Els Estats Units i Israel ataquen l'Iran amb l'objectiu d'enderrocar el règim dels aiatol·làs

Els Estats Units i Israel han llançat un atac contra l'Iran de manera coordinada aquest dissabte al matí. El president nord-americà, Donald Trump, ha afirmat que els EUA han començat "una gran operació militar" contra l'Iran amb l'objectiu d'enderrocar el règim dels aiatol·làs.

Els atacs dels EUA contra l'Iran, batejat com a Operació fúria èpica, s'han dut a terme tant per via aèria com marítima. Entre els objectius dels bombardejos hi ha hagut el líder suprem, Ali Khamenei.

Tot i que en un inici es deia que havia estat traslladat a un lloc segur, dissabte al vespre el president israelià, Benjamin Netanyahu, ha afirmat que "hi ha indicis" que Ali Khamenei estigui mort.  Poc després, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat la mort del líder suprem de l'Iran.

Més de 200 morts a l'Iran

Els atacs d'Israel i els Estats Units contra l'Iran ja han causat més de 200 morts, segons ha confirmat la Mitja Lluna Roja. Un portaveu de l'ONG humanitària ha informat a l'agència oficial iraniana ISNA que també hi hauria quasi 750 ferits. 

El president de la Mitja Lluna Roja iraniana, Pir Hossein Kolivand ha confirmat que aquestes són les xifres registrades fins a un quart de sis de la tarda, hora catalana, i que els atacs han afectat 24 de les 31 províncies del país.

De les víctimes, 85 han mort --la majoria infants-- en l'atac a una escola de primària al comtat meridional de Minab, a l'Iran. Ho ha informat el vicegovernador de la província de Hormozgan, Ahmad Nafisi, a l'agència Tasnim, vinculada a la Guàrdia Revolucionària de l'Iran.

L'escola està situada a prop de dues instal·lacions de la Guàrdia Revolucionària. El president iranià, Masoud Pezeshkian, ha condemnat el que qualifica d'atac "bàrbar".

També han mort almenys 15 persones més en un atac d'Israel i els EUA a un pavelló esportiu a la ciutat de Lamerd, al sud de l'Iran. "El nombre de morts creixerà i també hi ha molts ferits", ha dit el governador de la ciutat.

L'objectiu, derrocar el règim iranià

A primera hora del matí s'han sentit una trentena d'explosions a la capital del país, Teheran, i poc després s'han pogut veure dues columnes de fum espès que s'alçaven al centre i a l'est de la ciutat. També s'han sentit explosions a les ciutats iranianes d'Isfahan, Qom, Karaj, Kermanshah, Tabriz, Esfahan i Bandar Abbas --la zona petrolera de l'Iran--, segons ha informat l'agència de notícies Fars.

Washington i Tel Aviv han atacat tant la cúpula del règim -- per intentar matar el líder suprem i el president--, com llançadores de míssils, quarters militars i de seguretat i fins i tot el parlament a Teheran. Una ofensiva inèdita i de grans proporcions que busca derrocar el règim de la República Islàmica.

Una imatge de satèl·lit mostra fum negre i danys importants al complex de l'aiatol·là Ali Khamenei, a Teheran, tot i que es desconeix si el líder era dins l'edifici. 

El govern ha recomanat a la població que marxi de Teheran, una metròpoli de 10 milions d'habitants.

La resposta de l'Iran

Cap a quarts de deu, l'exèrcit israelià ha detectat un llançament de míssils des de l'Iran cap al seu territori i s'han sentit explosions a Jerusalem, mentre la Guàrdia Revolucionària anunciava una "primera onada" de míssils i drons contra Israel.

Fins ara, l'Iran ha atacat bases militars nord-americanes a Bahrain --on hi ha el comandament central de les forces navals dels EUA--, Kuwait, Iraq, els Emirats Àrabs i Qatar, segons informa la Guàrdia Revolucionària.

Més tard, a quarts de dotze, també s'han sentit explosions a Tel-Aviv, segons ha informat l'exèrcit israelià, que ha confirmat que l'Iran ha llançat una altra onada de míssils cap a Israel.

Els Emirats Àrabs també han confirmat que han contrarestat míssils a Abu Dhabi; hi ha hagut moviments a Jordània i Oman i s'ha registrat un mort a Dubai.

"Deposar les armes"

En un vídeo de vuit minuts, Trump ha fet una repassada històrica del que creu que representa l'amenaça de l'Iran per als EUA que justifica l'atac.

Dona per fracassades unes negociacions que estaven en marxa i assegura que l'operació no és només contra el seu programa nuclear, sinó contra tota la seva capacitat militar i amb l'objectiu final d'un canvi de règim.

En un missatge directe al Cos de la Guàrdia Revolucionària, Trump els ha instat a "deposar les armes" i ha assegurat que seran tractats "de manera justa amb immunitat total", però ha advertit que, si no es rendeixen, "s'enfrontaran a una mort segura".

En una clara crida a derrocar el règim dels aiatol·làs, ha animat la població civil a revoltar-se contra el règim.

L'hora de la vostra llibertat és a prop. Poseu-vos a cobert. Quan hàgim acabat, preneu el control del vostre govern. Aquesta serà la vostra única oportunitat

El president nord-americà ha acusat l'Iran d'haver intentat reconstruir el seu programa nuclear i d'estar desenvolupant míssils de llarg abast que amenacen els EUA i altres països. Ha reiterat que "l'Iran no pot tenir una arma nuclear" i ha assegurat que els EUA destruiran els seus míssils i "arrasaran la seva indústria balística", així com la seva marina.

Per la seva part, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha difós un vídeo on ha fet una crida perquè tots els sectors del poble de l'Iran "s'alliberin de la tirania i facin un Iran lliure i pacífic". Netanyahu, que ha anomenat l'operació "Rugit del Lleó", també ha demanat "paciència i fortalesa" als israelians i que facin cas de les instruccions de l'exèrcit.

Netanyahu ha agraït la col·laboració a Trump i ha remarcat que durant 47 anys el règim dels aiatol·làs ha cridat a la mort d'Israel i dels Estats Units. "El règim terrorista assassí no s'ha d'armar amb armes nuclears que li permetin amenaçar tota la humanitat", ha conclòs. 

Tensió creixent

Les tensions entre l'Iran i Israel fa anys que s'arrosseguen, però es van intensificar arran de l'escalada regional vinculada a la invasió a Gaza. Israel acusa l'Iran de finançar i armar milícies aliades com Hezbollah al Líban, Hamas a Palestina o grups armats a Síria i l'Iraq, que han atacat interessos israelians.

Teheran, per la seva banda, ha denunciat els bombardejos israelians contra objectius vinculats a la Guàrdia Revolucionària iraniana en territori sirià i altres operacions encobertes atribuïdes a Israel.

L'enfrontament ha estat tradicionalment indirecte, a través de forces interposades, però últimament s'ha fet més obert, amb intercanvis de foc i amenaces creuades. També hi ha el rerefons del programa nuclear iranià, que Israel considera una amenaça existencial i que ha estat motiu de sabotatges, ciberatacs i pressió diplomàtica.

Aquest clima de confrontació sostinguda ha alimentat l'escalada directa: al juny de l'any passat Israel va atacar l'Iran durant dotze dies i els EUA van bombardejar les tres principals instal·lacions nuclears de l'estat persa.

El paper dels EUA

El president nord-americà, Donald Trump, va criticar l'Iran per haver reprimit les protestes que hi va haver al país, però va passar ràpidament a retreure de nou les pretensions nuclears iranianes. Així, les negociacions per rebaixar les tensions no han servit de gaire.

Fins al punt que els EUA han reforçat significativament la seva presència militar al golf Pèrsic, en el desplegament més gran a la zona des de la invasió de l'Iraq el 2003. El portaavions USS Gerald R. Ford és a les costes d'Israel i s'afegeix a l'USS Abraham Lincoln i a diversos vaixells escorta desplegats a la regió. També hi ha dos centenars d'avions de combat i aparells de reabastament a la regió.

Finalment, Trump s'ha mostrat crític amb les negociacions amb l'Iran i no descartava una intervenció militar. Washington havia recomanat als seus ciutadans que sortissin d'Israel davant el risc d'una escalada, i el Regne Unit ha fet crides semblants, a més d'evacuar personal diplomàtic de Teheran.