Itàlia i Dinamarca aprofiten la crisi de Ceuta per reclamar centres de deportació fora de la UE
Redacció
La primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, ha aconseguit el suport de la de Dinamarca, Mette Frederiksen, en la seva ofensiva per frenar la immigració a la Unió Europea.
Totes dues han fet públic aquest dilluns un comunicat conjunt penjat a les seves xarxes socials en què diuen que els preocupa l'"impacte negatiu" de la immigració i que estan d'acord en com evitar-lo.
També que coincideixen en el rebuig a la "immigració descontrolada" i en la promoció d'"una política d'immigració rigorosa" als seus respectius països:
Ningú pot negar que la immigració il·legal té un impacte negatiu en les nostres societats: augment de les taxes de criminalitat, més pressió sobre els serveis públics i erosió de la confiança pública.
Relacionen així directament la immigració amb la delinqüència, però sense aportar cap dada o estadística que ho corrobori, i quan les dades oficials de Frontex mostren que les entrades irregulars per les fronteres de la UE han baixat gairebé a la meitat en l'últim any.
Expulsions i centres de repatriació a l'estranger
Totes dues admeten que provenen de "posicions polítiques molt diferents", l'extrema dreta en el cas de Meloni, la socialdemocràcia en el de Frederiksen, però que malgrat això estan d'acord en política migratòria.
Se centren en els aspectes negatius de la immigració, sobretot en els "delictes violents" que asseguren que cometen els "migrants il·legals", especialment "el tràfic de drogues" i la "violència sexual".
I aposten per les mateixes solucions: augmentar les expulsions dels delinqüents, però també "establir centres de repatriació en tercers països" i "altres solucions innovadores fora d'Europa".
"Defensar el patrimoni cultural cristià d'Europa"
Afirmen que els mouen els mateixos motius: "Garantir més seguretat i protecció per a les nostres comunitats", i també defensar i protegir "el patrimoni cultural cristià d'Europa".
En aquest sentit, diuen que no n'hi ha prou amb les expulsions i els centres de repatriació, sinó que també cal que el respecte a les lleis vagi acompanyat del "respecte als valors europeus":
Això s'aplica tant als immigrants irregulars com als milions de ciutadans estrangers que resideixen legalment en els nostres països i a tot Europa.
La pugna de Meloni amb Espanya per la crisi de Ceuta
Frederiksen ha donat aquest suport explícit a Meloni en la seva pugna amb Espanya per la crisi migratòria de Ceuta de fa deu dies, quan desenes de milers de persones van travessar la frontera irregularment.
La primera ministra italiana va decidir llavors suspendre l'entrada sense restriccions de ciutadans no comunitaris procedents d'Espanya, congelant de facto el Tractat de Schengen, que ho permet.
Meloni va afirmar que era una mesura extraordinària i temporal, però el govern espanyol va qualificar la mesura de "desproporcionada" i va respondre dies després establint controls fronterers als viatgers procedents d'Itàlia.
Els "hubs de retorn", un projecte de Meloni
Meloni va aconseguir l'octubre del 2024 que deu països de la UE, entre els quals Dinamarca, donessin suport a la iniciativa de buscar "fórmules innovadores contra la migració il·legal".
El juny d'aquest any, i quan ja era un grup de dinou països els que ho reclamaven, la UE va avalar la creació dels anomenats "hubs de retorn", és a dir, centres de deportació de migrants irregulars situats a fora del territori comunitari.
Llavors la iniciativa de la proposta ja la duia Dinamarca, amb Frederiksen al capdavant, i els països contraris a la mesura, ja en franca minoria i entre els quals hi ha Espanya i França, van rebutjar-la amb l'argument que és "contrària als valors europeus".