Sense Ficció: "Odi. Del sentiment al delicte"
La comunitat asiàtica alça la veu contra la discriminació
La Covid ha tret a la superfície el racisme que pateix històricament la comunitat asiàtica als països occidentals. Un racisme soterrat i ignorat, però molts joves d'ascendència asiàtica han dit prou als rumors, les mentides i els actes discriminatoris. La periodista valenciana Paloma Chen és una de les impulsores a Espanya de la campanya #NoSoyUnVirus #NoSocUnVirus, que s'ha sumat a la campanya internacional #IAmNotAVirus
Carles Prats Padrós
16/11/2021 - 12.02 Actualitzat 16/11/2021 - 19.10
La comunitat asiàtica s'ha cansat d'acusacions infundades, estereotips i rebuig, fomentat per personatges públics tan rellevants com el mateix president dels Estats Units del moment, Donald Trump. En plena pandèmia va atiar l'odi contra la comunitat xinesa amb jocs de paraules com "Kung-Flu" (grip asiàtica). Els recels que va despertar la Covid, amb baixada de clientela de basars i restaurants, no són nous. "Ja ho vam viure el 2002 i el 2003 amb el SARS. Aleshores, també hi va haver discriminació."
Compte amb el llenguatge!
Paloma Chen denuncia que no s'ha parlat mai de la discriminació que pateixen els joves racialitzats nascuts a Espanya. També alerta del llenguatge que es fa servir habitualment quan es parla de "xino" per denominar basars o restaurants. Sovint es pensa que és un terme neutral, però es fa servir amb to despectiu, com a sinònim de barat, de mala qualitat. "Hauríem doncs de preguntar a les persones xineses què els sembla que s'utilitzi aquest terme", diu Chen.
Caldo de cultiu de la discriminació
La discriminació de la comunitat xinesa i, per extensió, de la resta de població d'origen o trets asiàtics no és nova. Paloma Chen ho té molt clar: "El caldo de cultiu són creacions artístiques que es remunten ja als segles XVIII i XIX". Novel·les, pel·lícules i òperes que creen un imaginari col·lectiu ple d'estereotips i mites. Chen posa l'exemple del personatge Fu-Manxú, creat a principis del s.XX, com l'arquetip del xinès intel·ligent i malvat. Recorda també expressions despectives com "tortura xinesa".
Per Chen, ens hem de fixar en les novel·les colonials i novel·les romàntiques on s'hi presenta l'Àsia com un continent llunyà i misteriós. Habitualment, un explorador blanc contacta una nativa molt exòtica i convertida en un fetitx. "En tenim milions d'exemples, com poden ser 'Memòries d'una geisha, Seda o la top: Madama Butterfly". S'idolatra l'estètica i les persones asiàtiques es cosifiquen, les dones es converteixen en objectes que s'han de col·leccionar. És aquest imaginari col·lectiu que nodreix els apriorismes que "tots tenim al cap i m'hi incloc", afirma Chen.
Avui és notícia
Quan un embús fantasma atura el trànsit: per què passa i en quins punts n'hi ha més
La IA obligarà els treballadors a reinventar-se: tres experts avaluen com canviarà les empreses
Gossos i drons: així treballen els Agents Rurals per detectar casos de pesta porcina africana
Any horrible de la ramaderia: què explica la conjunció de dermatosi, pesta porcina i grip aviària
Reintroduir el llop per controlar la població de senglars? L'opinió d'ecologistes i ramaders