Infraestructures poc preparades per a temporals cada cop més freqüents i extrems

Els aiguats dels últims dies a Catalunya evidencien el que els experts alerten fa temps: l'emergència climàtica fa que els fenòmens meteorològics extrems siguin més freqüents, i també més intensos.

Toca, doncs, adaptar-se a una nova realitat climatològica. Però estan preparades per a aquest nou paradigma de fenòmens extrems les grans infraestructures, com per exemple les que tenen relació amb la gestió de la pluja?

Oriol Bassa, doctor en Medi Ambient, enginyer forestal i expert en inundacions, afirma, ras i curt: "El territori no està preparat per rebre això en un dia".

Moltes d'aquestes infraestructures per gestionar l'aigua pluvial es van construir quan gairebé ni es parlava de crisi climàtica; quan registres com els més de 300 litres que han caigut a Granollers en tres dies eren gairebé inimaginables.

S'ha avançat, però encara queda molt per fer

Els avanços en les infraestructures de gestió de l'aigua són evidents, però experts consultats per 3CatInfo també alerten que queda molta feina per fer perquè les infraestructures a Catalunya puguin conviure millor amb fenòmens extrems com les pluges torrencials.

Inundacions com les que es van viure a Barcelona als anys vuitanta, amb barques a la plaça Cerdà per rescatar cotxes i autobusos atrapats, van deixar imatges que ara és molt difícil que es repeteixin en aquest punt.

És difícil que es repeteixin perquè a finals dels anys noranta es van començar a construir gegantins dipòsits per retenir l'aigua de la pluja i evitar inundacions a la superfície. És un exemple d'adequació d'una infraestructura. Però una flor no fa estiu, i queda molt per fer.

En molts casos ens trobem que la infraestructura no està feta.

Ho diu a 3CatInfo Albert Casajuana, de la Comissió de l'Aigua Col·legi d'Enginyers de Camins. "Estem discutint si el cabal era l'esperat o no, però és que la infraestructura no estava feta".

En uns dies en què els danys, humans i materials, s'acumulen a conseqüència dels aiguats, Casajuana remarca que avançar en la construcció de les infraestructures que calen reduiria danys. 

Ras i curt: "En canalitzacions, una presa de laminació", diu Casajuana. Es tracta d'uns dipòsits que recullen una part de l'excés d'aigua en episodis de pluges intenses, fet que difumina la inundació abans que entri als nuclis urbans. Una infraestructura que "si hagués estat feta, el mal hauria estat molt molt inferior", explica Casajuana.

Rius i rieres, encara molt per fer

Anant a un exemple molt recent, aquest diumenge hi havia risc de desbordament del Besòs, que està dimensionat amb una capacitat molt alta, però inferior a la recomanable. "La llera del Besòs està actualment dimensionada perquè la probabilitat d'un desbordament sigui de l'1%, i l'òptim, segons criteris actuals, seria que fos no més del 0,2%", alerta Casajuana.

És a dir, tenim cinc vegades més probabilitats que ens passin desgràcies que no pas si ho haguéssim fet com marquen els criteris actualment, ja immersos de ple en l'emergència climàtica.

I és que les rieres tornen a estar en el punt de mira després d'aquest temporal, especialment al Maresme.

Oriol Bassa explica que el pla de rieres es va planificar el 1985 "amb un territori, un urbanisme i uns habitants que no són els que hi ha ara". L'única via, diu, és posar fil a l'agulla per posar al dia els equipaments de gestió de l'aigua: "Hem d'adaptar totes les infraestructures al canvi climàtic i fer-les més resilients a les inundacions."

El gran problema, a parer de Bassa, és que "hem urbanitzat allà on no tocava", en la línia del que explica el documental "Alerta inundable" de 3CatInfo. "I tenim aquestes rieres que s'han canalitzat, s'han reduït", afegeix.

Però no està pas tot perdut. Bassa creu que per disminuir els efectes dels aiguats hi ha mesures que poden portar moltes solucions. 

"Per exemple, les basses de laminació" fora dels nuclis urbans. I, ja dins de les ciutats, els sistemes urbans de drenatge sostenible, els SUDS, que també poden jugar un paper important per reduir les inundacions.

En què consisteixen els SUDS? "Que l'aigua que cau en un parc no surti del parc, no dreni cap als carrers, sinó que s'infiltri en el mateix parc", diu Oriol Bassa. En línia amb el que ja s'ha començat a fer en ciutats com Barcelona.

Es tracta que les ciutats siguin cada cop més esponja. Que absorbeixin aigua, en contraposició al predomini actual de l'asfalt i el ciment, que no permeten que l'aigua es filtri i que la fan anar cap a la claveguera, rieres, rius i al mar.

Els experts assenyalen que és bàsic fer el manteniment de les infraestructures. I aquí apunten a un exemple molt clar que no s'ha fet: el de la xarxa de Rodalies, una altra de les infraestructures amb més afectacions aquests dies.