar. Havien posat un matalàs davant la porta i no la podíem obrir", recorda Del Campo.
El succés va acabar amb la mort d'un dels menors. Els altres tres van haver de ser hospitalitzats. També van resultar ferits alguns funcionaris, inclòs el mateix director del centre: "No vam poder salvar els quatre interns, i això va ser el que més m'ha marcat de la meva etapa com a director".
D'aquells 17 anys també en conserva moltes anècdotes positives, admet Del Campo, la majoria relacionades amb la reinserció i amb "totes les activitats que es promovien per vincular la presó amb el barri".
La presó de Figueres és la segona més antiga de Catalunya, només per darrere de la Model de Barcelona. L'edifici és propietat de la Generalitat i està declarat bé cultural d'interès local.
El seu arquitecte va ser Josep Azemar. L'equipament va funcionar com a centre penitenciari entre el 1917 i el 2014, gairebé un segle de manera ininterrompuda.
La presó que dona nom al barri
La presó es va construir als afores de Figueres, però amb els anys va acabar integrant-se de ple a la ciutat. Tant és així que aquest recinte va acabar donant nom al barri que l'envolta, el barri de la Presó.
De fet, l'associació de veïns fa deu anys que té el seu local dins del recinte. "No conec cap altra associació de veïns que faci les seves reunions dins d'una presó", bromeja el president de l'entitat, Raúl Águila.
Per a Águila, tenir el local dins de la presó "és un privilegi", conscients de l'interès que desperta aquest recinte. Admet que és habitual que s'hi acostin veïns del barri i de la ciutat encuriosits per saber més sobre la història d'aquest centre penitenciari i amb ganes de visitar l'edifici.
Fins i tot, en alguna ocasió, s'hi han presentat exreclusos interessats a tornar-hi a entrar i veure com es troba el recinte anys després: "Venen i ens pregunten si els podem deixar entrar. Ens encantaria fer-ho, però no depèn de nosaltres", lamenta Águila.
Per això, des de l'associació de veïns demanen que, abans que l'edifici es transformi, es pugui obrir al públic perquè la ciutadania pugui veure com era la presó i conèixer la història que l'acompanya.
Salvador Dalí també hi va passar alguna nit
I és que d'història en té molta. Destaca per la quantitat de presos polítics que hi van passar. Tant durant la dictadura de Primo de Rivera com, posteriorment, durant la de Franco.
A la presó de Figueres també hi van passar algunes nits noms tan coneguts com el jove Salvador Dalí, empresonat per anar contra Alfons XIII l'any 1924, acusat de "delictes contra la unitat de la pàtria". Va quedar en llibertat sense càrrecs pocs dies després.
L'estudi encarregat de transformar aquest edifici i donar-li una nova utilitat serà Feu Godoy Arquitectura. L'objectiu d'aquesta adjudicació és convertir l'espai en unes oficines del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC).
Anna Feu Jordana, doctora arquitecta del despatx de Solsona guanyador del projecte de transformació, assegura que la voluntat d'aquest canvi és donar a l'edifici una nova utilitat mantenint-ne l'essència i potenciant-la. "La distribució dels espais i els nous usos s'han de plantejar coneixent molt bé aquest patrimoni i les possibilitats de l'edifici", admet Feu.
Preservar la memòria de la presó és una de les prioritats de Feu Godoy Arquitectura. És per això que l'equip encarregat de la transformació serà multidisciplinari i comptarà amb un historiador especialista en memòria històrica. També hi haurà un historiador especialista en l'obra de Josep Azemar, arquitecte original de la presó.
El despatx d'arquitectes ja està immers en els estudis previs de l'edifici: "Tot aquest recull de treballs ens ha de permetre potenciar les característiques inicials i no malmetre-les".
Volem fer una proposta que sigui respectuosa amb l'edifici històric original i que, alhora, permeti encabir-hi aquests nous usos.
L'objectiu final d'aquest projecte de transformació, encara sense un calendari tancat, és que quan la ciutadania entri a l'edifici renovat sigui capaç de percebre'n encara la història: "Si no és així, haurem fracassat", admet Feu.
Un parc infantil al pati de la presó
"Volem que la gent vingui a unes oficines, però que alhora pugui entendre la història d'aquest edifici i que això l'ajudi a obrir la ment i a connectar amb el territori."
De moment, l'entorn ja ha començat a transformar-se i el pati de la presó ja no té murs i s'ha convertit en un jardí obert al públic, fins i tot amb un parc infantil. Mentre que l'interior de l'edifici pertany a la Generalitat, l'exterior és propietat de l'Ajuntament de Figueres.