Ingrid Rubio: "A les dones se'ns exigeix constantment"

L'actriu catalana Íngrid Rubio va començar a la televisió amb "Secrets de família" i, amb només 22 anys, va guanyar el Goya a millor actriu revelació per "Más allá del jardín". Després de gairebé dues dècades vivint a Madrid i treballant intensament al cinema, ara ha tornat a Catalunya, on continua encadenant projectes, com "Cites" o la nova sèrie "In vitro", dirigida per Marc Crehuet. A "Col·lapse", Rubio va parlar sense filtres sobre el pas del temps, l'edatisme i la pressió estètica que continuen tenint moltes actrius.

Envellir davant la càmera

Rubio recorda amb estima els inicis de la seva carrera i les companyes amb qui ha crescut dins i fora de la professió, com Montse Guallar, Montse Germán, Núria Gago o Clara Lago. Però també admet que fer-se gran davant d'una càmera no és fàcil.

Des dels 17 fins als 50 no et posen una càmera cada dia que va veient com evoluciones.

L'actriu explica que, quan es veu en primers plans, hi detecta totes les arrugues, però defensa que això forma part de la vida i que cal assumir-ho amb naturalitat.

És fer-se gran. I s'ha d'abraçar aquest moment.

Rubio assegura que respecta profundament totes les decisions estètiques de les seves companyes, des del bòtox fins als tractaments estètics, però reivindica una altra manera de mirar el cos i l'envelliment, especialment en les dones.

La pressió estètica sobre les actrius

Durant l'entrevista a "Col·lapse", Íngrid Rubio va reflexionar sobre l'edatisme, que continua marcant la indústria audiovisual i la societat en general. Considera que, després d'anys intentant construir una imatge més sana i real de les dones, hi ha hagut una regressió preocupant.

Ens ha costat molt arribar a un lloc d'una dona sana com per tornar una altra vegada a les dones extremadament primes.

Per ella, la bellesa no té a veure amb l'absència d'arrugues, sinó amb tot el que aquestes expliquen. Per això posa d'exemple actrius com Ángela Molina, Vicky Peña o la mateixa Montse Guallar.

Les veig i penso: és que els hi veig la vida. A mi això m'interessa.

L'actriu denuncia que sobre les dones continua havent-hi una exigència constant relacionada amb el físic: el pes, el cos, la pell o l'envelliment. Una pressió que, segons diu, els homes no pateixen amb la mateixa intensitat.

Els límits i les escenes íntimes

Rubio també va parlar sobre els coordinadors d'intimitat, una figura que avui ja és habitual en moltes produccions audiovisuals, però que no existia quan ella va començar.

Explica que sempre ha estat molt pudorosa i que, abans d'acceptar una escena de sexe o de nus, es preguntava si realment era necessària per a la història.

Si treus l'escena i no canvia res, jo m'ho lluitava per no haver-la de fer.

L'actriu assegura que totes les escenes íntimes que ha fet han estat molt pactades i consensuades, i reivindica haver pogut posar límits des del principi de la seva carrera.

Ara, després de tornar a Catalunya fa vuit anys, Ingrid Rubio continua treballant davant les càmeres, però també prioritzant la vida fora de la professió.

M'apassiona el que faig, però també hi ha moments en què tries viure una mica més la vida.