La història olotina d'un quadre del Greco amagat tres anys sota un matalàs per salvar-lo

A la basílica de Sant Esteve d'Olot exposen, com un tresor, una pintura del Greco, "Crist abraçat a la creu". Hi va arribar l'any 1939, després de la guerra civil.

Ningú sap del cert com va arribar el quadre a la capital de la Garrotxa. Uns diuen que el va portar un pintor per por que es destruís, i d'altres, que prové de l'antic convent de caputxins d'Olot.

A la història d'aquesta obra és clau el nom de Joan Juviñà, que a l'època de la guerra civil era el conserge de l'hospici i del Museu d'Olot i va ser l'encarregat de gestionar les peces de valor que es van treure de les parròquies de la zona, per evitar robatoris. Totes van anar al museu excepte una, el quadre del Greco.

"Ho va fer perquè tenia por que algú s'emportés el Greco, sabien el valor que tenia", explica la seva neta, Natàlia Juviñà, que ara té 90 anys.

Sota un matalàs

L'avi de la Natàlia va ser una "figura fonamental" per preservar el patrimoni. "Cada dia ens portaven mobles de tota mena, figures i altres coses a l'hospici. En funció del que fos, anava al soterrani o al museu", recorda.

L'avi va buscar un lloc més segur per al Greco i el va amagar al llit d'una habitació d'un pis del nucli antic d'Olot, sota el matalàs on va dormir la Natàlia durant els tres anys de la guerra. Recorda que li van dir que no deixés entrar mai ningú a la seva habitació.

El quadre va estar embolicat en una vànova vermella i protegit amb unes fustes, a més del matalàs.

Ella només sabia que al seu llit hi havia el quadre d'un Sant Crist. "Mai el vaig veure i no em va passar pel cap treure'l de sota el matalàs. Només el vaig poder veure bé un cop el van retornar al Tresor Parroquial de l'església de Sant Esteve", explica.

"Crist abraçat a la creu"

L'obra del Greco que es pot veure a Olot fa 95 centímetres d'alçada per 80 d'ample. Es creu que Doménikos Teothokópulos la va pintar entre el 1604 i el 1608. Crist apareix pintat a dos terços i és l'últim quadre d'una sèrie amb la mateixa temàtica, inspirat en una altra pintura seva, "l'Espoli".

Presenta les típiques deformacions d'aquest artista, com l'allargament de les figures, amb petites desproporcions i unes mans molt estilitzades. Crist abraça la creu sense esforç com a símbol del seu martiri, en una pintura on predomina el simbolisme i la religiositat o espiritualitat.

El quadre era massa especial per seguir el mateix destí que la resta de peces que es volien salvar de les parròquies de la Garrotxa. Juntament amb el doctor Joaquim Danés, l'avi de la Natàlia va decidir amagar-lo al llit on dormia ella. "Ells patien perquè estaven convençuts que un dia anirien a robar", explica.