En què pot afavorir Meloni i Sánchez el xoc diplomàtic arran de la crisi migratòria a Ceuta
El Ministeri d'Exteriors d'Itàlia ha activat un mecanisme d'assistència consular d'emergència davant el que qualifiquen de "mesura de represàlia del govern de Pedro Sánchez", que ha restablert els controls a les fronteres internes per als viatgers procedents d'Itàlia.
En un missatge publicat a les xarxes, el govern italià anuncia la creació d'un canal de WhatsApp anomenat "Unitat de crisi-Espanya", dedicat en exclusiva a la gestió dels tràmits per viatjar a territori espanyol.
És l'última decisió del govern de Giorgia Meloni després de més d'una setmana d'estira-i-arronses amb Pedro Sánchez arran de la crisi a la frontera de Ceuta i la restricció de l'espai de lliure circulació Schengen decidida per Itàlia.
En contrapartida, després d'exigir que Itàlia posés fi a les restriccions, Pedro Sánchez ha decidit aplicar la llei de la reciprocitat estricta i ha ordenat activar controls aleatoris d'identitat a tots els viatgers de vols italians. Uns controls que aquest dissabte encara no eren gaire visibles a l'aeroport del Prat.
La situació a Ceuta ha posat de manifest les diferències entre dos models migratoris, el de Sánchez i el de Meloni, pràcticament oposats en el context europeu.
Meloni: treure rèdit polític del discurs antiimmigració
A Roma, l'oposició i els analistes de centreesquerra consideren que Giorgia Meloni ha aprofitat els fets de Ceuta per marcar perfil propi i endurir el discurs ultra en plena precampanya de les eleccions legislatives de l'any que ve. L'acusen de crear "una crisi diplomàtica sense fonament", en perjudici dels italians.
El partit de la primera ministra italiana segueix liderant clarament les enquestes, tot i que la seva popularitat està estancada, i no té assegurada la victòria de la seva coalició en les legislatives del 2027, encara sense data fixada. Fins i tot li han sortit competidors per la dreta, com l'exgeneral neofeixista Roberto Vannacci, un militar bregat en operacions internacionals que defensa la "reemigració" –és a dir, el retorn de les persones migrants als seus països–, ferm defensor de Putin i que fa campanya amb l'eslògan de Mussolini "Dio, patria e famiglia".
Des del Partit Demòcrata qualifiquen de "gol en pròpia porta" la crisi diplomàtica amb Espanya, que, diuen, Meloni ha engegat amb l'objectiu de "deixar en ridícul Espanya a escala internacional".
En contrapartida, els ministres italians afirmen que "Espanya continua sent un gran amic d'Itàlia" i culpen les polítiques de Pedro Sánchez de fomentar la "migració il·legal". Reclamen al president espanyol que "actuï de forma unida i segueixi les directrius d'Europa".
L'argument oficial del govern italià, que cap altre soci europeu ha comprat, és que poden haver-hi una nova onada migratòria a Ceuta el dia 15 d'agost i riscos terroristes.
Sánchez: referma la figura de referent progressista
A Espanya, els fets de Ceuta arriben també en un moment polític delicat per a Pedro Sánchez, amb uns comicis a la vista l'any que ve. Igual que la seva homòloga italiana, el president espanyol també podria treure rèdit polític de la situació.
De fet, davant la resposta immediata de Meloni de deixar en suspens els acords de Schengen amb Espanya, Sánchez no podia quedar-se de braços plegats. La resposta europea a la crisi humanitària a Ceuta li posa en safata l'oportunitat de refermar-se com a referent progressista enfrontant-se a la dirigent europea d'extrema dreta més poderosa.
A més, si hi ha un paper amb el qual Sánchez se sent especialment còmode és el de líder mundial de les esquerres. Encara que el preu a pagar sigui l'evidència que en matèria migratòria Espanya està cada vegada més sola a Europa.
Si en els últims mesos Sánchez ha fet valdre el seu paper d'antítesi de Donald Trump, la reacció airada del govern italià li permet ara fer un pas més i erigir-se també a la UE com a dic de contenció de l'extrema dreta. I, fins i tot, Sánchez ho aprofita per assenyalar que un hipotètic govern del PP i Vox –formació aliada de Germans d'Itàlia, el partit de Meloni–, actuaria com l'executiu italià si arriben a La Moncloa l'any que ve.
Amb la maquinària electoral en marxa des de fa mesos, el pols diplomàtic amb la Itàlia de Meloni dona protagonisme al govern espanyol, amb mesures com l'ultimàtum a Itàlia o l'anunci de controls recíprocs amb Itàlia a les fronteres.
Un control de l'agenda informativa que li va especialment bé al final d'un curs polític marcat pels escàndols de corrupció dins del PSOE i per desviar el focus informatiu de la situació de fragilitat que viu Sánchez de portes endins.
Mentrestant, la Unió Europea assegura que ha rebut senyals d'Espanya i d'Itàlia sobre el final d'aquest episodi de tensió. El comissari europeu d'Interior i Migracions, Magnus Brunner, ha parlat amb Fernando Grande-Marlaska i Matteo Piantedosi: "Tots dos m'han confirmat que els controls a les fronteres internes són temporals." En un missatge a la xarxa X, Brunner reitera que "la confiança entre els estats membres és la moneda més valuosa de la Unió Europea."
