La UE endureix la política migratòria i dona llum verda a deportar migrants a tercers països
La Unió Europea ha aprovat aquest dilluns al vespre donar llum verda a la polèmica norma de repatriació de persones migrants en situació irregular que feia mesos que es negociava.
La regulació aprovada endureix les condicions de permanència dins del territori de la Unió i crea centres d'expulsió fora de les fronteres de la Unió Europea.
El Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell de la UE s'han posat d'acord per tirar endavant el que s'ha batejat com a "hubs de retorn", un eufemisme per designar els centres ubicats fora de la Unió Europea –amb s'hagi subscrit prèviament un acord i es respecti el principi de no devolució– als quals es podrà enviar les persones a qui s'hagi rebutjat la demanda d'asil com a destinació final o bé com a centres de transferència que facilitin el retorn posterior al país d'origen o a un tercer país.
Un model que endureix la política migratòria de la UE i que segueix la línia del que ha intentat Giorgia Meloni a Albània i que altres països, com ara els Països Baixos, Alemanya i Àustria, veuen de bon ull.
No és el cas, però, d'Espanya o de França, que des del principi han expressat les seves reticències a la creació d'aquests centres de deportació. La proposta va ser aprovada inicialment pel Parlament al març, gràcies als vots dels partits de dreta i extrema dreta.
Centres de deportació en "països segurs"
Com a requisit, els centres de deportació només es podran instal·lar en països segurs on es respectin els drets humans, diu la futura llei.
En la primera llista de països suposadament segurs, la Unió Europea hi ha inclòs l'Índia, Colòmbia, Bangladesh o el Marroc i Egipte.
Els menors no acompanyats en quedaran al marge, però la resta d'immigrants irregulars que es neguin a marxar d'Europa seran susceptibles d'acabar-hi tancats, mentre es resolgui el retorn definitiu als seus països d'origen.
La llei sí que preveu poder enviar als centres de deportació famílies amb menors tot i que s'apunta que aquesta seria una mesura d'últim recurs.
Obligats a cooperar en el retorn
La nova legislació disposa que d'ara endavant s'exigirà als migrants "cooperar activament" en el seu procés de retorn. Si no ho fan, es podran imposar sancions que van des de la retirada de prestacions socials i permisos de treball, fins a sancions penals que inclouen l'empresonament.
També es permetrà la detenció de migrants basant-se en el seu risc de fugida i altres motius de seguretat. Per a aquelles persones que es considerin un risc per a la seguretat pública o nacional, es preveu una expulsió prioritària i podran ser reclosos en presons –separats de presos comuns– i enfrontar-se a prohibicions d'entrada indefinides.
En les pròximes setmanes, el Parlament Europeu i el Consell de la UE, on estan representats els estats membres, ratificaran la reforma del reglament. Algunes de les disposicions –com la creació de centres de retorn o l'expulsió a tercers països considerats segurs– començaran a aplicar-se manera immediata, però la majoria de les disposicions entraran en vigor dotze mesos després que la reforma sigui publicada en el Diari Oficial de la UE.
Segons denuncien algunes ONG, i també partits d'esquerra, la nova normativa representa un retrocés dels drets dels refugiats. Amnistia Internacional ha denunciat reiteradament que les mesures adoptades per la UE repliquen algunes de les pràctiques més polèmiques utilitzades per l'ICE dels Estats Units en les seves batudes contra migrants.
