La història de la mort d'Antoni Gaudí: d'un atropellament a una fotografia buscada
La Sagrada Família ja està prenent forma. Gaudí vol seguir de prop les obres i s'hi ha instal·lat a viure al seu taller, en una senzilla habitació. És dilluns 7 de juny de 1926 i, com cada tarda, surt cap a Sant Felip Neri per oir missa.
L'atropellament
Gaudí travessa despreocupadament la Gran Via a l'altura del carrer Bailèn. Veu que s'acosta un tramvia que ve de Plaça Catalunya i recula. En aquell moment l'atropella un altre tramvia, de la línia 30, que ve de Plaça Tetuan.
Ha quedat estès a terra. Pel seu aspecte descuidat, els vianants el prenen per un indigent i ningú no l'atén. A les butxaques només du l'Evangeli.
Un guàrdia civil fa que un taxista el porti al centre de salut més proper, a la Ronda de Sant Pere, però en veure el seu estat el traslladen a l'Hospital de la Santa Creu.
Ingrés a la Santa Creu
És l'últim ingrés del dia i l'instal·len a la sala dels Dolors. Els seus col·laboradors no en saben res i han començat a buscar-lo. Finalment, el troben a l'hospital. Quan el reconeixen el traslladen a una habitació individual amb atenció permanent. El seu estat és crític.
L'Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau conserva fotografies de les habitacions i els documents de l'estada de Gaudí al centre. Presenta fractura de costelles al costat dret, commoció cerebral i hematòrraquis. El tractament va ser un embenatge de guix.
"Com a cas excepcional, es va documentar quan entra, quin metge se'n va fer càrrec, en quina sala va estar, quan el traslladen, etcètera... tots els passos que va fer la institució per assegurar la bona assistència de Gaudí mentre va ser aquí" explica Miquel Tarreu, arxiver de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Gaudí mor
El seu estat s'agreuja cada dia que passa. Els diaris recullen amb preocupació la seva evolució i mor el dijous 10 de juny cap a les cinc de la tarda.
El seu funeral pels carrers de Barcelona és multitudinari. Milers de persones l'acomiaden i les campanes repiquen al seu pas.
El fèretre està cobert pel drap mortuori del l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, confeccionat el 1903 per homenatjar els seus membres més il·lustres.
Aquesta peça es conserva a l'arxiu històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). És de vellut negre i daurat, amb el símbol de l'Associació, la figura de Santa Eulàlia i la frase "Requiem aeternam dona eis domine" (Dona'ls, Senyor, el descans etern).
"Segurament, els mateixos deixebles van considerar que era prou important que la figura de Gaudí tingués unes exèquies especials tenint en compte qui era. I, per tant, és molt normal que la junta considerés oportú que tingués col·locat el drap sobre el fèretre," diu Andreu Carrascal, arxiver del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
L'enterrament
A Gaudí, l'enterren el dissabte dia 12 a la cripta de la Sagrada Família, amb una làpida de la qual fins ara no es tenia cap fotografia. Se n'ha trobat una recentment en una revista belga de 1935, que estava a la venda per 10 euros a internet.
"Un amic meu que és apassionat de les postals troba una foto i de seguida s'adona que això era inèdit, històric i únic. Era una foto que ja se sabia que, aquest any del centenari Gaudí, tindria molta importància" explica Julià Bretos, divulgador de Gaudí.
Pel rector de la Sagrada Família, Josep Maria Turull, la làpida original respon a l'esperit de Gaudí. "M'ha fet molta il·lusió poder-la veure, perquè era una de les coses que sempre m'havia preguntat, com devia ser l'original. És de la màxima austeritat. Estrictament el seu nom i cognoms, amb el crismó a dalt i les paraules ACS, al cel sia", diu Turull.
Aquesta làpida original va ser destruïda el 1936, als inicis de la Guerra Civil. Acabat el període bèl·lic es va instal·lar la que avui es pot veure a la cripta de la Sagrada Família.