Jamali, la intermediària amorosa dels aiatol·làs per incrementar la natalitat a l'Iran
La Jamali es defineix com a mediadora de Déu. I com ella, n'hi ha centenars arreu del país.
La localitzem en una paradeta al costat de la plaça de la Revolució de Teheran, el punt més simbòlic de reunió dels partidaris de la República Islàmica. Sobretot ara, durant la guerra.
Està ple d'iniciatives teòricament impulsades per la població, però en realitat muntades --i controlades-- per la temuda força paramilitar Basij.
Són estands on hi ha nens jugant, atenció per a la salut mental, on hi ha llargues cues dominades pel negre dels xadors de dones que esperen per recollir menjar... i on et poden aconseguir parella.
Ens explica que van voler recuperar una antiga tradició iraniana, enriquida, això sí, per l'islam. Quan troben o els venen dos candidats, sempre home i dona, organitzen una trobada. Es coneixen i veuen si se'ls desperta un sentiment, una atracció mútua.
Aquesta és la base de tot. Si veuen que això passa, després comencen les proves psicològiques i una o dues cites amb psicòlegs o consellers.
Volem que sigui una cosa científica i estructurada.
Normalment, són homes i dones al voltant dels 35 anys, just la mitjana d'edat actual a l'Iran. Inferior, per exemple, a la de Catalunya (43,7 anys), però que està augmentant molt ràpidament les últimes dècades.
La millora de la sanitat --això veurem si es manté si la guerra s'allarga-- i sobretot el descens de la natalitat hi tenen molt a veure. Als anys 80, aquí cada dona tenia uns 7 fills de mitjana, pels 1,6 d'avui en dia, segons xifres oficials.
L'objectiu final d'aquesta xarxa d'aconseguidores de matrimonis és tenir fills? "Bé, si pot ser, sí, però la prioritat és que en surti un matrimoni exitós, estable, que siguin bons companys de viatge".
A moltes parelles que acaben casant-se els ajuden a finançar la cerimònia. "Millor sense luxes, que els casaments són molt cars a l'Iran", diu.
Matrimonis amb "acompanyament"
La relació de dones aconseguidores (o homes, un 20% de la xarxa ho són) com la Jamali no s'acaba després de la boda. Hi ha un acompanyament, una traçabilitat de la relació per assegurar-se que tot va bé.
"Els preparem per ser pares i mares, no en el sentit sexual, sinó en el d'estar preparats mentalment per afrontar els dubtes o les pors d'aquesta gran responsabilitat."
Penso en l'antítesi de tot això. Aplicacions o webs per trobar parella, ara quasi impossibles d'utilitzar ni amb VPN, que són temps de censura absoluta.
Ella coneix Tinder, però no en vol parlar. I subratlla que en el seu cas tracten amb persones reals que omplen formularis.
Si una noia d'uns 33 anys els ve i els diu que està llesta per casar-se, parlen amb la família: "La investiguem per saber quin tipus de noia és... és un procediment molt segur, té totes les garanties".
Més població, més poder regional
Una de les màximes preocupacions del líder suprem Ali Khamenei abans de la guerra havia estat sempre el descens de la natalitat del país. Volia mantenir un país jove i frenar la tendència a l'envelliment per garantir el futur de l'Iran com a potència regional.
Més població (ara uns 90 milions de persones) i més jove vol dir més mans per a la Guàrdia Revolucionària, per al sistema militar, i per a l'economia.
Amb aquest objectiu, el 2021 es va aprovar una polèmica llei justament per fomentar la natalitat. A més d'ajudes i incentius per a les famílies, des de llavors està restringit l'ús d'anticonceptius i si alguna dona vol avortar només ho pot fer en les quatre primeres setmanes de gestació i sempre que tres metges confirmin que la seva vida corre perill.
La Jamali, òbviament casada i amb fills, diu que estan fent molt bona feina. L'any passat van aconseguir 600 casaments, però els arriben milers de peticions de trobades. L'objectiu, garantir la viabilitat de la República Islàmica de l'Iran.