La cova prehistòrica a més altitud dels Pirineus tenia ocupació habitual i s'hi processava mineral de coure
Està situada a 2.235 metres sobre el nivell del mar, és a la vall de Núria i porta el nom de cova del Forat de l'Embut, però els arqueòlegs que l'han estudiada l'han catalogada com la Cova 338.
A dins hi han trobat restes d'ocupació humana entre el V mil·lenni aC i el final del I mil·lenni aC, cosa que la converteix en l'assentament prehistòric situat a més altura de tots els Pirineus.
Els que s'havien localitzat fins ara a altures similars eren assentaments temporals mal conservats i, en canvi, a la Cova 338 els investigadors hi han trobat "un registre arqueològic únic i excepcional".
Extreien el coure del mineral de malaquita
En excavacions fetes els estius del 2021 i el 2023 hi van trobar restes d'activitat dedicada a l'extracció de coure que han datat el 3.400 aC, és a dir, fa 5.400 anys, activitat que va continuar posteriorment.
Això ha fet endarrerir gairebé 1.000 anys el començament d'aquesta metal·lúrgia a Catalunya, la primera de la història, que va coexistir amb la de l'or i de la plata i va precedir la del bronze i la del ferro.
Els resultats de la recerca, feta per investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, l'IPHES-CERCA, s'han publicat ara a la revista Frontiers in Environmental Archaeology.
El mineral del qual extreien el coure era malaquita d'una veta pròxima, que portaven fins a la cova, on l'escalfaven per treure el contingut de coure, que després s'enduien muntanya avall per fondre'l.
El paper de l'alta muntanya en la prehistòria
Carles Tornero, catedràtic de Prehistòria de la UAB i líder de l'equip de l'IPHES-CERCA que ha fet la recerca, considera que aquesta cova "obliga a replantejar el paper de l'alta muntanya" en la prehistòria dels Pirineus.
Segons afirma, fins fa poc es pensava que les zones situades per sobre dels 2.000 metres eren "marginals", i que ara això ja no s'aguanta.
El que hem trobat aquí és una ocupació recurrent, amb activitats complexes i una clara explotació de recursos minerals.
"Una seqüència arqueològica excepcional"
En els estrats més antics del terra de la cova hi han trobat restes d'ocupació humana anteriors a l'extracció de coure, de manera que havia servit de refugi abans que s'iniciés aquesta indústria metal·lúrgica.
Els arqueòlegs qualifiquen aquests estrats de "seqüència arqueològica excepcional", amb restes de fogueres, d'animals i de menjar, fragments de ceràmica i també molts trossos de malaquita.
També hi han trobat dos penjolls, un fet amb una petxina, similar a altres localitzats a Catalunya, i un altre fet amb una dent d'os bru, que ha sorprès als arqueòlegs perquè és molt menys habitual.
Les excavacions s'han fet amb metodologies d'alta resolució que han permès recuperar fins als fragments més petits i obtenir informació molt precisa de les activitats que es van fer a dins de la cova.
A l'hivern, la cova queda coberta de neu
Podien extreure el coure només els mesos d'estiu, perquè a aquestes altures a l'hivern tot queda cobert de neu, i estan convençuts que ho van fer durant centenars d'anys, en diferents períodes.
Els arqueòlegs hi han de treballar en condicions dures, sobretot perquè no hi ha cap camí per pujar-hi i baixar i, per tant, tots els instruments i estris per fer les excavacions s'han de transportar a peu.
Fa quatre anys i mig van instal·lar una reixa a l'entrada de la cova, que van pujar en helicòpter, de manera que el jaciment arqueològic de l'interior queda protegit i preservat per a futures excavacions.