Joves migrants extutelats visiten instituts del Ripollès: "La gent ha de saber qui som"

És un quart de deu del matí d'un dijous plujós a Ribes de Freser, al Ripollès. Els estudiants ja han entrat a classe però a fora encara hi ha quatre nois que esperen per fer-ho. Són en Yangouba, en Sheik, en Zohair i l'Imade. 

Tots quatre tenen en comú que van arribar des dels seus països d'origen a Catalunya com a menors d'edat no acompanyats i que avui compartiran el seu trajecte i la seva història amb els alumnes de secundària de l'Institut escola de Vall de Ribes.

El periodista Andreu Merino, d'"El matí de Catalunya Ràdio" ha assistit a aquesta sessió, que és una iniciativa impulsada pel festival de cinema i fotografia social Transhumant, que inclou aquestes trobades com a activitats dins la seva programació. 

El seu director és Joaquim Roqué i recorda que la necessitat d'organitzar-les es va detectar el 2017. "Després dels atemptats del 17 d'agost, al Ripollès va néixer una onada de racisme contra la comunitat musulmana, l'inici del que tenim ara", diu.

Com a antídot, el Transhumant va decidir apostar pel coneixement mutu entre joves i comunitats. Abans de les visites als instituts, els nois ja han participat en el projecte fotogràfic "Compartim camins", que recull retrats de quinze persones vingudes d'arreu del món que ara viuen a Catalunya.

Educació i feina

"Han de saber qui som", diu en Sheikh, originari de Gàmbia i que ara té 18 anys. "Jo vull que aquests nois sàpiguen què venim a buscar a Espanya", explica. Un objectiu que, a grans trets, té com a denominador comú l'educació i la feina. 

"Jo volia estudiar però el meu pare em deia que no teníem diners", explica el Yangouba, també gambià i de 17 anys. En Zohair assenteix i explica el seu cas. "Al Marroc, per anar a una bona escola o al metge has de pagar molts diners", afirma. Ell ara té 9 anys i ja ha tingut algunes feines. La prioritat, diu, és poder guanyar diners per sobreviure i després, vol estudiar un grau mitjà.

L'Imade és el que explica una història més diferenciada de la resta. En primer lloc perquè té 26 anys i en fa 10 que va arribar a l'Estat. En segon, perquè és sord i això ha estat clau en les motivacions per marxar del Marroc i també en el trajecte per arribar fins aquí. 

"Jo volia sortir d'una vida condemnada i poder desenvolupar-me com a persona", explica, insistint que al seu país d'origen les possibilitats d'una persona sorda estan molt limitades.

"Només sabia que pujaria a una barca"

El que també tenen en comú els quatre joves és que han arribat a Europa de manera irregular i arriscant la seva vida, davant la impossibilitat de fer-ho a través de vies legals i segures. El Sheikh és el primer a explicar-ho, sense que calgui preguntar-li: "Jo per venir aquí vaig haver de pagar 500 euros, que a Gàmbia són molts diners", comença. 

"Només em van dir que marxaríem un dia quan es fes fosc i pujaríem a una barca. Vam navegar vuit dies, fins que el motor es va espatllar i ens vam quedar sense aigua. Vam haver de beure aigua del mar i 10 nois van morir a bord. Els seus cossos es van quedar al mar", afegeix.

L'Imade també es va posar en risc per arribar a Catalunya i relata que l'últim tram de la seva travessia va ser per carretera. "Un company i jo vam enganxar-nos sota d'un camió, cadascú agafat d'un eix, fins que vam arribar a Badalona", explica. És un dels fragments d'un trajecte que es pot reviure al documental "Imade", sobre la vida d'aquest jove i que va ser candidat als premis Goya el 2025.

Trencar barreres i servir d'exemple

Tots aquests relats serveixen, segons Roqué, per generar espais que rara vegada es generen de manera espontània. "Hi ha molts joves que no tenen cap contacte directe amb altres nois que han migrat sols", diu. "El que volem fer és una cosa molt senzilla: "Escoltar-los i saber la seva opinió sobre les coses, per fomentar la cohesió social", afegeix.

"Ells poden dir moltes coses dolentes de nosaltres, però han de saber que molts de nosaltres venim aquí a treballar", diu en Zohair, que a més, insisteix que vol servir d'exemple per altres nois migrants que hagin arribat a Catalunya. "Quan arribes aquí pots cometre errors i fer coses mal fetes, a mi també em va passar, però ara n'he après", assegura.

Per a l'Imade, el més important és que els nois de l'institut coneguin "noves realitats". "Molts cops hi ha una imatge única de què és un immigrant i podem ajudar a canviar això", afegeix. Roqué s'expressa en la mateixa línia i confia que la iniciativa del Transhumant sigui una "espurna" que ajudi a obrir mirades. 

Per acabar, els quatre nois, asseguren que els pròxims mesos volen millorar el seu nivell de castellà i català. "I també aprendre coses de la cultura catalana, com Sant Jordi o les festes majors", diu en Yangouba abans que els alumnes de l'institut arribin a l'aula on coneixeran la seva història.